EL LLOP ESTEPARI
HERMAN HESSE
L’obra està escrita en estil autobiogràfic, la major part d’ella consisteix en un manuscrit escrit pel protagonista, però cap al final s’hi barregen elements de fantasia i gairebé surrealisme, o potser realisme màgic. També conté alguns poemes i, de fet la prosa de Hesse ja és per sí mateixa molt poètica.
TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS
El nou llibre d’Albert Sánchez Piñol és excepcional. Tretze contes breus sorprenents que només tenen en comú el fet d’explicar històries de final tristes i on els protagonistes passen tota mena de tràngols. Crec recordar que, en el moment de fer la presentació, va indicar que aquestes narracions no eren inèdites. En el meu cas això no ha estat cap problema, ja que no n’havia llegit cap.
Cada un dels contes és una història independent. Tant a nivell argumental com estilístic. En comú tenen la temàtica fantasiosa (en casos, fregant la ciència ficció) i l’estil ben propi del Sánchez Piñol: ambientació africana, personatges que apareixen del no res per sorpresa, història que canvia de cop quan menys t’ho esperes…
La diversitat de les històries permet la seva lectura amb absoluta independència la una de l’altra i en un espai de temps ben curt. En aquest sentit no és un “llibre d’estiu”, sinó més aviat un llibre atemporal que es pot utilitzar al transport públic: per poc que sigui un viatge de distància mitjana et dóna perfectament temps per començar i acabar un dels contes.
Hi ha històries sorprenents. La primera, “Quan queien homes de la Lluna” explica justament els contactes entre humans i una raça d’éssers que habita la Lluna, però fent-ho com si fos la cosa més normal del món. O l’oferta solidària que reben els participants de la Internacional Socialista per part dels marcians a “La solidaritat que va venir de les estrelles” on “mai no ha existit un contrast tan gran entre un escenari i el seu públic”.
Què més hi trobem? Homes amb potes d’elefant, una mulata devorada per un armari… i altres històries fantàstiques.
Per tant, bona estona i sorpreses garantides. Totalment recomanable.
La solitud dels nombres primers
Traducció: Joan Sales
Club Editor. Col·lecció “El club dels novel·listes, 27
217 pàgines
ISBN 978−84−7329−148−4
Preu: 18,00 €
A gust amb la vida (Edicions 62) és la seva darrera novetat i és necessari advertir que hi ha dos tipus de lectors possibles per a aquest llibre: un qualsevol o un que tingui de tres a més germans d’una franja d’edat d’entre trenta i quaranta anys.
Com sóc del segon grup no he pogut llegir aquest llibre amb total objectivitat. Ha estat inevitable sentir-me identificada no tant amb algun dels personatges sinó amb la relació que s’estableix entre els quatre germans quan tots ells es retroben en una boda, què serà diferent a la inicialment planificada i que els permetrà experimentar el miratge de reviure un temps perdut, potser per última vegada. És un llibre emotiu, tendre, no necessàriament sensibler. Tracta la distància emocional d’uns germans que ja no viuen junts i que cada vegada tenen menys oportunitats de compartir les inèrcies fraternals construïdes durant la infància. Però inevitablement, el mateix retrobament va acompanyat d’una sensació d’enyorança de la vida conjunta que no podrà ser i què només quedarà en la memòria de tots ells: “Perquè això és el que passa. Perquè el temps separa els que s’estimen i res no dura per sempre”.
L'any de la plaga està protagonitzada per Víctor Negro, un treballador social d’un trenta anys que fa poc l’ha deixat la seva parella. Tot comença a canviar en el moment que algunes persones grans, de les que ell té cura, comencen a suicidar-se. A les cases dels morts apareix un test amb una planta d'eucaliptus que despren una olor molt dolça; l'Eucalyptus gengiskhanensis.Per en Víctor, el que li resulta més estrany és la passivitat dels familiars davant d'una pèrdua tan tràgica. L’any de la plaga ens propossa una història, on uns inofensius eucaliptus poden ser el causant d’una invasió que pot canviar el destí de l’humanitat.Marc Pastor ha gaudit escrivint aquesta novel·la i això es nota i molt a
l'hora de llegir-la. La pel·lícula La invasión de los ultracuerpos va servir com a font d’inspiració per escriure aquesta novel·la, però les referències cinematogràfiques, literàries i musicals marca de la casa són constants a la novel·la.
