L'ORACIÓ COMPOSTA

AQUESTA FEINA NO ÉS PER DIMARTS, ÉS PER DIMECRES. 

CORRECCIÓ EXERCICIS LLIBRE. GRUP 4t D

EXERCICI 4

a) M'encanta la fruita fresca; en canvi/però no m'agrada gens la fruita confitada.
b) Avui no et podré a l'escola; per tant, caldrà que vagis a l'escola a peu.
c) Vols que no m'empipi amb tu?Doncs no m'atabalis més.
d) Fa molta estona que hi pensen però encara no han trobat una solució.
e) No vull anar-hi sol, de manera que trucaré algun amic perquè m'hi acompanyi.
f) No solament no treballa sinó que molesta els altres sempre que pot.
g) T'ho vols acabar ara o t'estimes més menjar-t'ho per berenar?
h) Tot sembla correcte, tanmateix caldrà revisar-ho.
i) Vol ser independent, és a dir, tenir el seu propi negoci.

EXERCICI 5
a) No se li pot dir res (oració principal)/ quan està enfadada (subordinada)
b) La majoria dels rovellons estan corcats (principal) /que hem collit (subordinada)
c)  no et farà cap bé (principal)/Agafar-te les coses tan a la valenta (subordinada)
d) no aprendrà pas res (principal) / si no vol estudiar (subordinada)
e) Li va assegurar (principal) / que acabaria la feina el més aviat possible (subordinada)
f) Anirem a la platja (principal) /quan arribi el bon temps (subordinada)
g) Esbufegava (principal ) / així que corria una mica (subordinada)
h) Aquella noia és campiona olímpica de marxa atlètica/ que et vaig presentar (subordinada)
i)  Estava segura (principal)/ que apreciaries el nostre regal (subordinada)
j) No sé pas (principal) / de què et queixes (subordinada)

EXERCICI 6

a) del perfeccionisme
b) així
c) l'acord
d) nou
e) un retard tan gran
f) desapareguda
g) llavors

1.Identifica les proposicions del següent text i encercla els connectors que enllacen una proposició amb l'altre:

Quan van obrir la porta del replà, uns meus veïns van veure que s'hi esperava una dona que pidolava; però aquells malànimes no van fer cap cads a la captaire, sinó que van enretirar de mala manera la pobra dona per agafar l'ascensor i desaparèixer d'allà corrents. Tanmateix, vosaltres us vau adonar de la gravetat de la situació i la vau ajudar com calia.

2. Identifica les proposicions de les següent oracions compostes i encercla els nexes:

_ Vol que vinguis i hi insisteix.

_ Demà llegiré aquesta novel·la o contestare els mails dels fans.

_ Ni és feliç ni ho serà mai.

_ No he anat a la platja, sinó que he preferit la piscina.

_ Ha comprat maduixes a 5 euros el quilo, és a dir, l'han estafat.

_ Plou ? Doncs no anirem a la platja.

_ Així que va endevinar la meva intenció de comprar un pis, el veí a qui havien estafat dos milions va aconsellar-me que no em fiés de la immobiliària.

_ El client que més havia dubtat va veure com es despenjava la porta del seu frigorífic mentre el pagava.

_ El noi amb qui havies sortit va explicant que rius com una simple mirant dibuixos animats.




3. Digues quines d’aquestes oracions compostes són juxtaposades i quines subordinades:

a)      Agafa el metro; arribaràs abans.

b)      Si agafes el metro, arribaràs abans.

c)      Busca casa, acaba d’arribar.

d)     El noi es va posar molt content, va trucar per telèfon per agrair-los la seva atenció.

e)      Els pantans s’ompliran perquè ha plogut molt.

f)       Entres? Surts? T’esperes a la porta?

g)      Decideix-te d’un cop, t’estem esperant.

h)      La pàgina que vaig visitar l’altre dia ha caducat.

i)        L’Albert és professor. Jo sóc estudiant.

j)        Vaig intentar reconciliar-los. No va donar resultat.

k)      No és guapa: és guapíssima.

l)        Posa’t l’abric. Fa fred.

