MODELS ARTICLES D'OPINIÓ

La corda de l'educació s'ha tensat massa

No és la primera vegada que s'arriba a un punt de tensió en l'educació, però és potser el cop que amb més força s'ha estirat la corda. S'està fent de l'austeritat el principal objectiu de la política educativa i així no anem bé. Les darreres accions del Govern, impulsades sota l'excusa de la crisi, han deixat al descobert les seves intencions que, precisament, no se centren a fer de l'educació una de les seves principals apostes. Com pot ser que s'hagi reduit l'aportació pressupostària quan tenim més alumnes que anys enrere?

Hem perdut la sisena hora a l'escola pública i la totalitat de l'ajut que les associacions de pares i mares rebíem del Departament d'Ensenyament. Pel camí també s'han reduit les beques menjador i l'aportació a les escoles bressol, s'han tancat escoles senceres o s'ha incrementat la ràtio a les aules. Podria continuar. Contràriament, fa temps que no sentim a parlar de com arribar a nivells educatius òptims, de com lluitar contra l'abandonament escolar, de com construir un futur millor per als nostres fills i filles. Lluny queden les promeses del president Mas en la seva sessió d'investidura sobre el fracàs escolar i la manera de superar-lo.

Les famílies, com a usuaris del sistema educatiu, hem estés la nostra mà per treballar conjuntament; en tot moment hem apostat pel diàleg perquè nosaltres sí hem entés que el valor de l'educació s'ha de defensar des de tots els fronts. Encara continuem a l'espera d'una resposta. És així com es vol assolir l'èxit escolar? Les mares i pares dels alumnes no podem restar indiferents davant de tanta manca de sensibilitat i tants despropòsits. Un principi tan universal i tan bàsic com és una escola pública equitativa, inclusiva i democràtica està quedant erosionat i d'això sí que ens empenedirem.

Cal dir prou, amb majúscules, per obligar el Govern a no mirar cap a un altre cantó i considerar l'educació com la inversió de futur que és per al nostre país. Ara ha arribat el moment de tensar nosaltres la corda, sortir al carrer i aprofitar la convocatòria de vaga de l'ensenyament per dir la nostra de forma conjunta i unànime.

Àlex Castillo

President de FaPaC Catalunya

ARTICLE D'OPINIÓ

EXÀMENS SAGRATS

Els meus alumnes ho saben. Per a mi els exàmens són sagrats. Els dies que els en faig em poso com una fera si entro a l'aula i encara estan empaitant-se i rient com si fossin al pati. No reparteixo la prova fins que no estan ben asseguts, separats i en fileres. Quan demano, a més, el dossier amb els exercicis del trimestre, alguns encara m'arrenquen fulls de la llibreta o improvisen una portada amb el primer retolador que pispen. Saben que no accepto dossiers amb un clip, ha d'estar grapat. Qui no me'l doni en aquell moment té un punt menys en la mitjana. Aquestes condicions per a mi són sagrades, i com que les saben i no les canvio ningú me les discuteix. Quan per fi reparteixo els exàmens, els recordo que no vull sentir ni una mosca i el que no respecti el silenci tindrà un zero.

SILENCI PER A UN BON EXAMEN

Els insisteixo que sense silenci no hi pot haver concentració, i sense concentració mai surt un bon examen. Si en alguna ocasió faig cara de pocs amics és mentre faig exàmens. Intento transmetre'ls que aquella hora de classe és més important que les altres i que la seva nota sortirà en gran part del que m'escriguin. Sé que hi ha professors que no els donen tanta importància, i fins i tot no en fan. Corregir-los dóna molta feina, però continuo pensant que és la millor manera de saber si han après alguna cosa. També compto l'actitud i el treball a classe, però la nota parteix de l'examen. La pedagogia moderna ha volgut treure-li importància, que no ho és tot, i que comta més el dia a dia de l'alumne, l'avaluació contínua. Jo valoro molt el que és formigueta, però també vull deixar clar que hi ha moments en què et jugues les garrofes.

