EL MODERNISME

FRAGMENTS LITERARIS

ODA A ESPANYA de JOAN MARAGALL

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, ¯ la veu d’un fill
que et parla en llengua ¯ no castellana;
parlo en la llengua ¯ que m’ha donat
la terra aspra:
en ‘questa llengua ¯ pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

  T’han parlat massa ¯ dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;    
les teves glòries ¯ i els teus records,
records i glòries ¯ només de morts:
has viscut trista.

  Jo vull parlar-te ¯ molt altrament.
¿Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes ¯ vida és la sang,
vida pels d’ara ¯ i pels que vindran:
vessada, és morta.

  Massa pensaves ¯ en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies ¯ a mort els fills,
te satisfeies ¯ d’honres mortals,
i eren tes festes ¯ els funerals,
¡oh, trista Espanya!

  Jo he vist els barcos ¯ marxar replens
dels fills que duies ¯ a que morissin:
somrients marxaven ¯ cap a l’atzar;
i tu cantaves ¯ vora del mar
com una folla.

  ¿On són els barcos? ¯ ¿On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, ¯ no tens ningú.
¡Espanya, Espanya, ¯ retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

  ¡Salva’t, oh!, salva’t ¯ de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

  ¿On ets, Espanya? ¯ No et veig enlloc.
¿No sents la meva veu atronadora?
¿No entens aquesta llengua ¯ que et parla entre perills?
¿Has desaprès d’entendre an els teus fills?
¡Adéu, Espanya!

FRAGMENT DE "LA VELLA" de la novel·lista Víctor Català.

La jove va rumiar que tenir l’àvia al llit no li convenia, perquè en poc temps li destruiria la màrfega; i l’aixecà. Els dies bons la tenia al porxo; quan feia mal temps, a la vora del foc. Com ella, la jove, havia de cavar les mongeteres, collir la vianda, picar la verdura per a les oquetes, abeurar el garrí, anar per l’olla i apedaçar l’home i la canalla, no podia estar per la vella. Li posà la nena per vigilanta. Però, al segon dia, la nena va cansar-se de guaitar amb sorpresa la padrina, sempre sèria i quieta, sempre muda i mirant enllà, com si tingués els ulls de vidre; i la criatura, avorrerta, després d’haver-se rosegat tot un bec de davantal, començà a arrossegar-se poc a poquet cap a la porta, i quan fou a la porta, sortí al carrer, prometent-se a si mateixa arribar només que fins a la cantonada i tornar: però de la cantonada estant vegé un aplec de canalla jugant a caps i traves a la plaça, i el cor li va dir que si hi anava guanyaria una agulla; i corregué fins a la plaça, i després anà a jugar a costures, i després a collir margaridoies. Tornà de fosc a casa, i la mare no va renyar-la. D’aquell dia en avall, no es parlà més de fer compte a l’àvia. Cada matí tothom emprenia la seva via, i en la casa sols hi quedaven quatre animalets i aquell ésser baldat, rostint-se de viu en viu, entre canyissos de figues, esteses de fesoles, enfilalls d’orellanes i panotxes de blat de moro, amb l’eterna bassseta als peus i les baietes del bressol penjades a eixugar, ran mateix de la cara.

UNA VERSIÓ MODERNA DE L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE DE SANTIAGO RUSIÑOL

JOSAFAT DE PRUDENCI BERTRANA

Josafat és un clàssic de laliteratura contemporània catalana. Escrit en 1906 per Prudenci Bertana, avui considerem aquest llibre com un dels màxims exponents de la corrent modernista del pensament. El motiu principal que recorre el text de Bertrana és la idea de dicotomia. Amb un sensible simbolisme, les relacions de l’heroi amb el món que l’envolta són les que defineixen els preceptes de l’esmentat moviment. Així, tenim el vici contra la virtut, l’heroi contra la natura, l’individu enfront la massa… al cap i a la fi, el bé contra el mal.

Ja al inici, la dicotomia que amb més força s’estableix és aquella que fa referència a les discordances entre un món rural i l’espai urbà. Agafant lafilosofia de Rousseau, Bertrana ens proposa la idea de que l’home sols pot ser feliç i pur en un estat salvatge de l’existència. El camp, l’espai rural, és el lloc primigeni i propi a l’ésser humà. En aquest mitjà neix Josafat, però les ànsies de progressar en la vida el fan abandonar casa seva. Quan arriba a la ciutat, mai tornarà a ser el mateix. Poc a poc esdevindrà un home en negatiu, degradat, bestial. La noblesa i els bons sentiments queden enrere.