4. Digues si les oracions són simples o compostes. En aquest darrer cas, especifica si són coordinades, subordinades o juxtaposades.

a)      Pren-te la llet: et sentiràs millor.

b)      El homes van arribar als camps i van començar a treballar.

c)      En aquest calaix guarda els contractes de les obres.

d)     Quan va viatjar a l’Ïndia, va agafar el còlera.

e)      La torre que vàrem veure a Barcelona té cinquanta metres.

f)       Aquest noi no menja: devora.

g)      Està molt content; ja no s’ha d’operar.

h)      Ara mira la televisió, ara escolta la ràdio.

i)        Avui fa calor; obriré la finestra.

j)        Va intentar guanyar la cursa, però no ho va aconseguir.

k)      Pren-te un got d’aigua i anem cap a casa.

l)        Si et decideixes, truca’m.

m)    No li agrada que es riguin d’ell.

n)      Tenia por, però intentava dissimular-ho.

o)      Necessita que l’animin perquè està desmoralitzat.

  

5. Classifica aquestes oracions coordinades:

a)      Van anar a comprar una camisa però no en van trobar cap de la seva talla.

b)      En Manel va apagar la televisió i va començar a llegir.

c)      Uns fan problemes, els altres repassen la unitat.

d)     O m’obres o me’n vaig.

e)      No és aviat, sinó que és molt tard.

f)       Ara està content, ara està trist.

g)      Mai vol cedir, és a dir, és tossut com una mula.

h)      Els jugadors van protestar per la falta, tanmateix, l’àrbitre no els va fer cas.

i)        La gent va aplaudir molt la representació, per tant, va tenir molt d’èxit.

j)        El cambrer no parava mai: no només servia cafès sinó que també netejava la barra.

k)      Estudies o treballes?

l)        Està enamorat d’una companya de classe, en canvi, ella no li fa cas.


ORACIONS SUBORDINADES

ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Són aquelles que equivalen a un substantiu i, per tant, tota l'oració fa les funcions

sintàctiques pròpies d'un nom: Subjecte, CD, Atribut, CRV, C.Adj, CN.

EXEMPLES:

A partir d’ara faré que es compleixi la meva voluntat (CD)

A partir d’ara faré complir la meva voluntat. (CD)

Em pregunto si es complirà la meva voluntat (CD)

TIPUS

1.Oracions subordinades substantives completives

Amb la conjunció que més una proposició.

M’agrada que reaccioneu de manera positiva: subjecte

Tots saben que ho poden fer millor: CD

La solució és que tothom repeteixi el treball: Atribut

Ella es queixava que no li feien cas: CRV

No tinguis por que el jutge no accepti les proves: CN

Les mares estan segures que els seus fills aprovaran: C.adj

AIXÒ ÉS BÀSIC!

La conjunció que no pot portar cap preposició al davant. Això s’anomena caiguda de preposició. Afecta el CRV, el CN i el C.adj.

·       Ell s’acostuma a tot (CRV)

· Ell s’acostuma que li facin tot. (CRV): CAIGUDA DE PREPOSICIÓ

·       Té molt d’interès en la història d’Europa (CN)

·  Té molt d’interès que estudiï història (CN): CAIGUDA DE PREPOSICIÓ

·       Estan convençuts dels seus èxits (C.Adj)

·  Estan convençuts que tindran èxit (C.Adj): CAIGUDA DE PREPOSICIÓ

EL MOT “QUE”

No podem confondre la conjunció que (que introdueix oracions subordinades substantives) amb el pronom relatiu que (el qual, la qual, els quals, les quals) que introdueix oracions subordinades adjectives.

Conjunció

M’han demanant que no digui res de moment (M’han demanat això)

Pronom relatiu

Portarem el llibre que ens vau demanar

2. Oracions subordinades substantives d’infinitiu

L’infinitiu, a banda de ser una forma no personal del verb, té valor nominal, per tant, fa les mateixes funcions del nom.

Podem analitzar l’infinitiu com a NOM (si al darrere no porta complements) o com a NOM-VERB si al darrere porta complements.

Pensar coses positives és la millor medicina: subjecte

La noia ha decidit deixar-se el cabell llarg. CD

La seva intenció és evitar-ho. Atribut

S’ha penedit d’haver-ho fet. CRV

Des de petit té el desig de ser pilot. CN

Els nuvis estan encantats de convidar-nos al seu casament. C.Adj

AIXÒ ÉS BÀSIC!

           

L’infinitiu només pot portar les preposicions a i de al davant.

