LECTURES OPCIONALS DE 4t (LECTURES SETMANA SANTA)
ZONA PROHIBIDA
“Zona prohibida” ens porta, com a protagonistes, a Daia i la seva germana bessona, l’Inge. Tots dues estan internes en una escola isolada al mig de les muntanyes amb un centenar de noies més sense tenir contacte amb cap adult. L’escola, totalment automatitzada i amb professors que no són reals sinó hologrames, oculta a les noies durant anys per procurar que siguin la primera generació d’humans que sobreviuen als efectes d’una gran pandèmia.
Inesperadament, una catàstrofe natural inutilitza l’escola i obliga a les noies a marxar i buscar refugi seguint un missatge d’emergència comunicat per les màquines. És el moment d’enfrontar-se al món real, al món després de la pandèmia, on la violència és una forma de vida i res és el que sembla.
NOEL ET BUSCA (Juvenil)
Publicada a l’octubre del 2012 per la Galera es tracta d’un thrillerpsicològic inspirat en el cas d’“Els nens de Liverpool”, dos nens de deu anys que van assassinar un altre nen de dos anys el 1993, i que la societat va intentar rehabilitar.
Argument: Noel et busca ens explica la història de l’Enric, un jove que un dia es desperta en un hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma que el coneix i que han compartit pis. Però malgrat la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va bé… Si no, per què hi ha vigilància policial a la porta de la seva habitació? Per què el desconegut li escriu una nota on diu: “Noel et busca”? Per què li expliquen que té petits senyals de cirurgia facial? Només els records incomprensibles que li tornen de tant en tant a la ment poden posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat l’atrapi i se l’emporti.
NO PREGUNTIS QUI SÓC (juvenil)
El Pol és un noi solitari i tímid, enamorat dels gossos i la música, i amb un passat secret. És "el raret" de la seva classe. Però aquestes rareses no seran res quan conegui la Marzena, una
jove emigrant polonesa, i de sobte es senti posseït per algú molt violent i perillós. Per sort, comptarà amb l'ajut de l'Alma, una bona amiga, i l'estrany Hyeronimus, expert en el món paranormal. Però el temps corre en contra de la Marzena, que està a punt de patir en la seva pell la violència de l'"ésser" que ha posseït el Pol.
La Daia i la seva bessona han viscut protegits en una escola automatitzada sense adults i sense saber que ha passat en el món exterior després de l’epidèmica. Quan una riuada faci fallar tots els automatismes les noies hauran de sortir a l’exterior i s’adonaran que la realitat no és gens plàcida.
NO PREGUNTIS QUI SÓC (juvenil)
El Pol és un noi solitari i tímid, enamorat dels gossos i la música, i amb un passat secret. És "el raret" de la seva classe. Però aquestes rareses no seran res quan conegui la Marzena, una
jove emigrant polonesa, i de sobte es senti posseït per algú molt violent i perillós. Per sort, comptarà amb l'ajut de l'Alma, una bona amiga, i l'estrany Hyeronimus, expert en el món paranormal. Però el temps corre en contra de la Marzena, que està a punt de patir en la seva pell la violència de l'"ésser" que ha posseït el Pol. La Daia i la seva bessona han viscut protegits en una escola automatitzada sense adults i sense saber que ha passat en el món exterior després de l’epidèmica. Quan una riuada faci fallar tots els automatismes les noies hauran de sortir a l’exterior i s’adonaran que la realitat no és gens plàcida.
“Zona prohibida” ens porta, com a protagonistes, a Daia i la seva germana bessona, l’Inge. Tots dues estan internes en una escola isolada al mig de les muntanyes amb un centenar de noies més sense tenir contacte amb cap adult. L’escola, totalment automatitzada i amb professors que no són reals sinó hologrames, oculta a les noies durant anys per procurar que siguin la primera generació d’humans que sobreviuen als efectes d’una gran pandèmia.
Inesperadament, una catàstrofe natural inutilitza l’escola i obliga a les noies a marxar i buscar refugi seguint un missatge d’emergència comunicat per les màquines. És el moment d’enfrontar-se al món real, al món després de la pandèmia, on la violència és una forma de vida i res és el que sembla.
SOTA EL MATEIX CEL (Juvenil)
És l’any 1941, i Claire viu amb la seva mare al petit poblet de Cambes-en-Plaine, a la Baixa Normandia. El seu pare és un dels milers de francesos que ja no tornaran mai més a casa. La vida es fa difícil per a una jove amb ganes de menjar-se el món. I llavors arriben els alemanys. I, amb ells, Geert. El poble s’omple d’uniformes enemics. Els oficials es reparteixen per les cases del poble. Geert és enviat a la casa del mestre, la casa de Claire. De mica en mica, els dos joves deixen de mirar-se com a enemics i comencen a mirar-se com el que són: un jove de divuit anys i una noia de setze. S’estimen de debò. Però el destí que els va unir en aquelles circumstàncies tan adverses, els tornarà a separar. Rússia ha declarat la guerra a Alemanya. Els soldats alemanys se’n van al front rus. Geert i Claire no tenen dret ni a un darrer adéu...
«Era ben plantat, l’alemany, va pensar, i en adonar-se d’aquest pensament
que se li escapava, va bellugar el cap a dreta i a esquerra, com qui vol espantar
una mosca. No, una mosca no. Un borinot. O una abella.
Alguna cosa que ens pot fer mal.»
«Des que l’havia mirat fixament, des que havia vist en els seus ulls els ulls
d’Alfred, no aconseguia veure en aquell jove ni un botxí, ni un assassí.
Només hi veia un noi.
Un noi jove, ros i d’ulls blaus.