  D'aquí pocs anys lluitaran per una possible feina amb una entrevista en què, en pocs minuts, se'ls jutjarà si són vàlids  o no. Els hem de preparar per al que es trobaran a fora, un món que t'examina cada dia. Crec que no ens ha de fer por ensenyar-los obertament que hi ha moments en què toca demostrar el que saps i el que vals. Ells saben, per exemple, que al futbol les coses van així, i que hi ha partits que són una final. Per a mi és una manera de motivar-los. A qui vol estudiar, esclar. Al que només escalfa cadira ja li va bé la filosofia del ja m'aprovaran perquè m'he portat bé i fins i tot he fet _alguns dies_ els deures.

                                                                                                         Xavier Gual

 

EL TEXT ARGUMENTATIU

AQUÍ PODEU TROBAR DOS EXEMPLES DE TEXTOS ARGUMENTATIUS.

Segons l’Institut Català de Tecnologia, ha augmentat considerablement el nombre de persones que compren, organitzen les seves vacances i fan reserves per a espectacles diversos a través d’Internet. 

 L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments.  D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre. D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones. En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció. 

 Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar a una notable disminució en les relacions humanes directes

Editorial 
ESTUDIAR SENSE ESFORÇ, OBJECTIU IMPOSSIBLE

 Alguna cosa necessita canviar amb urgència l'ensenyament. Els resultats de l'informe PISA, que avalua setanta països pel que saben els seus estudiants, han deixat l'Estat espanyol en evidència. Encara que cadascú s'agafa a destacar la dada que més l'afavoreix, el fet cert és que el nostre sistema educatiu no progressa i altres, com els asiàtics, amb escassetat de mitjans, ens avancen. Estem pagant les conseqüències del que durant aquests anys es va sembrar en les aules. Estudiar sense esforç és un objectiu impossible. Només hi ha un secret perquè els adolescents de Corea del Sud hagin obtingut el primer lloc en els exàmens de PISA: estudien més de deu hores diàries. Tenen culturalment arrelat que és l'única manera de vèncer la pobresa. Entre això i convertir el col·legi en una festa vàcua hi ha un terme mitjà. No es pot progressar sense estudiar, i el sistema espanyol, per les seves obsessions igualitàries, predica el contrari. El desolador resultat: els escolars no comprenen el que llegeixen i davant de qualsevol problema de petitíssima complexitat, s'embussen. Perquè no hi hagi excuses, convé també trencar mites. No hi ha relació entre nivell econòmic i nivell educatiu. País ric i bona educació i país pobre i educació dolenta són associacions passades de moda: aquesta és la raó que Estònia superi amb claredat Espanya. Pel mateix, més recursos no garanteixen millor educació: els xinesos, amb classes massificades i sense ordinadors atresoren un coneixement matemàtic superior al de qualsevol alumne occidental. Replantejar-se el sistema educatiu espanyol, i no només encaixar la universitat en el context europeu, sembla una tasca indispensable en aquest moment. No és qüestió de diners, sinó de claredat d'idees. Amb reformes barates però valentes es pot fer un ús més eficient dels recursos. Uns òptims resultats en l'ensenyament són garantia de desenvolupament econòmic. Els països amb nivells escolars deficients tenen baixos índexs de productivitat i competitivitat. Si se superposa la classificació de prosperitat als resultats PISA hi ha un calc: els estudiants destacats pertanyen a les nacions que més prosperen. Creixement i coneixement viatgen units.