·       L’amenaça amb un càstig. CRV

·       L’amenaça de castigar-lo. CRV

·       Té molt interès en la reproducció de les abelles. CN

·       Té molt interès a estudiar la vida de les abelles. CN

3. Oració subordinada substantiva interrogativa

Amb els mots si, com, què, on, quan, quant, quin, quina, quins, quines, qui

La seva funció és CD

Li va preguntar si ella havia descobert el misteri.

Voldria saber quan tornaràs a casa.

1. Assenyala les oracions subordinades substantives i digues a quin tipus correspon cadascuna:

a)      Els clients insatisfets han exigit que els tornessin els diners.

b)      Tota la classe demanarà al professor que canviï el dia de l’examen.

c)      Els partits de l’oposició han aconseguit revocar la LEC.

d)     Els nous llogaters han demanat com s’arribava a l’ajuntament.

e)      Els becaris no saben si enguany els renovaran el contracte.

f)       El conserge et dirà on pots trobar guix.

g)      Dedicar cada dia a la lectura reforça les neurones.

h)      La meva germana no sap quin dia s’examinarà del carnet de conduir.

2. Digues de quin tipus són totes aquestes oracions subordinades substantives i després indica quina funció fan:

a)      L’exèrcit ordena saquejar el poble.

b)      La seva màxima ambició és esdevenir president del govern.

c)      Està content de reunir tanta gent a la seva festa.

d)     És difícil arribar a un acord.

e)      No s’ha recordat de comprar-los res.

f)       Els atletes en assemblea han decidit abandonar la competició.

g)      El nostre grup té l’esperança de signar contractes per a la gira d’estiu.

h)      La curiositat de saber-ho tot l’embogeix.

3. Escriu el pronom interrogatiu corresponent que introdueix aquestes oracions subordinades substantives:

a)      No sabia ............................ concursant havia guanyat més diners.

b)      Desconeixia ..................... l’havia enredat d’aquella manera.

c)      Els viatgers ignoraven ......................... els podrien demanar a la frontera.

d)     No us van dir ..................... vivien?

e)      Has de decidir ............................. títol t’agrada més.

f)       No li vas preguntar ...................... diners necessitava?

g)      Et van preguntar de seguida ......................... us van donar per dinar.

h)      No sap ............................. posar-se a treballar.

4. Assenyala les oracions subordinades i digues la funció sintàctica:

a)      Heu contribuït que hi hagués pau.

b)      Estic molt content d’haver aprovat.

c)      Tenen la curiositat de voler-ho saber tot.

d)     Creus en qui et traeix.

e)      Tenia la sensació que es compraria un cotxe nou.

f)       És incapaç de fixar-se en els detalls que tenen els professors envers ell.

g)      Ignoar com ha de fer el treball de poesia.

5. Completa:

a)      El pare confia

b)      Penseu

c)      Els alpinistes han trigat molt

d)     La comissió va estar d’acord

e)      Les empreses immobiliàries estan interessades

f)       Les ONG han contribuït

g)      Els teus amics s’han acostumat

SUBORDINADES ADJECTIVES

Característiques de les oracions subordinades adjectives:
_ La subordinada adjectiva té l'antecedent a la mateixa oració composta.
La noia(antecedent) amb qui comparteix pis és amiga seva. 

_ La subordinada adjectiva sempre fa la funció de CN

_ El pronom relatiu té una funció sintàctica pròpia.

Comparteix pis amb la noia. QUI: CCCompanyia
                          CCCompanyia

_ El pronom relatiu té una doble funció. És un nexe que insereix una un proposició dins una estructura oracional més àmplia i, per altra banda, ens estalvia repetir el SN (antecedent)

Els pronoms relatius simples
QUE. No va mai precedit de preposició. Fa de subjecte, CD, CCTemps.
La noia que expliqui més acudits rebrà un premi.

QUÈ. El seu antecedent no pot ser mai ni una persona ni un lloc. Aquest pronom relatiu va sempre precedit de preposició àtona (a, en, de, amb i per). Fa de CRV o CC
El decorat en què havíem pensat surt massa car.

QUI. El seu antecedent ha de ser una persona. Va sempre precedit de preposició àtona. Fa de CI, CRV o CCCompanyia.
Les dones en qui més confia l'Èric són l'Àngels i la Mireia.

ON. El seu antecedent és un lloc. Sempre fa la funció de CCLLoc.
Aquesta és la cova on s'amagaven els lladres.