I Claire va pensar que allò no estava bé.»
NITS DE GUÀRDIA (Juvenil)
Títol: Nits de guàrdia
Autor: Paula Roc
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-1574-500-6
Preu: 16,95€
És ben cert, com diu la Mai, una de les protagonistes de Nits de guàrdia, que les històries més intenses es viuen als hospitals. I és que aquest llibre ens explica les històries de cinc personatges relacionats amb el camp mèdic: la Magda, el Jan, el Roi, la Mai i la Irati.
La Magda ve de Lleida per fer les pràctiques mèdiques a Barcelona i aquí coincideix amb el Jan i el Roi, que són metges que estan fent les rotacions com ella, i amb la Mai, que és una infermera.
Els personatges s’aniran relacionant entre ells amb una relació d’amistat i fins i tot d’amor. També cal destacar els diferents casos mèdics que planteja la novel·la.
Una influència molt clara d’aquest llibre és la sèrie americana Anatomía de Grey, ja que s’assemblen bastant les relacions personals entre els diferents personatges i, fins i tot, algun personatge s’assembla a algun d’ells.
Amb un estil molt amè, la novel·la esdevé molt distreta. Destacaria l’escena final: crec que és un moment espectacular!
Un llibre que et sorpendrà: No està escrit a les estrelles (Juvenil)
Acaba d’arribar a les llibreries un llibre que ens sorpendrà, un llibre dels anomenats “crossover”, per al públic juvenil, però que pot ser també per adults No està escrit a les estrelles de John Green.
John Green ha escrit una obra que tracta grans temes –la vida, la mort, l’amor– amb una combinació perfecta de lleugeresa i emoció.
La Hazel té setze anys i un càncer terminal quan coneix l’Augustus a les reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen moltes coses en comú a part de la malaltia: el gust per la música i els llibres, un sentit de l’humor irreverent i un encant immens. L’amor neix mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana: com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun sentit?
No està escrit a les estrelles no té res d’evident, els diàlegs són divertits, els protagonistes mai cauen en la cursileria i els personatges tenen una força i una autenticitat que ens colpeix molt temps després d’haver acabat la lectura del llibre.
Contràriament al que es pugui pensar, no estem davant d’una novel·la que busca la llagrimeta fàcil, al contrari, estem davant d’una lectura que ens sorprendrà pel seu sentit de l’humor i que ens farà somriure més d’una vegada.
Perspicaç, atrevit i irreverent, el talent literari de John Green és poc comú en el panorama literari actual, i fa que aquesta sigui una novel·la punyent, brillant, divertida i emocionant sobre la tragèdia de viure i estimar.
En Quentin Jacobsen és un jove adolescent innocent que ha estat enamorat tota la vida de la seva veïna Margo Roth Spiegelman, una noia del tot singular, que té un concepte de la vida totalment diferent al de la resta de gent.
Una nit, ella apareix per la finestra de casa d’en Quentin i li diu que el necessita, que necessita que l’ajudi. Ell, sense tenir ni idea de què van a fer, l’acompanya. Tots dos cometen una sèrie d’actes venjatius i de bogeries durant
tota la nit, fins que arriba l’albada i tornen a les seves respectives cases.El dia següent però, quan en Quentin va a l’institut, s’emporta una sorpresa ben desagradable: la Margo ha desaparegut.
Podria semblar un segrest, però tot indica que la noia s’ha escapat per voluntat pròpia.
En Quentin, ajudat pels seus amics, empès per
l’amor que sent per la seva Margo, va seguint un seguit de pistes que li ha deixat la noia i al final emprèn un llarg i inesperat viatge fins a Nova York, on qui sap si trobarà a la jove noia.
Des de petit, roba les ombres de tots aquells amb qui s'encreua: amics, enemics, amants... I cadascuna d'aquestes ombres li confia un secret. A pesar seu, esbrina així els somnis, les esperances i les preocupacions d'uns i altres. Però què pot fer amb aquest poder estrany? Aviat s'adona que el pot utilitzar per
ajudar el seu cercle proper a trobar el camí de la felicitat... Anys més tard, el lladre d'ombres esdevé un estudiant de medicina. Encara és capaç d'endevinar el que podria fer feliç aquells que l'envolten, com la Sophie, que anhela ser estimada, o el Lluc, que vol canviar la seva vida. Aconseguirà ajudar-los a viure els seus somnis més que no pas a somiar la seva vida? I ell? Sap on l'espera la seva felicitat? CAÇADORS D'OMBRES
La Clary és una adolescent de quinze anys que viu a Brooklyn, Nova York amb la seva mare. Creu tenir una vida normal, però tot canvia un dia, quan presencia com dos nois i una noia maten un atractiu noi de cabell blau en una discoteca, el Pandemònium. El seu millor amic Simon, afirma no veure res, igual que els altres joves de la discoteca. La Clary es pensa que s’ha tornat boja, però es tornarà a trobar amb aquells tres caçadors d’ombres quan segresten la seva mare. Des d’aquell dia descobreix la seva verdadera identitat, la de caçadora d’ombres, i s’adona que la seva mare li ha ocultat més coses de les que es pensava. Juntament amb en Jace i els altres dos caçadors d’ombres s’endinsarà en la recerca de la Copa Mortal, un Instrument Mortal que permet crear nous caçadors d’ombres.
dos nois i una noia maten un atractiu noi de cabell blau en una discoteca, el Pandemònium. El seu millor amic Simon, afirma no veure res, igual que els altres joves de la discoteca. La Clary es pensa que s’ha tornat boja, però es tornarà a trobar amb aquells tres caçadors d’ombres quan segresten la seva mare. Des d’aquell dia descobreix la seva verdadera identitat, la de caçadora d’ombres, i s’adona que la seva mare li ha ocultat més coses de les que es pensava. Juntament amb en Jace i els altres dos caçadors d’ombres s’endinsarà en la recerca de la Copa Mortal, un Instrument Mortal que permet crear nous caçadors d’ombres.