Incendiaris

Crema l’Empordà per culpa d’un incívic que ha llençat una burilla encesa al voral de la carretera. És el mateix, o la mateixa, que quan va a la platja, al parc infantil, pel carrer o on sigui tira les burilles que s’acaba de fumar per terra. Pensa que algú ja ho netejarà i que paga impostos perquè això passi; o pensa que el vent s’ho emportarà o que potser pensa que es descomposarà perquè és tan ingenu que es creu de debò que el que es carda al cos és natural. O potser ni pensa. Els seus fills fan pudor a tabac perquè s’empassen el fum a casa, al cotxe o quan pugen a collibè. Quan llegeix alguna cosa contra el tabac li agafa la paranoia i tracta a tothom de talibà antitabac, diu que se sent perseguit; si llegeix això pensarà que sóc un intolerant oportunista que atempta contra la seva llibertat; sí, com els primers que van proposar -ja fa uns anys- no deixar fumar als hospitals, a les escoles o als restaurants. Per sort no tots els fumadors són així i aquí ho deixo escrit per evitar la fàcil generalització, estic parlant de la part d’incívics que hi ha dins del col·lectiu dels fumadors.

M’imagino que a la Generalitat algú estarà maquinant una campanya de conscienciació per evitar que els fumadors llencin burilles per la finestra. Veurem un anunci modernet, potser amb to sèpia o blanc i negre, molt maco i amb un eslògan ben trobat. Potser també editaran alguna guia per a fumadors amb recomanacions absurdes perquè seran del sentit comú més elemental. Mentrestant el tertulià de torn a la ràdio dirà que l’escola hauria d’ensenyar això de la mateixa manera que ensenya educació vial, educació per la ciutadania, educació no sexista, contra el consumisme, reciclatge, educació per la salut, respecte pel medi ambient, respecte pels animals, respecte per la cultura, educació sexual,… El mateix tertulià mesos després criticarà els resultats de l’informe PISA i dirà que a l’escola es fan moltes collonades que distreuen la canalla; no com a Finlàndia. Potser el que no sap o no diu el tertulià de torn és que l’escola no pot (ni ha de) substituir la família.

El sentit comú és cosa de la família i l’incivisme és en gran part un dèficit d’aquest sentit 

ORACIONS COMPOSTES 4t C/D

ORACIONS COMPOSTES

1. Classifica les frases cèlebres següents en simples o compostes. Indica, després, de quin tipus són les compostes:

_ La inspiració és el treball (Charles BAUDELAIRE)
_ Jo no busco, jo trobo. (Pablo PICASSO)
_ Barallar-se amb un igual és perillós; amb un superior, insensat; amb un inferior; lleig. (SÈNECA)
_ Si la felicitat pogués comprar-se amb dines, tots seríem lladres (GOETHE)
_ La majoria de les persones gasten més temps i energia a parlar dels problemes que afrontar-los. (Henry FORD)
_ Les arrels de l'estudi són amargues, els fruits dolços (CICERÓ)
_ No mosseguis l'esquer del plaer fins que no estiguis segur que no amaga un ham. (Thomas JEFFERSON)
_ Si els jutges després dels judicis fossin jutjats, alguns anirien a la presó (Santiago RUSIÑOL)
_ La saviesa no s'adquireix amb l'edat, sinó amb la intel·ligència (PLAUTE)


2. Llegeix les oracions següents i classifica-les en simples i compostes. Indica, després, de quin tipus són les compostes.

_ Les caixes que has deixat al passadís fan molta nosa.
_ L'equip de bàsquet del nostre centre participarà en un campionat juvenil a França
_ Si no vols que volin els papers, tanca la finestra.
_ Han instal·lat aire condicionat a l'empresa perquè tothom es moria de calor.
_ Avui han vingut els tècnics que s'encarreguen del manteniment de la calefacció.
_ El cap de setmana que ve hi ha una trobada de totes les corals del país.
_ Diuen que han desaparegut les fronteres.
_ La nova llei prohibirà la construcció d'edificis més alts de quinze pisos.
_ En Mateu ha fet els deures mentre mirava la televisió.
_ Aquesta nit, la calmarsa ha trencat la claraboia de casa meva.