ELS PRONOMS RELATIUS COMPOSTOS

EL QUAL /LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS/LA QUAL COSA. Pot anar precedit de preposició tant àtona com tònica. El pronom relatiu la qual cosa té com a antecedent una oració sencera.

La projecció d'aquell film, la qual durà una hora, fou seguida amb interès.
La mort és un fet contra el qual no podem fer res.
Han entrat sense demanar permís, la qual cosa és una incorrecció 


EXERCICIS
1. Insereix la segona oració en la primera fent ús d'un pronom relatiu simple.

EXEMPLE:
L'herència era una misèria. La Roser va renunciar a l'herència.
L'herència a què va renunciar la Roser era una misèria.

a) Totes les empreses han fet fallida. L'Oleguer havia treballat en totes aquestes empreses.
Totes les empreses on havia treballat l'Oleguer han fet fallida.
b) Aquest advocat ha de defensar uns casos. En els casos hi ha gat amagat.
Aquest advocat ha de defensar uns casos on hi ha gat amagat.
c) La paga no t'arribarà ni per comprar-te una bicicleta. T'has de conformar amb la paga.
La paga amb què t'has de conformar no t'arribarà ni per comprar-te una bicicleta.
d) L'incident es produí ahir a la nit. A hores d'ara tothom parla de l'incident.
L'incident de què tothom parla es produí ahir a la nit.
e) Els projectes han resultat un fracàs. Va donar el seu consentiment als projectes.
Els projectes a què va donar el seu consentiment han resultat un fracàs.
f) Aquestes campanyes publicitàries no han proporcionat gaires guanys. Heu participat en aquestes campanyes publicitàries.
Aquestes campanyes publicitàries en què heu participat no han proporcionat gaires guanys.
g) Ara veureu els cinc automòbils. Disposa dels cinc automòbils des que és Ministre d'Hisenda.
Ara veureu els cinc automòbils de què disposa des que és Ministre d'Hisenda.
h) Organitzaren una festa. Amb els beneficis de la festa van pagar l'excursió de fi de curs.
Organitzaren una festa amb què van pagar els beneficis de la festa.
i) L'institut va convidar una escriptora. Els alumnes havien llegit algunes de les seves obres.
L'institut va convidar una escriptora de qui els alumnes havien llegit algunes de les seves obres.

2. Corregeix, si cal, les oracions següents fent que les proposicions estiguin ben construïdes.

a) Vam viure en el pis en què ara viviu vosaltres.
Vam viure en el pis on ara viviu vosaltres.
b) Les idees a les que us oposeu són molt lògiques.
Les idees a què us oposeu són molt lògiques.
c) El parany en el que has caigut demostra que ets més ingenu del que creus.
El parany on has caigut demostra que ets més ingenu del que creus.
d) No l'han admès per culpa d'aquella pregunta en la que ha dubtat tant.
No l'han admès per culpa d'aquella pregunta de què ha dubtat tant.
e) Vam estrenar una obra l'autora de la qual és afroamericana.
Correcta.

3. Subratlla les oracions subordinades que apareixen en les següents oracions i digues de quin tipus són. Especifica la funció sintàctica de la subordinada substantiva i del pronom relatiu.

a) La noia que vaig saludar l'altre dia  (or. sub. adj., QUE: CD) diu que és veïna meva. (or. sub. subs. completiva, CD)
b) És probable [que l'autocar no pugui fer els serveis que tenia contractats.]Tota l'oració entre claudàtors és una or. sub. subs. completiva, SUBJECTE). La proposició subratllada és l'or. sub. adj., QUE:CD
c) Ja m'ha dit [que les úniques persones que m'aplaudien en el recital éreu tu i el teu xicot.] Tota l'oració entre claudàtors és una or. sub. subs. completiva, CD. La proposició subratllada és l'or. sub. adj., QUE: SUBJ
d) La dona que ens porta els comptes (or. sub. adj., QUE: SUBJECTE)creu que tenim la situació molt magra. (or. sub. subs. completiva, CD)
e) L'article que publica aquesta revista (or. sub. adj., QUE: CD) exigeix [que s'aclareixin certes afirmacions que va fer un conseller.] Tota l'oració entre claudàtors és una or. sub. subs. completiva, CD. La proposició subratllada és l'or. sub. adj., QUE: CD.
f) Ha dimitit la representant dels sindicats que va assegurar(or. sub. adj., QUE: SUBJECTE)  que els acords no s'arribarien a complir mai. (or. sub. subs completiva, CD)