La força de L'any de la plaga està en diàlegs entre els diferents personatges. Aquest és un dels punts forts de la literatura de Marc Pastor. Qui sap si, gràcies a aquesta habilitat, algun dia el veurem com a guionista d'una important sèrie de televisió.
NEGRES TEMPESTESTeresa Solana
La Magrana
224 pàgines
Amb Negres Tempestes, Teresa Solana ha aconseguit el III Premi Crims de Tinta. Es tracta d’una novel·la policíaca clàssica protagonitzada per Norma Forester, sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra.
La història i la familia de Norma Forester és força particular. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla ocupa, un cunyat exhomosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura.
La sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, tenen un nou cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaires pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès un parell de setmanes abans al Poble Sec, i unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.
RETRUM
Es tracta d’una noia, la Katherine, que és una moooolt bona noia, però amaga alguna cosa que la fa una mica esquerpa i poc sociable. Al principi de la novel·la som testimonis de com s’inicia la seva amistat amb l’Alice, una aparentment molt bona noia també però que -no us vull enganyar – més que una joia és una perla! I de quina categoria!! A mesura que avança el relat la cosa s’embolica i t’ho arribes a passar ben malament, tant perquè coneixes el secret de la protagonista, com perquè la seva amiga Alice es va destapant i demostra la classe d’escurçó que està feta!
Tot barrejat amb amistats de debò, flirtejos, relacions mare-filla… En fi, un còctel que no és Dostoyevski ni falta que li fa! És una novel·la distreta, que enganxa, que et fa patir i menjar-te tones de pega dolça mentre penses “ostres, quin mal rotllo!”.
En definitiva, si teniu entre 15 i 20 anys i voleu llegir una novel·la amb una realitat propera a la vostra, Bella malícia; si en teniu entre 21 i 37 i voleu un bon llibre, distret i que enganxi, Bella malícia; si en teniu 38 i una neboda...
Aquesta és una novel·la valenta. Valenta per les coses que s’hi diuen i pels temes que s’hi tracten. Valenta perquè descriu una dura realitat com és la de viure amb un monstre. Monstre que resulta ser el pare.
TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS
El nou llibre d’Albert Sánchez Piñol és excepcional. Tretze contes breus sorprenents que només tenen en comú el fet d’explicar històries de final tristes i on els protagonistes passen tota mena de tràngols. Crec recordar que, en el moment de fer la presentació, va indicar que aquestes narracions no eren inèdites. En el meu cas això no ha estat cap problema, ja que no n’havia llegit cap.
Cada un dels contes és una història independent. Tant a nivell argumental com estilístic. En comú tenen la temàtica fantasiosa (en casos, fregant la ciència ficció) i l’estil ben propi del Sánchez Piñol: ambientació africana, personatges que apareixen del no res per sorpresa, història que canvia de cop quan menys t’ho esperes…
La diversitat de les històries permet la seva lectura amb absoluta independència la una de l’altra i en un espai de temps ben curt. En aquest sentit no és un “llibre d’estiu”, sinó més aviat un llibre atemporal que es pot utilitzar al transport públic: per poc que sigui un viatge de distància mitjana et dóna perfectament temps per començar i acabar un dels contes.
Hi ha històries sorprenents. La primera, “Quan queien homes de la Lluna” explica justament els contactes entre humans i una raça d’éssers que habita la Lluna, però fent-ho com si fos la cosa més normal del món. O l’oferta solidària que reben els participants de la Internacional Socialista per part dels marcians a “La solidaritat que va venir de les estrelles” on “mai no ha existit un contrast tan gran entre un escenari i el seu públic”.
Què més hi trobem? Homes amb potes d’elefant, una mulata devorada per un armari… i altres històries fantàstiques.