3. Entre les oracions juxtaposades, de vegades hi ha un ellaç implícit, és a dir sobreentès. Fes-lo explícita, convertint les següents oracions juxtaposades en coordinades o subordinades.

_ Tenim davant dels ulls els vicis dels altres; els nostres, a l'esquena.
_ Totes fereixen; la darrera mata.
_ El metge cura; la natura guareix.
_ Veuen els arbres; no veuen pas el bosc.
_ La lectura no és neutra; sempre és interpretativa.
_ El formatges abans de l'àpat és aliment; després és medicina.

4. Escriu si és veritable (V) o fals (F) cadascun dels enunciats següents:
_ Les oracions simples tenen un verb; les oracions compostes, més d'un.
_ Hi ha dos tipus d'oracions compostes: les coordinades i les subordinades.
_ Les oracions compostes estan  formades per dues o més proposicions amb significat complet.
_ Les oracions subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials.
_ En el llenguatge escrit, les proposicions d'una oració juxtaposada se separen mitjançant la coma, els dos punts o el punt i coma.

CORRECCIÓ EXERCICIS SUBORDINADES. EXERCICIS DE REPÀS

ORACIONS SUBORDINADES. EXERCICIS DE REPÀS

EXERCICI 1.

_ El detectiu ha de descobrir qui és l'autor del crim. Or. sub. subs. interrogativa. 

                                                               CD 

   El detectiu ho ha de descobrir.


_ A l'Aina li agrada molt llegir novel·les d'acció. Or. sub. subs. d'infinitiu.
                                           SUBJECTE

_ En Joel no acabava d'entendre què passava. Or. sub. subs interrogativa

                                                          CD

    En Joel no ho acabava d'entendre.

_ En aquell moment vaig tenir la sensació que m'enganyava. Or. sub. subs. conjuntiva
                                                                           CN


_ Em penedeixo d'haver intervingut en la discussió.    Or. sub. subs d'infinitiu
                                     CRV
   Me'n penedeixo

_ No estic d'acord de gastar tants diners.  Or. sub. subs d'infinitiu.
                                 CRV
   No hi estic d'acord.

_ Està molt contenta que l'hagin felicitat.  Or. sub. subs conjuntiva.
                                       C. Adj

_ Hem de ser conscients que aquesta és l'última oportunitat. Or. sub. subs. conjuntiva.

_ Preguntaré a informació on és la deixalleria més propera. Or. sub. subs interrogativa.
                                                      CD
    Ho preguntaré a informació.

_ Em pregunto si la seva decisió és la correcta. Or. sub. subs. conjuntiva
                                        CD
    M'ho pregunto.


EXERCICI 2
_ L'arribada d'en Daniel ,  que no parar de xerrar ni un minut, va fer canviar l'humor de tots els convidats.                                 Or. sub. adjectiva

 QUE (En Daniel ): subjecte

_ No reconeixien l'idioma en què parlaven.
                                            Or. sub. adjectiva

QUÈ (l'idioma): CRV

_ Vaig tornar a veure el pescador a qui vam llogar la barca
                                                          Or. sub. adjectiva

QUI (El pescador): CI

_ L'aigua que havia caigut s'evaporava ràpidament
                 Or. sub. adjectiva
QUE (l'aigua): Subj

_ És una pel·lícula que he vist molts cops.
                                 Or. sub. adjectiva
QUE (pel·lícula):  CD



EXERCICI 4

_ Em va dir que el lampista vindria dilluns.  
                       Or. sub substantiva conjuntiva . Fa la funció de CD. M'ho va dir.

_ L'han fet president de la companyia perquè és un gran expert.
                                                                  Or. sub. adverbial impròpia causa.

_ En Pau volia sortir cada cap de setmana.
                          Or sub subs. d'infinitiu. Fa la funció de CD. En Pau ho volia.