Al segon llibre, apareixen nous personatges i noves criatures, els subterranis: homes llop, fades, bruixots i vampirs.
El primer llibre de la saga, Ciutat d’ossos (City of bones) va ser publicat el 2007, i així, any rere any s’han anat publicant els altres llibres: Ciutat de cendra (City of ashes) el 2008, Ciutat de vidre (City of glass) el 2009, Ciutat dels àngels caiguts (City of fallen angels) el 2011 i Ciutat de les ànimes perdudes (City of lost souls) el 2012. L’any vinent, el 2014 es publicarà l’últim llibre de la saga: Ciutat del foc celestial (City of heavenly fire).
Paral·lelament, Cassandra Clare ha escrit una trilogia que explica els orígens dels caçadors d’ombres; Caçadors d’ombres: Els orígens (The mortal instruments: The infernal devices). La trilogia està composta per: Àngel mecànic (Clockwork Angel) publicat el 2010, Príncep mecànic (Clockwork Prince), publicat el 2011 i Princesa mecànica (Clockwork Princess), publicat el 2013.
: Àngel mecànic (Clockwork Angel) publicat el 2010, Príncep mecànic (Clockwork Prince), publicat el 2011 i Princesa mecànica (Clockwork Princess), publicat el 2013.
DELIRIUM
Si d'entrada heu descartat aquest llibre perquè us han dit que s'assembla molt a la novel·la Junts d'Ally Condie, us recomano que us ho treieu del cap. L'única semblança que poden tenir els dos llibres es que l'escenari on es situa la novel·la (és a dir, la Societat futurista) és bastant semblant amb les regles; i que el noi forma part dels rebutjats per la Societat. A part d'això la trama dels dos llibres és completament diferent, per no parlar dels finals de les dues novel·les.
Us aviso, Delirium no es llegeix, es devora. És d'aquells llibres que te'ls llegeixes amb 3 dies perquè no pots parar de passar pàgines. NomésSegle XXII. L'Amor ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada l'origen de tots els mals de la humanitat. A la Lena li falten 95 dies per a la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part d'una societat uniforme i sotmesa, on tothom té el camí marcat. El compte enrere avança inexorablement cap al fatídic dia de la cura, quan apareix l'Àlex, un membre de la resistència. La Lena haurà de prendre la decisió més difícil de tota la seva vida espero que la segona part no em decepcioni; el primer llibre acaba d'una manera molt impactant i de cap manera esperada.
L'ÚLTIMA SORTIDA
Us aviso, Delirium no es llegeix, es devora. És d'aquells llibres que te'ls llegeixes amb 3 dies perquè no pots parar de passar pàgines. NomésSegle XXII. L'Amor ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada l'origen de tots els mals de la humanitat. A la Lena li falten 95 dies per a la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part d'una societat uniforme i sotmesa, on tothom té el camí marcat. El compte enrere avança inexorablement cap al fatídic dia de la cura, quan apareix l'Àlex, un membre de la resistència. La Lena haurà de prendre la decisió més difícil de tota la seva vida espero que la segona part no em decepcioni; el primer llibre acaba d'una manera molt impactant i de cap manera esperada.
«En Ted McKay està a punt d’engegar-se un tret quan el timbre de casa seva comença a sonar amb insistència».
En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues fi lles adorables. Ningú no imagina què l’ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se.
Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafia que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit:
En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues fi lles adorables. Ningú no imagina què l’ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se.
Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafia que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit:
OBRE LA PORTA
ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.
ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.
Títol: El ninot de neu
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7588-417-2
Preu: 21€
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7588-417-2
Preu: 21€
De què va? Uns assassinats misteriosos es produeixen a indrets diferents de Noruega, amb la característica comuna de la presència d’un ninot de neu a les proximitats dels fets. I un inspector de policia prototipus del gènere negre: exalcohòlic, exparella, arrogant, descurat, competent i heterodox, es posa el repte de resoldre el cas.
Tant si sou amics de la novel·la negra, com si en sou de la bona literatura, no us la perdeu. Llegiu-la. Si ho feu, veureu com està escrita de manera que sembla talment que estiguem veient una pel·lícula molt emocionant (que segur que ja es deu estar rodant!).
AL VERTIGEN
Títol: Al vertigen
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-869-2
Preu: 20€
Tot comença de forma dramàtica: la Irena irromp al Quesler, glaçada, amb símptomes greus d’hipotèrmia i a punt del defalliment després d’hores de travessia per la muntanya, després de dies fent un exercici d’aclimatació al fred que gairebé acaba amb la seva vida. El René l’acollirà i la cuidarà fins aconseguir retornar-li la temperatura i la vida i, des del primer moment, s’enamorarà d’aquesta misteriosa alpinista, tancada en sí mateixa, esquerpa a vegades, però absolutament captivadora, amb una història tràgica a les seves espatlles.
Al llarg de la novel·la descobrirem el passat de la Irena, així com el seu present, marcat per la seva passió, l’alpinisme i la natura salvatge. Una passió que és molt més que això perquè en tot moment decidirà els seus actes. És una forma de viure, una vocació i el seu destí.