Per tant, bona estona i sorpreses garantides. Totalment recomanable.
La solitud dels nombres primers
Feia molt de temps que la lectura d’un llibre no aconseguia absorbir-me com ho ha fet aquesta novel·la. L’he llegida d’una volada, passant incessantment les pàgines, robant hores a la son i dient-me tota l’estona: “cinc pàgines més i ho deixo per avui”, propòsit que contínuament incomplia i seguia llegint.
Mai havia parat atenció als nombres primers bessons: “són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment”. Alguns exemples són l’11 i el 13, el 17 i el 19, el 41 i el 43 o el 1.999.889 i el 1.999.891.
“La solitud dels nombres primers” tracta de l’amistat i de l’amor, però entre persones que, per la raó que sigui, fa que es tracti de sentiments impossibles, per l’existència d’una barrera, prima i transparent que mai es podrà trencar.
Els dos protagonistes són en Mattia i l’Alice. Dues persones ben diferents en la superfície, però iguals en el fons. Dues persones que mai no es troben còmodes, que no saben per quina raó la seva existència els fa patir i que no entenen com funciona el món. Envegen les altres persones i voldrien ser com els altres, poder fer allò que els altres fan i que a ells els hi és impossible fer. Però quan ho intenten, els hi surt un nyap.
En Mattia és un nen que ha viscut sempre condicionat per la seva intel·ligència superior. De petit va patir un episodi esgarrifós a l’escola, quan la mestra va fer seure tots els nens al seu voltant i els hi va demanar que l’ajudessin. Sempre ha viscut sol i, per si això no fos prou, carrega amb el pes de la desaparició de la seva germana bessona Michela, després d’abandonar-la al mig d’un parc.
L’Alice és una nena que va patir un accident d’esquí mentre tractava de fugir. Havia anat a esquiar només per que li ho manava el seu pare; ella no volia. També és una persona que li costa relacionar-se amb els altres i un fet accidental mentre és al capdamunt la pista fa que encara més vulgui fugir. I en aquesta escapada pateix un accident, que li marcarà la resta de la seva existència: perdrà la mobilitat d’una de les cames.
En Mattia i l’Alice no es coneixen fins que un dia l’atzar (o la màgia dels nombres primers) fa que la seva vida coincideixi. D’aleshores ençà es converteixen en éssers complementaris: cadascú té allò que a l’altra li falta i es reconeixen entre ells com somnis. Però aquests somnis són inabastables, com la resta.
A poc a poc, la solitud dels dos fa que tinguin la necessitat de trobar-se. És una forma de recordar que són éssers vius, que no estan sols al món. Però quan es troben pràcticament només hi ha silenci. El Mattia només escolta, ni tan sols mira (sempre capcot), mentre que l’Alice pren les decisions.
TOQUIO BLUES
LA PRINCESA DE JADE
Situada a Bizanci a l’any 551 dc, just en el moment que l’emperador Justinià decideix organitzar una expedició a la xina per tal de cercar el secret de la seda.
Bizanci malgrat ser tota una potència necessitava saber el gran secret de l’origen de la seda i així no haver de pagar l’alt preu que marcaven els comerciants d’orient.
La princesa de Jade és la història d’un viatge d’occident a orient passant per ciutat emblemàtiques de la ruta de la seda com Samarkanda, per aquest motiu els personatges viuen altres realitats.
L’expedició de l’emperador està formada per diferents expecialistes en el seu terreny. És tracta d’una missió secreta i està encapçalada per un cap militar, Lysippos, en Rashnaw un monjo nestorià i el seu novici, un mestre teixidor en Xenòs
i el seu fill Urian i d’altres membres que intentaran buscar el secret més ben guardat.
La gran majoria són personatges masculins però els femenims són l’autèntic motor de la història. Es tracta de tres dones, de diferents orígens, cultures i religions.