_ Els cotxes que circulaven per la carretera van haver d'aturar-se
                       Or. sub. adjectiva. QUE: subjecte

_ En cas que no retorni el llibre, l'hi anirem a buscar a casa seva.
    Or sub adverbial impròpia condicional

_ No em preocupa què diran.
                                 Or. sub. subs. interrogativa. Fa la funció de subjecte.



 

AVANTGUARDISME

Unitat 4 La Poesia Davantguarda

Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers. 

Joan Salvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 1920.

View more presentations from Fàtima

"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del				nom i cognoms i lloc de naixement: - Profesión. - Poeta. - ¿Paleta? - Hombre, no, paleta, no. - Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero. I jo el vaig deixar fer, és clar que sí." JOAN BROSSA

MANIFEST FUTURISTA

El Manifest del futurisme, publicat al diari francès Le Figaro l'any 1909 per Filippo Tommaso Marinetti,poeta i novel·lista italià, fou l'escrit que va determinar les bases del futurisme i la inauguració d'aquestmoviment avantguardista.

Contingut

1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
2. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.
4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que laVictòria de Samotràcia.
5. Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, la llança ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita.
6. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials.
7. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha d'ésser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per reduir-les a postrar-se davant l'home.
8. Nosaltres estem damunt el promontori més elevat dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut, perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent.
9. Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona.
10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre elmoralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària.
11. Nosaltres cantarem a les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem al vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; a les estacions àvides, devoradores de serpents que fumegen a les fàbriques penjades als núvols pels recargolats fils dels seus fums; als ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejats al sol amb resplendor de ganivets; als vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, a les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i al vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla que aplaudeixi com una boja massa entusiasta.
12. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència atropelladora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris.
13. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.

Filippo Tommaso Marinetti, "Le Figaro", 20 de febrer de 1909

EL MANIFEST GROC

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT	tota argumentació
HEM ELIMINAT	tota literatura
HEM ELIMINAT	tota lírica
HEM ELIMINAT	tota filosofia a favor de les nostres idees
ENS LIMITEM	a la més objectiva enumeració dels fets
ENS LIMITEM	a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
PREVENIM	de la infecció als encara no contagiats. Afer d'estricta asèpsia espiritual.
SABEM	que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.
EL MAQUINISME	ha revolucionat el món
EL MAQUINISME	-antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.
UNA MULTITUD	anònima -anti-artística- col·labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps
UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
ELS ARTISTES	d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.
ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA
	PASTURANT IDÍL·LICAMENT
LA CULTURA	actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.
PREGUNTEM ALS INTEL·LECTUALS CATALANS
- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.
AFIRMEM	que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel·lectuals.
AFEGIREM	que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel·lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..
PER NOSALTRES	Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.
ANOTEM	que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom
ANOTEM	que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
PER CONTRA	nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA	el cinema
HI HA	l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
HI HA	la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
HI HA	el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
HI HA	els jocs i les platges
HI HA	els concursos de bellesa a l'aire lliure
HI HA	la desfilada de maniquins
HI HA	el nu sota l'electricitat en el music-hall
HI HA	la música moderna
HI HA	l'autòdrom
HI HA	les exposicions d'art dels artistes moderns
HI HA	encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics
HI HA	una arquitectura d'avui
HI HA	útils, objectes, mobles d'època actual
HI HA	la literatura moderna
HI HA	els poetes moderns
HI HA	el teatre modern
HI HA	el gramòfon, que és una petita màquina
HI HA	l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquina
HI HA	diaris de rapidíssima i vastíssima informació
HI HA	enciclopèdies d'una erudició extraordinària
HI HA	la ciència en una gran activitat
HI HA	la crítica, documentada i orientadora
HI HA	etc., etc., etc.,
HI HA	finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret
DENUNCIEM	la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà
DENUNCIEM	la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)
DENUNCIEM	la manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM	la manca absoluta de decisió i d'audàcia
DENUNCIEM	la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
DENUNCIEM	el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art
DENUNCIEM	l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
DENUNCIEM	els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
DENUNCIEM	els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
DENUNCIEM	l'arquitectura d'estil
DENUNCIEM	l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat
DENUNCIEM	els pintors d'arbres torts
DENUNCIEM	la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians
DENUNCIEM	les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)
DENUNCIEM	la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."
DENUNCIEM	la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."
FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories
PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.
SALVADOR DALÍ		LLUÍS MONTANYÀ
SEBASTIÀ GASCH