L'ANY DE LA PLAGA
Tot transcorre pesadament, entre la migranya, el desamor i la calor xafogosa, fins que la onada de suïcidis d'avis encén totes les alarmes. A casa de cada un dels mort hi ha, invariablement, un test amb una mena d'eucaliptus que deixa anar una olor desagradable. Les famílies semblen massa resignades. Les notícies als mitjans de comunicació són confuses. La connexió a internet cau i els mòbils perden cobertura. Tot és massa estrany i el Víctor Negro està decidit a esbrina què passa.BIOKO
Moisès Corvo és el policia protagonista de la Mala Dona. En aquesta novel.la, vint i pico anys abans que la vampira del raval actués, és un jove soldat que fuig dels seus fantasmes al Nord d'Àfrica, però com és una mala peça, acaba destinat a l'illa de Fernando Poo el març de 1887, on coneixerà tot tipus de personatges i on els problemes el seguiran trobant molts cops degut a la impertinència de les seves paraules.
Fernando Poo, Bioko pels indígenes, és una illa al mig del golf de Guinea, l'únic territori espanyol a l'Àfrica subsahariana que amaga més d'un secret, on ningú és el que sembla i on una estranya companyia anglesa, la Woddsboro Fields Co., vol trobar un indret que denominen "Punt zero".
Bioko és la quarta novel.la de Marc Pastor, on novament un membre de la família Corvo és el protagonista. El relat s'embranca seguint les peripècies de Moisès Corvo; el motor de la història. A través d'ell coneixem les restes de l'Espanya colonial, però no és l'únic punt de vista. Els punts de vista són diversos: trobem a Surgata, un indígena, que ens portarà a descobrir el que s'amaga a l'interior de la selva. Per contra, coneixem els membres de la Woodsboro Field Co. que busquen un enigma antic al centre de Bioko. A la novel.la hi ha lloc per les massacres, els segrestos, les revoltes, algun assassinat i algun que altre viatge en el temps.
Fernando Poo, Bioko pels indígenes, és una illa al mig del golf de Guinea, l'únic territori espanyol a l'Àfrica subsahariana que amaga més d'un secret, on ningú és el que sembla i on una estranya companyia anglesa, la Woddsboro Fields Co., vol trobar un indret que denominen "Punt zero".
Bioko és la quarta novel.la de Marc Pastor, on novament un membre de la família Corvo és el protagonista. El relat s'embranca seguint les peripècies de Moisès Corvo; el motor de la història. A través d'ell coneixem les restes de l'Espanya colonial, però no és l'únic punt de vista. Els punts de vista són diversos: trobem a Surgata, un indígena, que ens portarà a descobrir el que s'amaga a l'interior de la selva. Per contra, coneixem els membres de la Woodsboro Field Co. que busquen un enigma antic al centre de Bioko. A la novel.la hi ha lloc per les massacres, els segrestos, les revoltes, algun assassinat i algun que altre viatge en el temps.
La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis. Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann –potser el personatge més encantador de la novel·la–, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani.
Una història inoblidable i emocionant. Vides que s’entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d’un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d’acolorits fragments de bellesa.
«Desconcertant, intrigant, triomfant i tràgica. És una novel·la magistral que talla la respiració. No em cansaré de recomanar-la.» The Guardian
«Un cant a l’amor per la lectura, als lligams familiars, a la solidaritat humana.» Le Monde des livres
«Aquesta novel·la és un d’aquests llibres que et canvien la vida, perquè ofereix poderosos motius d’esperança.» New York Times
«És admirable com aquesta novel·la pot descobrir la bondat que s’amaga en un món cruel.» Booklist
Una història inoblidable i emocionant. Vides que s’entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d’un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d’acolorits fragments de bellesa.
«Desconcertant, intrigant, triomfant i tràgica. És una novel·la magistral que talla la respiració. No em cansaré de recomanar-la.» The Guardian
«Un cant a l’amor per la lectura, als lligams familiars, a la solidaritat humana.» Le Monde des livres
«Aquesta novel·la és un d’aquests llibres que et canvien la vida, perquè ofereix poderosos motius d’esperança.» New York Times
«És admirable com aquesta novel·la pot descobrir la bondat que s’amaga en un món cruel.» Booklist
La bibliotecària d’Auschwitz, d’Antonio G. Iturbe
Últimament m’arriben perles literàries que em fan gaudir d’allò més quan llegeixo. L’última, però, és especial. Sigui perquè el tema m’interessa o per l’emoció que es desprèn de la història, La bibliotecària d’Auschwitz, de l’Antonio G. Iturbe, m’ha arribat al fons de l’ànima.
La Dita Adlerová és una noia de 13 anys amb una missió molt específica dins d’aquest camp de concentració tan conegut d’Auschwitz: ser-ne la bibliotecària. I us preguntareu què hi fa una biblioteca en un lloc així, oi? Doncs perquè us en feu una idea, us ho cito textualment:
Quan la mare va desfer la maleta la primera nit, va quedar desconcertada en enlairar el gruixut volum i va adreçar al pare una mirada severa.
- Amb el que pesa això, hauríem pogut portar tres parells de sabates més.
- I per a què voldríem tantes sabates, Liesl, si no podem anar enlloc?
(…) El pare tenia raó. Aquell llibre em va portar molt més lluny que qualsevol parell de sabates.
Des del límit del catre d’Auschwitz, somriu en recordar el moment en què va obrir les cobertes de Der Zauberberg (La muntanya màgica).
Començar un llibre és com pujar a un tren que et porta de vacances.
I és precisament això últim el que m’ha succeït a mi. De cop, m’he vist transportada a l’angoixant i injusta vida que moltes persones van haver de viure sota el mandat de Hitler. He acompanyat la Dita en la missió de mantenir en secret els llibres que custodia, sentint la seva angoixa per por de ser observada. He vist des dels seus ulls la misèria i he sentit la gana que et rosega els budells quan només ingereixes una mica d’escudella aigualida amb un crostó de pa.