LA CASA DEL PROPÒSIT ESPECIAL
TOQUIO BLUES
Tòkio Blues narra l´educació sentimental d´un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s´enamora perdudament de Naoko, una noia continguda i impenetrable, i pateix una crisi postadolescent que el porta a l´aïllament social i a la reclusió. Per sortir-ne, i davant les dificultats de la seva relació amb Naoko, Toru es llança a un espiral de sexe esporàdic i un dia coneix a Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.
Tendra, escrita amb to melancòlic i sensual, i amb un ritme molt àgil, Tòquio Blues és una novel.la rodona i plena d´humor, melanconia i d´angoixes d´un trànsit entre el món adolescent i adult.
LA PRINCESA DE JADE
Situada a Bizanci a l’any 551 dc, just en el moment que l’emperador Justinià decideix organitzar una expedició a la xina per tal de cercar el secret de la seda.
Bizanci malgrat ser tota una potència necessitava saber el gran secret de l’origen de la seda i així no haver de pagar l’alt preu que marcaven els comerciants d’orient.
La princesa de Jade és la història d’un viatge d’occident a orient passant per ciutat emblemàtiques de la ruta de la seda com Samarkanda, per aquest motiu els personatges viuen altres realitats.
L’expedició de l’emperador està formada per diferents expecialistes en el seu terreny. És tracta d’una missió secreta i està encapçalada per un cap militar, Lysippos, en Rashnaw un monjo nestorià i el seu novici, un mestre teixidor en Xenòs
i el seu fill Urian i d’altres membres que intentaran buscar el secret més ben guardat.La gran majoria són personatges masculins però els femenims són l’autèntic motor de la història. Es tracta de tres dones, de diferents orígens, cultures i religions.
LA CASA DEL PROPÒSIT ESPECIAL
AUTOR: John Boyne
Col·lecció: Narrativa
"Boyne és un escriptor amb talent i la seva darrera novel·la és una història emocionant i vertiginosa que atrapa al lector des de la primera pàgina" The Times
En part història d’amor, en part èpica històrica, en part tragèdia, La casa del propòsit especial és una novel·la sobre un home arrancat d’una casa pobra i llançat al cor d’un imperi en declivi.
Text de contraportada
Rússia, 1915: als 16 anys, Georgy Jachmenev rep una bala que anava destinada a un membre de la família imperial russa, i de seguida es converteix en un heroi. En qüestió d’hores, la seva vida com a fill de pagès canvia radicalment quan l’escorten a Sant Petersburg per ocupar la seva nova plaça com a guardaespatlles d’Alexei Romanov, fill del Tsar Nicolau II. Seixanta anys més tard, mentre fa companyia a la seva dona Zoya, que jeu moribunda en un hospital de Londres, els records de la vida que han viscut junts comencen a envair-lo. El seu matrimoni, tot i que feliç, ha estat marcat per la tragèdia, per la pèrdua d’éssers estimats i l’experiència de l’exili, sempre dolorosa. En part història d’amor, en part èpica històrica, en part tragèdia, La casa del propòsit especial és una novel·la sobre un home arrancat d’una casa pobra i llançat al cor d’un imperi en declivi, i la narració avança des del Sant Petersburg revolucionari fins al París de després de la Ia Guerra Mundial i fins a Londres i les costes fineses dels anys 80, abans de retornar a un tranquil hospital on la història de Georgy i Zoya, finalment, s’haurà de resoldre.
“El Garrell” Autor: Loís DellucText de contraportada
Rússia, 1915: als 16 anys, Georgy Jachmenev rep una bala que anava destinada a un membre de la família imperial russa, i de seguida es converteix en un heroi. En qüestió d’hores, la seva vida com a fill de pagès canvia radicalment quan l’escorten a Sant Petersburg per ocupar la seva nova plaça com a guardaespatlles d’Alexei Romanov, fill del Tsar Nicolau II. Seixanta anys més tard, mentre fa companyia a la seva dona Zoya, que jeu moribunda en un hospital de Londres, els records de la vida que han viscut junts comencen a envair-lo. El seu matrimoni, tot i que feliç, ha estat marcat per la tragèdia, per la pèrdua d’éssers estimats i l’experiència de l’exili, sempre dolorosa. En part història d’amor, en part èpica històrica, en part tragèdia, La casa del propòsit especial és una novel·la sobre un home arrancat d’una casa pobra i llançat al cor d’un imperi en declivi, i la narració avança des del Sant Petersburg revolucionari fins al París de després de la Ia Guerra Mundial i fins a Londres i les costes fineses dels anys 80, abans de retornar a un tranquil hospital on la història de Georgy i Zoya, finalment, s’haurà de resoldre.