Barcelona, març de 1928

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

JOSEP CARNER. L'HEROI EN EL DESERT

EL PRÍNCEP DELS POETES, JOSEP CARNER

Llegeix amb atenció el següent poema de Josep Carner i respon a les preguntes que es plantegen a continuació:

L’heroi en el desert

Cega la llum; les bàrbares sagetes

de l’or fos atueixen la ciutat,

La gent és tota fora, per les pletes

de l’estiueig. Un home arremangat,

sota la persiana, branda enlaire

una tallada de meló daurat.

En un quint pis, un que vol ser cantaire

repeteix quatre notes sense fi.

Una vídua (n’és de no fa gaire)

es gronxa una miqueta per pair.

Una cuinera diu amb altivesa

que la seva senyora és a Rubí.

Tot pernejant entre la calda encesa,

Un noi que engega la primera dent

Botzina contra la naturalesa.

A la dispesa un conco impenitent,

buròcrata pansit, amb melangia

pensa que, lluny de la ciutat candent,

Hi ha xicots joves com ho fou un dia,

però molt rics, duent pijames clars,

entre cosines folles d’alegria,

bevent xampany glaçat als berenars,

vinclant cintures sota les pinedes

o omplint de besos la dolçor d’un braç.

¡ Terra d’encís, fantàstiques arbredes

i clara font en un misteri bru !

Hi vessen noies les maternes cledes

I hi volteja Amor, déu insegur.

¡Oh, conco, plora, car les belles hores

ni l’or, mai no lluïren per a tu!

¡ Plora, que et tornes tot sagrat quan plores!

Llavores s’esvaeix a ton voltant

de l’oficina gris. Llavores

revius secret la joventut fragant.

(Melangia es fa dir la Jovenesa

quan torna al cor.) ¡ Llavores tot el cant

de l’Alighierei sembla mesquinesa

vora de ton sanglot d’emoció,

que en homenatge al pler i a la bellesa

s’ha emmenat un elàstic i un botó !

Amb ton deler tot el real afues

oh vell sucantinters corprenedor;

Tu, que ames d’un esclat de cacatues

les corbates, que compres a parells,

i duus al coll un mocador quan sues,

i tens per al reumàtic cent consells

i et queixes tot sovint de la planeta

i t’eixugues la ploma amb els cabells.

I en la morta ciutat ets el poeta

i hi ha en tos ulls una claror immortal.

¡ Petjant l’angoixa d’una vida estreta,

ets l’últim Cavaller de l’Ideal!

                  (Josep Carner, Auques i ventalls)

Petit glossari:

Pleta : lloc en què és tancat el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.

Brandar: aixecar.

Pernejar: caminar.

Conco: solter que ja és gran.

Emmenar: descordar

Planeta: la fortuna, el destí.

Sucatinters: oficinista, auxiliar administratiu.

1.      Busca informació sobre el títol de l’obra de Josep Carner, Auques i ventalls.

2.      Aquest poema es pot dividir en tres parts. Identifica les parts i justifica el perquè d’aquesta divisió.

3.      Analitza la mètrica del poema.

4.      Busca paraules que facin referència a un mateix camp semàntic: la calor.

5.      Qui creus que és el protagonista d’aquest extens poema? Fes un retrat d’aquest personatge.

6.      En aquest poema hi ha un figura retòrica que apareix més d’una vegada, la ironia. A quins versos la localitzem?

7.      Creus que aquest poema podria ser un retrat de la societat catalana del moment? Per què? Justifica la teva resposta.