Indubtablement, La bibliotecària d’Auschwitz és un llibre que heu de llegir. No us puc dir com n’està de ben escrit, ni la passió que transmet aquesta història basada en fets reals perquè crec que ja ha quedat palès en les meves paraules. Únicament us diré que feia temps que no m’emocionava amb un llibre. I us parlo d’aquella emoció que surt de dins sense poder evitar-ho.
Us convido a llegir el primer capítol aquí, i a observar en aquest vídeo la Dita Kraus, la protagonista d’aquesta història. Sense cap mena de dubte, una supervivent.
Títol: La bibliotecària d’Auschwitz
Autor: Antonio G. Iturbe
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-6641-539-2
Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie
Durant la Revolució Cultural de Mao Zedong, els estudiants que havien superat el grau de batxiller eren enviats a conviure amb els camperols per ser "reeducats" en les tasques rurals. Aquesta experiència, que el propi Dai Sijie va patir, podria durar força anys fins que la comunitat i el partit ho creguessin convenient.
"Balzac i la petita modista xinesa" (2000) narra la història de dos amics, en Luo i el narrador, els quals són enviats a una comunitat rural propera al Tibet per ser reeducats treballant en les mines de carbó i els camps d'arròs. En el poble coneixen la filla del sastre del poble, de la qual s'enamoren, i un altre noi que està en procés de reeducació. Aquest amaga tot un tresor per als amics: una maleta plena de literatura occidental traduïda al xinès.
"Imagineu-vos un noi de dinou anys, somnolent encara en els llimbs de l'adolescència, i que no havia conegut res més que la xerrameca revolucionària sobre el patriotisme, el comunisme, la ideologia i la propaganda. Bruscament, com un intrús, aquell llibret em parlava del despertar del desig, dels impulsos, de les pulsions, de l'amor, de totes les coses a les quals fins aleshores, el món que jo coneixia no havia accedit."
Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie
Durant la Revolució Cultural de Mao Zedong, els estudiants que havien superat el grau de batxiller eren enviats a conviure amb els camperols per ser "reeducats" en les tasques rurals. Aquesta experiència, que el propi Dai Sijie va patir, podria durar força anys fins que la comunitat i el partit ho creguessin convenient.
"Balzac i la petita modista xinesa" (2000) narra la història de dos amics, en Luo i el narrador, els quals són enviats a una comunitat rural propera al Tibet per ser reeducats treballant en les mines de carbó i els camps d'arròs. En el poble coneixen la filla del sastre del poble, de la qual s'enamoren, i un altre noi que està en procés de reeducació. Aquest amaga tot un tresor per als amics: una maleta plena de literatura occidental traduïda al xinès.
"Imagineu-vos un noi de dinou anys, somnolent encara en els llimbs de l'adolescència, i que no havia conegut res més que la xerrameca revolucionària sobre el patriotisme, el comunisme, la ideologia i la propaganda. Bruscament, com un intrús, aquell llibret em parlava del despertar del desig, dels impulsos, de les pulsions, de l'amor, de totes les coses a les quals fins aleshores, el món que jo coneixia no havia accedit."
"Balzac i la petita modista xinesa" (2000) narra la història de dos amics, en Luo i el narrador, els quals són enviats a una comunitat rural propera al Tibet per ser reeducats treballant en les mines de carbó i els camps d'arròs. En el poble coneixen la filla del sastre del poble, de la qual s'enamoren, i un altre noi que està en procés de reeducació. Aquest amaga tot un tresor per als amics: una maleta plena de literatura occidental traduïda al xinès.
"Imagineu-vos un noi de dinou anys, somnolent encara en els llimbs de l'adolescència, i que no havia conegut res més que la xerrameca revolucionària sobre el patriotisme, el comunisme, la ideologia i la propaganda. Bruscament, com un intrús, aquell llibret em parlava del despertar del desig, dels impulsos, de les pulsions, de l'amor, de totes les coses a les quals fins aleshores, el món que jo coneixia no havia accedit."
Dues històries paral·leles; per una banda la de la Lali, una noia jove que sembla que no acaba de trobar el seu lloc on quedar-se. fins que se'n va a La Carena amb el seu pare, on trobarà els papers de la seva besàvia, la Tònia, una dona marcada pel seu temps que tenia passió per escriure i ho feia d'amagat.
Una dona que va viure fa cent anys escriu d'amagat a la llum d'una espelma en un lloc perdut de Catalunya. Les seves lletres la lligaran amb fil invisible a una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure sense escriure. Tan sols elles dues veuen un poble nevat en un quadre que aparentment només té taques... L'art i les lletres, però també el dolor i sentiments molt intensos, són el que portarà aquestes dues dones a patir com ningú, però també a viure plenament la vida, probablement també com ningú l'ha viscut. Una història que no podràs deixar de lleguir, uns personatges que estimarás, una novel·la que no podràs oblidar.
Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy
@ColumnaEdicions @Grup62
L’escriptor Antoni Pladevall, ens ha fet arribar una magnífica ressenya de Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy. Aquí la teniu:
La primera novel·la de la poeta i editora Berta Noy és, ras i curt, una evocació intensa i emotiva, epidèrmica en definitiva, sobre la passió amorosa que atrapa i desborda una parella d’amants d’edat desigual formada per una adolescent, la Clàudia, i el seu professor de piano, l’Eliott, vint anys més gran que ella, en dos moments diferents de les seves biografies –separats entre si per dues dècades– que delineen una relació que genera alhora felicitat i sofrença, baixada als inferns personals inclosa. No es tracta, doncs, d’una revisió de la famosa Lolita de Nabòkov, sinó més aviat d’un passeig pel vertigen, la voràgine, el viure i el desviure amorosos, la capacitat regeneradora i alhora destructiva de la passió necessària.Els disset capítols en què s’estructura l’obra compten, a la seva capçalera, amb l’acomboiament de cites de poemes i cançons (d’Auden, Poe, Martí i Pol, Vinyoli i Maria-Mercè Marçal a Elvis Presley, Sinatra, Police, Llach, Serrat i Brel) que permeten resseguir la progressió emocional de la parella protagonista.Els avatars sentimentals i familiars de les amigues més properes de la protagonista alimenten un parell o tres de subtrames molt ben engalzades a la trama central.Llocs que no surten als mapes s’imposa com una novel·la de factura fortament psicològica de fons amorós i eròtic i amb un alt voltatge sentimental, que apareix en un moment d’una certa recuperació del gènere romàntic, però no pas en la línia adolescent i mel·líflua de les novel·les de Federico Moccia o Susanna Tamaro, posem per cas, sinó que recorda més aviat la mirada vertiginosa i transcendent i l’aposta amorosa vital que observem, per exemple, en una obra del calibre de Les desventures amorosesdel jove Wherter, de Goethe. El desvari i el turment amorosos converteixen la Clàudia, si volem, en una mena de Wherter femení, el prototipus de l’enamorat fervent que crema d’amor i de desig constantment. En cada cas, ben mirat, els protagonistes acusen una innegable sensibilitat artística: mentre que la lectura uneix els amants de Goethe, la música aproxima els enamorats de Noy.Entre els valors principals del relat, destaquen l’enorme capacitat d’atmosferació del sentiment i la passió amoroses, que permet visualitzar tant les giragonses del desig voraç com la mossegada cruel de l’enyor a causa de l’absència de l’enamorat; la descripció minuciosa, morosa, gairebé a temps real, de la felicitat i la sensació de plenitud gairebé còsmica; i la pinzellada tan temperada com efectiva de la sensualitat.La càrrega metafòrica del títol no és debades: l’amor és incontrolable i pot, per tant, brostar impensadament, sense demanar permís, en algun lloc desconegut de la pròpia geografia sentimental: “Hi ha llocs on una pensa que no hi anirà mai, llocs inabastables, tan llunyans i perillosos que gairebé no existeixen, llocs que no surten als mapes ni a les cartes de navegació perquè només són reals dins d’una mateixa, són una creació del cap i del cor i de les entranyes…”. Es tracta, sens dubte, d’una mena de testament sentimental definitiu a favor de la vida amorosa intensa i, doncs, de la construcció i la vivència plaents d’un ideal amorós irrenunciable.Tècnicament, la novel·la està molt ben construïda i molt ben conduïda. S’hi alternen la primera i la tercera persones narratives, l’inici i el final són coincidents (ringcomposition) i el gruix central del relat constitueix un immens flashback, una tècnica tan antiga com l’Odissea d’Homer i tan moderna com el cinema.Llocs que no surten als mapes planteja una certa ombra semiautobiogràfica: la malaltia i la mort del pare de la protagonista, per exemple, encaixa perfectament amb les referències biogràfiques de l’autora. La novel·la de Berta Noy es beneficia, probablement, d’una enorme veritat literària i artística en general: que les experiències viscudes acaben infonent una aroma d’autenticitat que ni la imaginació ni la clarividència més vives poden suplir.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: Llocs que no surten als mapes
Autor: Berta Noy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-6641-423-4
Preu: 18,95
@Ed_Proa @Grup62
Nosaltres, l’estiu ha arribat fa unes setmanes i, a més de la calor i el protector solar, també tenim un nou llibre de John Verdon. Efectivament, en Dave Gurney torna a entrar a les nostres vides amb una tercera entrega i un nou cas.
Personalment, em succeeix una cosa curiosa amb els llibres de John Verdon, i és que sempre els començo en un tren i fent un viatge llarg. Casualitats de la vida, us ho prometo. Com a lectora compulsiva que sóc, si un llibre m’agrada no puc parar i, aquesta vegada, quan vaig baixar del tren, ja portava més de la meitat de Deixa en pau el dimoni.
Han passat sis mesos des de la finalització del cas que vam podem llegir a No obris els ulls, i en aquesta ocasió, emocionalment, no ens trobarem el Dave dels dos anteriors llibres. Una de les meravelles d’aquesta entrega és, precisament, la seva humanització, que fan que sigui un personatge més proper i més real del que ja ho era abans, i això és un factor que a mi m’ha agradat molt.
Si us heu llegit els dos anteriors llibres, estareu esperant un misteri, un cas per resoldre. En aquesta ocasió, tot començarà quan la Kim, filla d’una bona amiga del Dave, li demani assessorament amb un reportatge televisiu sobre els familiars de les víctimes del Bon Pastor, un assassí en sèrie de fa deu anys, i que té l’afegit de què és un cas que encara no s’ha pogut resoldre. Tot i les seves reticències inicials, en Dave s’acabarà endinsant en un cas que s’anirà complicant a mesura que vagi coneixent més totes les persones relacionades; les pistes que en el seu moment van ser decisives, potser van ser un parany i la desconfiança estarà sempre present.
No tot és el que sembla a Deixa en pau el dimoni, i amb un Dave en el seu pitjor moment personal, navegarem per una trama que atrapa, amb cadenes de televisió que es preocupen únicament pel morbo i l’audiència, una galeria de personatges molt diferents i que es recuperen d’una situació traumàtica. I darrera de tot això la Madeleine, que és, en la meva opinió, la persona més important i necessària dels tres llibres de John Verdon.
