LA LITERATURA DE POSTGUERRA
s’acabi la guerra i, lògicament, ignoro si tu i jo en
veurem el final, si no espetegarem
nosaltres primer que la guerra, vull dir. Si hi sóc, el dia mateix que això s’acabi tornaré a ser el merdós pixatinters que vaigdeixar abandonat en un despatx del carrer de Casp i continuaré amb segament de
nosaltres primer que la guerra, vull dir. Si hi sóc, el dia mateix que això s’acabi tornaré a ser el merdós pixatinters que vaigdeixar abandonat en un despatx del carrer de Casp i continuaré amb segament de
cames quan em facin anar a una matança del porc. O em cagaré a les calces el dia que hagi de dur la meva Caterineta a cal dentista, com m’hi vaig cagar quan la Caterina la va portar al món. [...]
Les bales no duen firma, tu, però una sola signatura: la República! Hem vingut a defensar-la, oi?
Les bales no duen firma, tu, però una sola signatura: la República! Hem vingut a defensar-la, oi?
Disparo per ella, per lameva dona i la meva filla. Les que surten d'aquí davant vénen directament per escabetxar republicans i si són catalans, encara millor. Hòstia, tu!!!!
“...Nosaltres avorrim la guerra
i si la fem és perquè ens
obliguen a fer-la.
L’instint de conservació del nostre poble ens mena a acarar-nos amb la ferocitat dels
L’instint de conservació del nostre poble ens mena a acarar-nos amb la ferocitat dels
generals feixistes i a ésser tan implacables com ells. Però la guerra no ens agrada
ni la sentim, i ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes
podem explicar a les nacions com n’és d’estúpida, de cruel i de bestial la guerra
que ens donen com a bona els militars imperialistes... (Calders, 1990, 155)
MERCÈ RODOREDA
JOSEP PLA
SALVADOR ESPRIU