Traducció: Joan Sales
Club Editor. Col·lecció “El club dels novel·listes, 27
217 pàgines
ISBN 978−84−7329−148−4
Preu: 18,00 €
Li diuen el Garrell perquè coixeja, i al a seva mare li diuen la Bruixa perquè viu sola i cull herbes. Els boscos són el seu domini, els pobles només serveixen per anar-hi a pidolar, i la vida és feliç malgrat les guerres de religió que assolen el país –som al final del segle XVI, al Perigord Negre, terra insubmisa al poder del rei de França.
Un dia la mare és tancada al calabós de Sarlat, la vila emmurallada. El Garrell, armat amb una fona i un flabiol, se’n va cap al nord pel camí ral, fins a París, a guanyar els diners del rescat. I és tot un segle fascinant que descobrim amb ell: el dels músics ambulants que s’adapten al que sigui, avui a la vida de cort i demà al bandolerisme, aquí als hugonots i allà als papistes; un segle ple de fam i de violència, però també de llibertat, en què res no atura el valent que decideix anar fins al final de l’aventura.
Loís Delluc, escriptor occità apassionat de folklore i d’història, ha aconseguit amb El Garrell el que ben poques novel·les històriques aconsegueixen: que un temps remot i estrany se’ns torni tan familiar com si l’haguéssim viscut. Una joia, traduïda magistralment per Joan Sales.
Joan Sales ens dóna un consell sobre com llegir el llibre: millor fer-ho mentre ens trobem a la muntanya i no pas quan som a ciutat. És un llibre per a llegir mentre estem de vacances. D’aquesta forma, els paisatges que constantment envolten les històries es materialitzaran dins de la nostra imaginació i ens ajudaran a introduir-nos dins de tota la història.
Una excel·lent novel·la… d’aquelles que mai voldries acabar i que a cada pàgina veus com el final cada vegada s’acosta més i més. I alguns grans personatges, com el protagonista, el Toca-Viola o Fra Menut. Lectura totalment recomanada.
MIL SOLS ESPLÈNDIDS
MIL SOLS ESPLÈNDIDS
Avalada per un èxit internacional sense precedents, arriba ‘Mil sols esplèndids’, un clàssic dels nostres temps. Impossible no llegir-la.
L’excepcional història d’una amistat i d’un amor indestructible durant tres dècades de la història d’Afganistan. Un extraordinari relat de la vida de dues generacions de personatges units tràgicament per la guerra, de l’amistat entre dues dones, la Mariam i la Laila, d’un amor que sobreviu a totes les adversitats. Amb la invasió soviètica, amb la guerra, amb els talibans, amb l’arribada dels americans, com a teló de fons. I la seva lluita per trobar la felicitat, per sobreviure.
L’excepcional història d’una amistat i d’un amor indestructible durant tres dècades de la història d’Afganistan. Un extraordinari relat de la vida de dues generacions de personatges units tràgicament per la guerra, de l’amistat entre dues dones, la Mariam i la Laila, d’un amor que sobreviu a totes les adversitats. Amb la invasió soviètica, amb la guerra, amb els talibans, amb l’arribada dels americans, com a teló de fons. I la seva lluita per trobar la felicitat, per sobreviure.