Si sabíeu què estava pensant i vau obrir els ulls, no ho penseu més i molesteu el dimoni. Crec que no us en penedireu.
Títol: Deixa en pau el dimoni
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-318-2
Preu: 19,95€
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: La casa del propòsit especial
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9787-451-9
Preu: 19 eurosVa caure aquesta novel·la a les meves mans d’una manera totalment inesperada, tot i que ja havia llegit feia temps El noi del pijama de ratlles, la famosa novel·la amb la que John Boyne es va donar a conèixer al gran públic. I sincerament, ara que no ens escolta ningú, al principi no estava gaire motivat, ja que per l’experiència d’haver llegit anteriorment “la del pijama de ratlles” pensava, o millor dit, tenia el prejudici que aquesta novel·la podria ser “más de lo mismo”. I la veritat és que l’única semblança que he trobat entre les dues novel·les és que parteixen d’un fet històric, sense arribar a ser ni molt menys una novel·la històrica, i l’estil senzill i planer d’escriure d’aquest autor.De La casa del propòsit especial, des d’un punt de vista estructural es pot dir que és una novel·la que conté dues històries paral·leles que es van alternant, encerclades per dos parèntesis -el primer i l’últim capítol- i on el penúltim capítol funciona com a vincle d’unió entre totes dues històries, sent així el punt de partida d’una de les històries i alhora el punt d’arribada de l’altra. He trobat interessant aquest concepte d’estructura com a recurs literari.Les dues històries, una de caire més personal i l’altra de caire històric, estan protagonitzades per Gueorgui Jatxmienev, i cadascuna d’elles fa referència a una etapa vital -la maduresa i la joventut- fent així un recorregut des de que era un nen petit a Kaixin, el seu poble natal, fins a la mort de la seva dona a un hospital de Londres.La història de caire èpic i històric comença a Kaixin, quan sent un jovencell Gueorgui s’interposa en el camí d’una bala disparada per un amic seu i dirigida al Gran Duc Nicolau Nicolàievitx, salvant-li la vida i sent recompensat amb el càrrec de guardaespatlles d’Aleksei, el fill petit del Tsar de Rússia Nicolau II. Una vegada a la Cort dels Romanov, coneix Sant Petersburg, la vida interna de palau, l’amor d’Anastàsia -una de les filles del Tsar- a Rasputin i, finalment, el declivi de l’imperi amb la revolució dels bolxevics, fet que provoca… Bé, no us explicaré tota la història. I totes aquestes vivències quan encara no havia arribat ni als divuit anys!La història de caire més personal repassa la vida del protagonista però a l’inrevés, des de la maduresa fins a la joventut, sent el penúltim capítol el nexe entre les dues històries, com he apuntat anteriorment. Aquesta part de la novel·la fa un recorregut a la vida personal i familiar de Gueorgui una vegada lluny de Rússia, marcada per la tragèdia i els entrebancs a París i Londres. En aquesta part de la novel·la es narren episodis vitals que poden arribar a commoure el lector.Des d’un punt de vista de la narració, val a dir que la lectura de La casa del propòsit especial no presenta dificultats de comprensió, tot i que es fa en certs moments feixuga, sent el motiu que hi ha passatges i fragments que es podrien suprimir i no afectarien per a res a l’argument de la novel·la, el lector no perdria cap detall significatiu de la història. L’estil senzill i directe propi de l’autor, que ja s’ha vist en les seves anteriors novel·les, juntament amb les temàtiques de l’argument van clarament adreçades a un sector del públic lector molt ampli i divers.Finalment, si hagués de classificar La casa del propòsit especial, diria que, tot hi haver traces significatives d’èpica, tragèdia, aventura i intriga, és una gran i difícil història d’amor. I com deia no sé qui: “Hasta aquí puedo leer”.
EL NOI DE LA CASA DE LA MUNTANYA
Boyne ens explica la història d’en Pierrot, un nen que viu al París de l’any 1936, amb la seva mare i el seu gos D’Artagnan. En Pierrot té també un amic al pis de sota, anomenat Anshel que és sord i que li ensenya paraules en l’idioma dels gestos. L’Anshel és, a més, un nen amb un somni: vol ser escriptor.
La vida per a en Pierrot canvia del tot quan la seva mare emmalalteix de tuberculosi i mor, deixant en Pierrot amb els seus veïns, n’Anshel i la seva mare que, degut a la situació del país i la guerra que s’acosta, es veu obligada a enviar en Pierrot a un orfenat a Orleans. Afortunadament, pocs mesos després d’arribar a l’orfenat, en Pierrot rep una carta de la seva tieta Beatrix, que viu a Àustria i que es pot fer càrrec d’ell. Només hi ha un però,: la tieta és la majordoma de la residència a la muntanya d’un dels personatges més terribles de la història: el Führer Adolf Hitler.
Al llarg dels vuit anys que narra la novel·la -en Pierrot va dels vuit als setze anys- el protagonista de la novel·la de Boyne va creixent i, tot i que la vida a la muntanya en general el té aïllat del que passa a la resta del món, al seu petit món trobarà tot tipus de personatges: la seva tieta Beatrix, els companys de l’escola i els altres treballadors de la residència però, sens dubte, la influència que més efecte tindrà en la seva vida serà la del dictador, que no el sostraurà de les decisions, ideologies i conseqüències dels seus actes.
