MODELS ARTICLES D'OPINIÓ

La corda de l'educació s'ha tensat massa

No és la primera vegada que s'arriba a un punt de tensió en l'educació, però és potser el cop que amb més força s'ha estirat la corda. S'està fent de l'austeritat el principal objectiu de la política educativa i així no anem bé. Les darreres accions del Govern, impulsades sota l'excusa de la crisi, han deixat al descobert les seves intencions que, precisament, no se centren a fer de l'educació una de les seves principals apostes. Com pot ser que s'hagi reduit l'aportació pressupostària quan tenim més alumnes que anys enrere?

Hem perdut la sisena hora a l'escola pública i la totalitat de l'ajut que les associacions de pares i mares rebíem del Departament d'Ensenyament. Pel camí també s'han reduit les beques menjador i l'aportació a les escoles bressol, s'han tancat escoles senceres o s'ha incrementat la ràtio a les aules. Podria continuar. Contràriament, fa temps que no sentim a parlar de com arribar a nivells educatius òptims, de com lluitar contra l'abandonament escolar, de com construir un futur millor per als nostres fills i filles. Lluny queden les promeses del president Mas en la seva sessió d'investidura sobre el fracàs escolar i la manera de superar-lo.

Les famílies, com a usuaris del sistema educatiu, hem estés la nostra mà per treballar conjuntament; en tot moment hem apostat pel diàleg perquè nosaltres sí hem entés que el valor de l'educació s'ha de defensar des de tots els fronts. Encara continuem a l'espera d'una resposta. És així com es vol assolir l'èxit escolar? Les mares i pares dels alumnes no podem restar indiferents davant de tanta manca de sensibilitat i tants despropòsits. Un principi tan universal i tan bàsic com és una escola pública equitativa, inclusiva i democràtica està quedant erosionat i d'això sí que ens empenedirem.

Cal dir prou, amb majúscules, per obligar el Govern a no mirar cap a un altre cantó i considerar l'educació com la inversió de futur que és per al nostre país. Ara ha arribat el moment de tensar nosaltres la corda, sortir al carrer i aprofitar la convocatòria de vaga de l'ensenyament per dir la nostra de forma conjunta i unànime.

Àlex Castillo

President de FaPaC Catalunya

ARTICLE D'OPINIÓ

EXÀMENS SAGRATS

Els meus alumnes ho saben. Per a mi els exàmens són sagrats. Els dies que els en faig em poso com una fera si entro a l'aula i encara estan empaitant-se i rient com si fossin al pati. No reparteixo la prova fins que no estan ben asseguts, separats i en fileres. Quan demano, a més, el dossier amb els exercicis del trimestre, alguns encara m'arrenquen fulls de la llibreta o improvisen una portada amb el primer retolador que pispen. Saben que no accepto dossiers amb un clip, ha d'estar grapat. Qui no me'l doni en aquell moment té un punt menys en la mitjana. Aquestes condicions per a mi són sagrades, i com que les saben i no les canvio ningú me les discuteix. Quan per fi reparteixo els exàmens, els recordo que no vull sentir ni una mosca i el que no respecti el silenci tindrà un zero.

SILENCI PER A UN BON EXAMEN

Els insisteixo que sense silenci no hi pot haver concentració, i sense concentració mai surt un bon examen. Si en alguna ocasió faig cara de pocs amics és mentre faig exàmens. Intento transmetre'ls que aquella hora de classe és més important que les altres i que la seva nota sortirà en gran part del que m'escriguin. Sé que hi ha professors que no els donen tanta importància, i fins i tot no en fan. Corregir-los dóna molta feina, però continuo pensant que és la millor manera de saber si han après alguna cosa. També compto l'actitud i el treball a classe, però la nota parteix de l'examen. La pedagogia moderna ha volgut treure-li importància, que no ho és tot, i que comta més el dia a dia de l'alumne, l'avaluació contínua. Jo valoro molt el que és formigueta, però també vull deixar clar que hi ha moments en què et jugues les garrofes.

  D'aquí pocs anys lluitaran per una possible feina amb una entrevista en què, en pocs minuts, se'ls jutjarà si són vàlids  o no. Els hem de preparar per al que es trobaran a fora, un món que t'examina cada dia. Crec que no ens ha de fer por ensenyar-los obertament que hi ha moments en què toca demostrar el que saps i el que vals. Ells saben, per exemple, que al futbol les coses van així, i que hi ha partits que són una final. Per a mi és una manera de motivar-los. A qui vol estudiar, esclar. Al que només escalfa cadira ja li va bé la filosofia del ja m'aprovaran perquè m'he portat bé i fins i tot he fet _alguns dies_ els deures.

                                                                                                         Xavier Gual