1. Subratlla les oracions subordinades adjectives de les següents oracions i identifica quina és la funció del pronom relatiu:
_ L'herència a què va renunciar la Roser era una misèria.
_ Totes les empreses on havia treballat l'Oleguer van fer fallida.
_ M'han fet una petició que no puc acceptar.
_ L'incident de què tothom parla es produí ahir a la nit.
_ Aquesta és la germana amb qui confiem més que ningú.
_ Els temes que parlàvem a l'hora de l'esbarjo eren intranscendents.
_ Els diners amb què comptàveu van desaparèixer del calaix de dalt.
_ La llitera on heu transportat el malalt és de disseny.
_ Són temptacions juvenils que tothom hi ha caigut un dia o l'altre.
2. Corregeix, si cal, les oracions següents:
_ Hi ha una casa que tots els balcons són florits.
_ Vam viure en el pis en què ara viviu vosaltres.
_ Les idees a les que us oposeu són molt argumentades.
_ El parany en el que has caigut demostra que ets massa influenciable.
_ El futbolista al qui aclamaven les multituds es deia Alexander.
_ No l'han admès per culpa d'aquella pregunta en la que ha dubtat.
_ Vam estrenar una obra l'autora de la qual és afroamericana.
3. Digues si es tracta de la partícula que conjunció o de que pronom relatiu.
_ Us prego que tanqueu les finestres que donen al carrer.
_ La noia que vaig saludar l'altre dia diu que és veïna teva.
_ Ja m'ha dit que les úniques persones que m'aplaudien en el recital éreu tu i el teu xicot.
_ La dona que ens porta els comptes creu que tenim la situació molt magra.
_ L'article que publica aquesta revista exigeix que s'aclareixin ertes afirmacions que va fer un conseller.
_ Han dimitit la representant dels sindicats que va assegurar que els acords que s'havien pactat amb el govern no s'arribarien a complir mai.
4. Subratlla les oracions subordinades adverbials i digues de quin tipus són.
_ Com que les allaus havien esborrat el camí, el guarde ens va acompanyar fins al refugi.
_ Enviaran l'Ona a París vuit mesos per tal que hi aprengui francès.
_ Vosaltres heu de comportar-vos com si no hagués passat res.
_ En cas que vulgueu esquiar a les pistes vermelles, poseu-vos el casc.
_ Atès que no hi havia proves, ningú els va poder acusar de res.
_ Van ser expulsats del país tot i que havien demostrat davant del jutge la seva innocència.
_ En Bernat ens ha enganyat massa vegades perquè encara puguem confiar en ell.
_ Sempre m'ha interessat més l'escalada que no pas practicar el senderisme.
_ Contractarem un guia professional per tal que dirigeixi la travessia.
_ T'ho explicaré tot sempre que em guardis el secret.
_ T'ajudaré perquè tinc un deute amb tu.
_ La Pilar durà el cotxe al mecànic així que arribin les vacances d'estiu.
_ Una bicicleta et durà on vulguis.
_ El nen plorava tant que els avis estaven molt preocupats.
_ Van obrir les finestres perquè sortís el fum.
_ Van obrir les finestres perquè hi havia molt de fum.
¿A dónde van las palabras que se pierden en todas las lenguas? En castellano, en catalán, en gallego, en eusquera, en portugués, en nuestras lenguas peninsulares tan cercanas, las de cada día, pero también en otras muchas, en inglés, en francés, en alemán, en chino, en ruso… ¿A dónde van las palabras que no se utilizan, las que nadie pronuncia, las que no tienen quien las diga, las que duermen entre las páginas de los libros que nadie lee, las que ya no registran los repertorios?