Com sóc del segon grup no he pogut llegir aquest llibre amb total objectivitat. Ha estat inevitable sentir-me identificada no tant amb algun dels personatges sinó amb la relació que s’estableix entre els quatre germans quan tots ells es retroben en una boda, què serà diferent a la inicialment planificada i que els permetrà experimentar el miratge de reviure un temps perdut, potser per última vegada. És un llibre emotiu, tendre, no necessàriament sensibler. Tracta la distància emocional d’uns germans que ja no viuen junts i que cada vegada tenen menys oportunitats de compartir les inèrcies fraternals construïdes durant la infància. Però inevitablement, el mateix retrobament va acompanyat d’una sensació d’enyorança de la vida conjunta que no podrà ser i què només quedarà en la memòria de tots ells: “Perquè això és el que passa. Perquè el temps separa els que s’estimen i res no dura per sempre”.
l'hora de llegir-la. La pel·lícula La invasión de los ultracuerpos va servir com a font d’inspiració per escriure aquesta novel·la, però les referències cinematogràfiques, literàries i musicals marca de la casa són constants a la novel·la.
La força de L'any de la plaga està en diàlegs entre els diferents personatges. Aquest és un dels punts forts de la literatura de Marc Pastor. Qui sap si, gràcies a aquesta habilitat, algun dia el veurem com a guionista d'una important sèrie de televisió.
NEGRES TEMPESTESTeresa Solana
La Magrana
224 pàgines
Amb Negres Tempestes, Teresa Solana ha aconseguit el III Premi Crims de Tinta. Es tracta d’una novel·la policíaca clàssica protagonitzada per Norma Forester, sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra.
La història i la familia de Norma Forester és força particular. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla ocupa, un cunyat exhomosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura.
La sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, tenen un nou cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaires pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès un parell de setmanes abans al Poble Sec, i unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.
RETRUM
BELLA MALÍCIA
Tot barrejat amb amistats de debò, flirtejos, relacions mare-filla… En fi, un còctel que no és Dostoyevski ni falta que li fa! És una novel·la distreta, que enganxa, que et fa patir i menjar-te tones de pega dolça mentre penses “ostres, quin mal rotllo!”.
En definitiva, si teniu entre 15 i 20 anys i voleu llegir una novel·la amb una realitat propera a la vostra, Bella malícia; si en teniu entre 21 i 37 i voleu un bon llibre, distret i que enganxi, Bella malícia; si en teniu 38 i una neboda...
Durant anys, en Jacob Reckless ha viatjat secretament a un altre món, un món darrere un mirall, un món pel qual el seu pare va abandonar la seva família. El món de miralls és la via d’escapament d’en Jacob de la realitat. És un lloc on caçar tresors. Un món on les bruixes, els gegants i els nans conviuen als boscos. Un món on hi ha una guerra mortal. El secret d’en Jacob sembla segur, fins al dia en què el seu germà més petit, en Will, el segueix amb conseqüències desastroses. En Will, que pateix una maledicció que l’està convertint ràpidament en pedra, i el seu germà es troben lluitant contra el temps per tal de trobar una cura abans que en Will es perdi per sempre més.
Pàgines plenes de misteri i acció omplen Reckless, que promet ser un nou èxit de l’escriptora alemanya Cornelia Funke.
Pàgines plenes de misteri i acció omplen Reckless, que promet ser un nou èxit de l’escriptora alemanya Cornelia Funke.
Reckless també compta amb il·lustracions realitzades per la mateixa autora.
El productor Lionel Wigram (Harry Potter, Sherlock Holmes) serà l’encarregat de portar la novel·la al cinema.
L’últim patriarca. Najat El Hachmi. Editorial Planeta. 2008.
Aquesta és una novel·la valenta. Valenta per les coses que s’hi diuen i pels temes que s’hi tracten. Valenta perquè descriu una dura realitat com és la de viure amb un monstre. Monstre que resulta ser el pare.
L’autora lliga molt bé tots els diàlegs amb la narració, no li calen ni punts i a part ni guionets, ni cometes ni lletres cursives. Tot flueix i vessa professionalitat.
