Segons l’Institut Català de Tecnologia, ha augmentat considerablement el nombre de persones que compren, organitzen les seves vacances i fan reserves per a espectacles diversos a través d’Internet.
L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments. D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre. D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones. En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció.
Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar a una notable disminució en les relacions humanes directes
Editorial
ESTUDIAR SENSE ESFORÇ, OBJECTIU IMPOSSIBLE
Alguna cosa necessita canviar amb urgència l'ensenyament. Els resultats de l'informe PISA, que avalua setanta països pel que saben els seus estudiants, han deixat l'Estat espanyol en evidència. Encara que cadascú s'agafa a destacar la dada que més l'afavoreix, el fet cert és que el nostre sistema educatiu no progressa i altres, com els asiàtics, amb escassetat de mitjans, ens avancen. Estem pagant les conseqüències del que durant aquests anys es va sembrar en les aules. Estudiar sense esforç és un objectiu impossible. Només hi ha un secret perquè els adolescents de Corea del Sud hagin obtingut el primer lloc en els exàmens de PISA: estudien més de deu hores diàries. Tenen culturalment arrelat que és l'única manera de vèncer la pobresa. Entre això i convertir el col·legi en una festa vàcua hi ha un terme mitjà. No es pot progressar sense estudiar, i el sistema espanyol, per les seves obsessions igualitàries, predica el contrari. El desolador resultat: els escolars no comprenen el que llegeixen i davant de qualsevol problema de petitíssima complexitat, s'embussen. Perquè no hi hagi excuses, convé també trencar mites. No hi ha relació entre nivell econòmic i nivell educatiu. País ric i bona educació i país pobre i educació dolenta són associacions passades de moda: aquesta és la raó que Estònia superi amb claredat Espanya. Pel mateix, més recursos no garanteixen millor educació: els xinesos, amb classes massificades i sense ordinadors atresoren un coneixement matemàtic superior al de qualsevol alumne occidental. Replantejar-se el sistema educatiu espanyol, i no només encaixar la universitat en el context europeu, sembla una tasca indispensable en aquest moment. No és qüestió de diners, sinó de claredat d'idees. Amb reformes barates però valentes es pot fer un ús més eficient dels recursos. Uns òptims resultats en l'ensenyament són garantia de desenvolupament econòmic. Els països amb nivells escolars deficients tenen baixos índexs de productivitat i competitivitat. Si se superposa la classificació de prosperitat als resultats PISA hi ha un calc: els estudiants destacats pertanyen a les nacions que més prosperen. Creixement i coneixement viatgen units.
Incendiaris
Crema l’Empordà per culpa d’un incívic que ha llençat una burilla encesa al voral de la carretera. És el mateix, o la mateixa, que quan va a la platja, al parc infantil, pel carrer o on sigui tira les burilles que s’acaba de fumar per terra. Pensa que algú ja ho netejarà i que paga impostos perquè això passi; o pensa que el vent s’ho emportarà o que potser pensa que es descomposarà perquè és tan ingenu que es creu de debò que el que es carda al cos és natural. O potser ni pensa. Els seus fills fan pudor a tabac perquè s’empassen el fum a casa, al cotxe o quan pugen a collibè. Quan llegeix alguna cosa contra el tabac li agafa la paranoia i tracta a tothom de talibà antitabac, diu que se sent perseguit; si llegeix això pensarà que sóc un intolerant oportunista que atempta contra la seva llibertat; sí, com els primers que van proposar -ja fa uns anys- no deixar fumar als hospitals, a les escoles o als restaurants. Per sort no tots els fumadors són així i aquí ho deixo escrit per evitar la fàcil generalització, estic parlant de la part d’incívics que hi ha dins del col·lectiu dels fumadors.
M’imagino que a la Generalitat algú estarà maquinant una campanya de conscienciació per evitar que els fumadors llencin burilles per la finestra. Veurem un anunci modernet, potser amb to sèpia o blanc i negre, molt maco i amb un eslògan ben trobat. Potser també editaran alguna guia per a fumadors amb recomanacions absurdes perquè seran del sentit comú més elemental. Mentrestant el tertulià de torn a la ràdio dirà que l’escola hauria d’ensenyar això de la mateixa manera que ensenya educació vial, educació per la ciutadania, educació no sexista, contra el consumisme, reciclatge, educació per la salut, respecte pel medi ambient, respecte pels animals, respecte per la cultura, educació sexual,… El mateix tertulià mesos després criticarà els resultats de l’informe PISA i dirà que a l’escola es fan moltes collonades que distreuen la canalla; no com a Finlàndia. Potser el que no sap o no diu el tertulià de torn és que l’escola no pot (ni ha de) substituir la família.
El sentit comú és cosa de la família i l’incivisme és en gran part un dèficit d’aquest sentit
