Llegeix amb atenció els següents poemes de Salvador Espriu i contesta, després, les preguntes corresponents:
XLVI
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
(Dins La Pell de Brau, 1960)
_ Per què et sembla que aquest llibre de poemes es titula La pell de brau?
_ Què creu que vol dir Espriu en els quatre primers versos?
_ En els versos següents, s'adreça a Sepharad. Què li demana?
_ Quins són els desitjos del poeta pel que fa al futur de Sepharad?
Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu, El caminant i el mur (1954)
_ Quins són els adjectius que serveixen per qualificar el mot terra? I els que qualifiquen el mot pàtria de l'últim vers?
_ Per què Espriu ha utilitzat aquests adjectius? Relaciona-ho amb el context de l'època.
_ Què és el que té ganes de fer el poeta? Per què?
_ Quins adjectius acompanyen el mot gent? Per què els ha utilitzat?
_ Què decideix fer al final? Per què?