“Escrivia molt en aquelles planes que m’havia regalat la mestra que era amiga i que no vaig veure durant anys, hi escrivia cent vegades em vull morir, em vull morir, em vull morir... però no era cert. Sort en vaig tenir, de Mirall trencat, de l’Adriana al laberint grotesc, de les memòries del Tísner, de Faulkner, de Goethe, de totes aquelles lectures que passaven per les meves mans. Que el diccionari ja se m’acabava i jo havia de créixer del tot, però em resistia i pensava que tot era una frase, que aquella obsessió que tenia per mi aviat li passaria.”
LES DESVENTURES D'UN LLIBRE VAGABUND
El protagonista (un llibre del qual se’ns amaga l’autor, el títol i l’editor) és imprès el 17 de juny de 1983, moment que marca l’inici de la seva existència. L’edició ens demostra que no es tracta d’un llibre qualsevol: 800 exemplars en paper de 90 grams i 20 exemplars en paper Japó, tots ells numerats. La coberta i els gravats del llibre són obra d’un reconegut autor francès, Marc Pessin.
La vida del protagonista està marcada per dues obsessions: la por a la desaparició, especialment si aquesta es provocada per la monstruosa boca d’una maquina trituradora de paper, i la temença de no assolir l’objectiu pel qual ha estat ser creat, ser llegit.
Per això hem d’entendre la seva perplexitat quan, després de superar l’acció dels rosegadors al magatzem on passa els primers dies, es enviat a una llibreria i comprova com no arriba a sortir de la capsa. Això el condemna a la destrucció… però la sort el salva en l’últim minut.
En aquest moment comença la seva segona vida –els llibres seran com els gats i tenen set vides?– passant per diverses llibreries i lectors. Ens explica les converses amb els altres llibres que es troba a les prestatgeries de la llibreria. I els detalls que van deixant els seus lectors: una dona que li transmet la seva olor a crema o una altra dona que el mutila per ràpidament penedir-se i reconstruir-lo. O com és la causa per la qual un treballador per la seva feina.
És un llibre que emocionarà a qualsevol lector que veu en els llibres quelcom més que un munt de fulls que només serveixen com a suport per a la tinta utilitzada per a representar les lletres. El llibre, l’objecte, també és important i aquesta història ens ho recorda.
Us el recomano!
LA CONJURA DELS NECIS
John K. Toole
Un d’aquells llibres que un recomana i que la meitat dels que el comencen no l’acaben. Un llibre satíric, amb uns nivells d’humor negre no apte per a totes les sensibilitats. Una critica mordaç a la societat que vivim a través de les desventures de l’Ignatius Really, un desadaptat, un “outsider” amb tota regla però que de mica en mica és fa apreciar
ELS DIMARTS AMB MORRIE
Mitch Albom
“Els dimarts amb Morrie” és una novel·la on, gràcies al retrobament de l'alumne, un home en plena crisi existencial, i el seu vell professor, afectat d’una greu malaltia terminal, es generarà una relació de reflexió i de presa de consciència sobre alguns dels aspectes més importants de la nostra vida. La família, l’amor, la mort, els sentiments, els fills seran alguns d’aquests motius de reflexió. Per aquells que desitgin confrontar els propis judicis o per aquells que vulguin fer-se seu un ideari de vida.
Diuen que el llibre és el reflex d’una profunda crisi espiritual que Hesse va sofrir als anys 20. Però aquestes afirmacions mai saps fins a quin punt són certes. La veritat és que el protagonista i l’autor tenen molts trets en comú. Per exemple tots dos van ser repudiats per haver criticat la guerra.
Harry Haller, el protagonista de la novel·la, és un personatge agònic que no troba lloc a la societat i que topa frontalment amb la societat burgesa de la seva època (els anys després de la 1ª Guerra Mundial). Ell mateix s’autoanomena llop estepari perquè viu dolorosament dividit entre l’home lúcid, il·lustrat i racional, i l’èsser salvatge, guiat pels instints i en constant conflicte amb el Harry home.
El llibre comença amb un Harry Haller malgastant la seva vida i al llindar del suïcidi. Però per casualitat coneix una noia que li farà replantejar-se la seva existència i d’alguna manera entrar en un procés d’acceptació de sí mateix.
