1. LLEGEIX AMB ATENCIÓ EL SEGÜENT TEXT I USA ELS TEMPS VERBALS CORRECTAMENT:
La mare sempre deia que al Nino li (1. AGRADAR) massa les cerveses. La mare tenia raó i ell ho (2. RECONÈIXER), somrient i fent una mica el fatxenda. Quan ens (3.TROBAR) al Cafè explicava que el millor d'aquesta vida (4. SER) les cerveses i les nenes. Això era molt abans que el fotessin a la presó.
Aleshores ell i jo érem amics i, abans que s'(5.EMBOLICAR) en política les havíem fetes de l'alçada d'un campanar. Però després, quan més endavant tot es (6.FER) difícil i van sorgir els primers problemes, el Nino va acomençar a dir que (7.ESTAR) equivocats i que "els dies meravellosos són ara, és aquest temps de canvis que estem vivint", i els ulls se li feiem més clars i d'acer.
Jo no hi (8.ESTAR) d'acord. Jo(9.PREFERIR) recordar els caps de setmana a Barcelona, quan fèiem el mico amb la colla fins a la matinada i (10. TORNAR) a casa ben pets.
També eren terribles les històries que, de menut, (11.SENTIR) explicar al senyor Daniel. El pare havia mort quan jo encara era molt nano, i la mare no (12.PARAR) de cosir en aquell màquina que feia un soroll tan absurd. A les nits (13.TREBALLAR) fins tard i jo, del llit estant, pensava en la sort que teníem de la tieta, que (14. VIURE) al pis de dalt i ens ajudava. La mare era com una roca: anava a comprar, (15. COSIR), pujava a dinar i afer el cafè al pis de la tieta, es passava la tarda cosint, ella i jo (16.SOPAR) sols i els diumenges (17. ANAR) a casa del senyor Daniel i de la senyora Elena. Al senyor Daniel li agradava explicar què (18.FER) els falangistes als anys quaranta i em deia que el vell de la sabateria era una mala bèstia i que, acabada, la guerra, (19.CÓRRER) amb la banda dels falangistes que s' (20.ENDUR-SE) un pobre home al cementiri. Quan el ( 21.TENIR) arrambat als nínxols li van fer prendre una ampolla de purgant i el (22. PELAR) al zero. Quan es (23. CANSAR) d'espantar-lo, de clavar-li calbots i empentes, el (24.DEIXAR) anar amb l'advertència que tenia dos dies per desaparèixer, i que si el (25.TORNAR) a veure li (26.FER) saltar el cervell a puntades de peu.
2. Completa la sèrie amb la primera persona del singular del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperfet de subjuntiu:
a. No l'entenc ni crec que l' .......... Tant de bo l'.......... !
b. No el .......... ni crec que el reconegui. Tant de bo el ........ !
c. No ......... en qui pot ser ni crec que hi .............. Tant de bo hi caigués !
d. No us veig ni crec que us ............... mai. Tant de bo us ........... algun cop!
e. No ........... pacient ni crec que ho sigui mai. Tant de bo ho .........!
f. No hi cabo ni crec que hi ............ tant de bo que hi ...............!
g. No ............ cap perill ni crec que en corri cap. Mai no he pensat que en ................. cap.
3. Canvia les formes del passat perifràstic pe les del passat simple.
a) Jo hi estic molt bé. Tu també hi vas estar bé?
b) No em moc d'aquí. Ella tampoc se'n va moure.
c) Ara ja ho sé. Ho vam saber ahir al vespre.
d) Jo desaparec quan crida. Vosaltres també vau desaparèixer quan cridava?
3) Fa dies que no el veig. Oi que ahir ells van veure?
El dia despertava mandrosament i les finestres de l'habitació de la Maria (1. TENIR), com sempre, els porticons oberts de banda a banda per poder fruir des del llit de la reconfortant companyia del massís del Port de Tortosa i Beseit, que mai es (2.CANSAR) de mirar. I el que més li agradava de tot era la sortida del sol. Un instant màgic en què l'astre rei, demostrant una vegada més la seva generositat, (3.REGAR) de vida els racons més amagats d'aquesta terra.
Tot i estar envoltada de tanta bellesa, la natura (4. CONVERTIR-SE) amb el pas dels anys en la seva millor confident; els seus somnis, una nit més, (5. ESTAR) plens de boires i d'ombres.
_ Quina broma més pesada! _es (6. DIR) a si mateixa mentre s'estirava com un gat per treure's la mandra del damunt.
S'havia despertat amb la desagradable sensació de tenir un nus a la boca de l'estómac que fins i tot li (7.ARRIBAR) a provocar arcades. Des de feia uns mesos, li (8.COSTAR) descansar a la nit. Primer (9.PENSAR) que aquest malestar era degut al seu estat. Esperava el seu primer fill i durant les darreres setmanes s'havia convençut que el mal cos que (10.TENIR) i les dificultats per dormir eren a causa del seu avançat embaràs. Potser el fill del Martí començava a tenir pressa per sortir.
Però la crua realitat era que la nit fosca, el nom que s'havia inventat per descriure llargues nits plenes de paisatges desconeguts, personatges enigmàtics, missatges indesxifrables, suors i patiment, no (11.TENIR) cap relació amb el fill que es feia notar, cada cop més belluguet, al seu interior.
La nit passada (12.ESTAR) especialment fosca i, mentre (13.MIRAR) per la finestra, tapada fins al nas amb el llençol i la manta de llana que (14.ESTRENAR) el darrer hivern, intentava fer memòria. Li (15. COSTAR) recordar exactament tots els detalls, però el que no podia oblidar er la imatges, gravada a foc al seu cervell, de la cara cruel i sinistra d'un home d'ulls clars i penetrants que li (16.XIUXIUEJAR) a cau d'orella: " (17. MORIR) a la foguera, bruixa !"
Durant uns moments li (18.SEMBLAR) sentir, com portada pel vent de ponent que s'acabava d'aixecar amb violència i que feia ballar els porticons, la veu seca i autoritària de l'home que (19.VEURE) en somnis. Fins i tot (20.CREURE) ensumar la desagradable olor que desprenia. Una flaire que li va recordar, sense cap mena de dubte, la mort mateix.
Malgrat la pell de gallina que li (21.PROVOCAR) la por, (22.DECIDIR) pensar en altres coses. Amb certa dificultat es (23. AIXECAR) del llit, amb una mà al ventre, mentre amb l'altra s'agafava d'una barra del capçal de fusta, per no perdre l'equilibri.
Era indubtable que el seu fill no (24.TRIGAR) gaire a néixer, i el simple fet d'imaginar-lo entre els seus braços la (25.RECONFORTAR) a l'instant i va fer allunyar, com si fos un encanteri, tots els fantasmes nocturns.
Després de rentar-se la cara amb aigua ben freda, es (26.RECOLLIR)en una cua els cabells rinxolats, rebels i negres com les seves nits fosques, i es va mudar la roba de dormir per una faldilla i una brusa ben amples. Gairebé arrossegant-se , es (27.DIRIGIR) fins a la cuina, on (28. FER) estona que sentia com la seva mare (29. FEINEJAR) amunt i avall.
En treure el cap per la porta, (30.MIRAR), divertida, la cara de la seva mare, la Magdalena, tota pintada de blanc per la farina que (31.ESTAR) espolsant sobre la taula per fer el pa. Més tard, com era costum, el (32. PORTAR) a cal forner, que (33.ESTAR) ben a prop de casa, per coure'l.