No us vull explicar gaire més perquè crec que val molt la pena ficar-se en aquest petit món i viure amb Pierrot aquest període de la seva vida. Boyne ens fa veure aquesta part fosca de la història des d’un punt de vista diferent al que estem segurament més acostumats, no com a víctimes ni com a botxins directes, però sí com algú que ho viu de molt de prop i que per por, per simpatia o per vergonya, no fa res per evitar un desastre.
No vulguis fer veure que no sabies què passava aquí. Tenies ulls i orelles (…). Ho vas sentir tot. Ho vas veure tot. Ho sabies tot (…). Però no et diguis mai més que no ho sabies (…). Seria el pitjor crim de tots.
Preparat?
CONSPIRACIÓ A TÀRRACO
Autor: Jordi Solé Comas
Editorial: Columna Edicions
Gènere: Novel·la històrica
Any d'edició: 2013
Altres dades:
SBN: 9788466417945
Aquesta novel·la històrica és també un llibre d’aventures molt ben escrit i document que ens transporta a la Tarraco romana d’Octavi August (27-25 aC). El protagonista havia de governar Roma i Egipte, doncs era fill legítim de Juli César i Cleopatra, però el propi Octavi va impedir-ho amb una brutal matança. Què hauria passat si aquest personatge hagués sobreviscut i busqués venjar-se d’aquell que el va voler assassinar?. Aquest és el fil argumental bàsic d’aquesta obra, guardonada amb el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica, atorgat per la mateixa editorial que la publica (Columna).
L’objectiu de la trama i la manera d’assolir-lo poden semblar en algun moment una mica estrambòtics i difícils d’assolir, però un desenvolupament sorprenent aconsegueix captar la nostra atenció sense aixecar la vista de les pàgines. L’ambientació està tan ben feta i el ritme que s’impregna és tan alt que hom queda absorbit pel text: la història avança i els personatges van consolidant-se en el seu rol. La venjança guia el protagonista però no és l’únic que té ganes de passar comptes. Ens mourem en un context força violent, on tot és fingit en funció dels propis interessos i amb l’ambició pel poder com a objectiu de molts dels protagonistes. Altres miren només per la pròpia supervivència.
Sorprenentment, Solé també ha ordit una història d’amor en aquest escenari de lluites. Un amor difícil donat que els membres de la parella tenen posicions i projectes vitals diferents. Ara bé, per tots és ben conegut que allò que sembla impossible té major atractiu, i la màgia de la literatura tot ho pot intentar.
L’autor ha explicat que ha dedicat molt temps a la recerca històrica i s’ha preocupat pels detalls, cosa que notem i agraïm. Potser en algun passatge sembla que escrigui més per un compendi d’anècdotes i fets històrics però entenem que la finalitat de l’obra no és només entretenir-nos sinó també ensenyar-nos costums i realitats d’aquell Imperi Romà.
Al llarg del text ens trobarem personatges que dialoguen i reflexionen. Els valors d’aquella època s’allunyen dels que haurien de guiar la vida en el nostre temps, però podem fer un bon recull d’aforismes i records per pensar. La fidelitat, la lleialtat, l’honor, els déus de la mitologia, l’ordre social o la política seran temes que estaran en ment o en les seves converses. D’aquesta manera, Conspiració a Tarraco serà un d’aquells llibres que viurem força temps després d’haver-lo llegit.
L’escriptor d’aquestes aventures, també periodista de professió, ha dit que “la novel·la vol distreure el lector, en el sentit més noble de la paraula; que s'ho passi bé amb l'argument també implica ser molt curós amb els fets històrics”. Des d’aquí dono fe que ho ha aconseguit.
L’objectiu de la trama i la manera d’assolir-lo poden semblar en algun moment una mica estrambòtics i difícils d’assolir, però un desenvolupament sorprenent aconsegueix captar la nostra atenció sense aixecar la vista de les pàgines. L’ambientació està tan ben feta i el ritme que s’impregna és tan alt que hom queda absorbit pel text: la història avança i els personatges van consolidant-se en el seu rol. La venjança guia el protagonista però no és l’únic que té ganes de passar comptes. Ens mourem en un context força violent, on tot és fingit en funció dels propis interessos i amb l’ambició pel poder com a objectiu de molts dels protagonistes. Altres miren només per la pròpia supervivència.
Sorprenentment, Solé també ha ordit una història d’amor en aquest escenari de lluites. Un amor difícil donat que els membres de la parella tenen posicions i projectes vitals diferents. Ara bé, per tots és ben conegut que allò que sembla impossible té major atractiu, i la màgia de la literatura tot ho pot intentar.
L’autor ha explicat que ha dedicat molt temps a la recerca històrica i s’ha preocupat pels detalls, cosa que notem i agraïm. Potser en algun passatge sembla que escrigui més per un compendi d’anècdotes i fets històrics però entenem que la finalitat de l’obra no és només entretenir-nos sinó també ensenyar-nos costums i realitats d’aquell Imperi Romà.
Al llarg del text ens trobarem personatges que dialoguen i reflexionen. Els valors d’aquella època s’allunyen dels que haurien de guiar la vida en el nostre temps, però podem fer un bon recull d’aforismes i records per pensar. La fidelitat, la lleialtat, l’honor, els déus de la mitologia, l’ordre social o la política seran temes que estaran en ment o en les seves converses. D’aquesta manera, Conspiració a Tarraco serà un d’aquells llibres que viurem força temps després d’haver-lo llegit.
L’escriptor d’aquestes aventures, també periodista de professió, ha dit que “la novel·la vol distreure el lector, en el sentit més noble de la paraula; que s'ho passi bé amb l'argument també implica ser molt curós amb els fets històrics”. Des d’aquí dono fe que ho ha aconseguit.