El tema del fanatisme també és ben clar dins de l’obra. Josafat, sempre del costat de l’església, no dubtarà en aplicar la força bruta si algú del seu voltant no respecta la llei divina. No obstant això, serà ell el primer en degradar la seva condició humana. Un dels punts més importants per entendre la destrucció de Josafat és la impossibilitat del personatge per canalitzar els seus impulsos sexuals de manera sana. La repressió catòlica juga un important paper per comprendre la contradictòria personalitat de  l’antiheroi crepuscular creat per Prudenci Bertrana.

Quan Josafat, aïllat per l’Església en un campanar, es retroba amb un antic amor de joventut, la Pepona, es farà evident el que podria haver sigut la seva existència si no haguera abandonat la terra promesa, el paradís, el món rural. Però la Pepona, convertida en prostituta, no arriba sola. Amb ella l’escriptor introdueix el personatge de la Fineta, que prompte intentarà (amb èxit) seduir sexualment a Josafat. Perdut pel sentiment de culpa, l’antiheroi és incapaç d’acceptar els seus errors (les seves pulsions) i decideix acabar amb la vida de la seva amant. El seu final, com no podia ser d’una altra manera, és acabar boig.

Bertrana composa una obra que perfectament pot inscriure’s dins de la narrativa del decadentisme europeu. Josafat és més que un personatge, és una figura carregada d’un gran simbolisme que serveix per expressar idees profundes. Un fanàtic que no por suportar la passió, una tornada al mite de la Bella i la Bèstia, un artista incomprès. Un heroi típicament modernista és aquell individu inadaptat que ha de lluitar contra les forces de la natura, contra el seu instint animal i contra les lleis incontrolades que dominen l’existència humana.

TASCA. EL MODERNISME

Observa amb atenció aquesta imatge i respon a les preguntes que tens a continuació:

_ A qui pertany aquesta pintura? Resumeix breument la biografia d'aquest personatge.

_ En quin moviment pictòric s'inscriu aquesta obra?

_ A quin local podem trobar una còpia d'aquest quadre?

_ Per què fou tan important aquest local a principis del segle XX?

_ Quins són els dos personatges que apareixen representats en el quadre?

_ Per què hi ha representat un tàndem?

_ Per què creus que la roda dreta està tallada?

LA RENAIXENÇA

LA RENAIXENÇA

EL ROMANTICISME

LA RENAIXENÇA

Respon a les següents preguntes:

_ Quines accions de Felip V van  contribuir a l'abandó de la llengua catalana?

_ Quin moviment literari, sorgit a Europa, arriba a Catalunya? Quines són les seves principals característiques?

_ Quins cavis socials viu Catalunya durant el segle XIX?


_ Quines noves classes socials van prenent força durant aquest segle?

_  Quina és la data d'inici de la Renaixença? Per què?

_ Què passa l'any 1859? Per què és tan important?

_ Qui guanya els Jocs Florals de l'any 1877?

_ Cita algunes de les característiques de l'obra de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

_ Què van aconseguir els impulsors de la Renaixença.

_ Defineix, finalment, què és la Renaixença.

PROVA DE DEMÀ

PROVA DE DEMÀ , DIJOUS 11 DE FEBRER

ABANS DE RES DESITJAR-VOS ...

REVISEU BÉ L'ESQUEMA TEÒRIC SOBRE ELS COMPLEMENTS VERBALS DE L'ORACIÓ SIMPLE. POT ENTRAR UN EXERCICI DE VERITABLE O FALS.

I ara us passo les correcions dels dos exercics que quedaven per corregir  de les fotocòpies:

EXERCICI 5

1. Se'n riu.

2. Ens l'expliques.

3. Li'n vam comprar.

4. M'ho demana.

5. Us l'apartaré.

6. La'n separo.

7. S'hi casa.

8. L'hi envio.

9. Te'n recordes?

10. L'en trec.

EXERCICI 6.

1. Va escapolir-se-us.

2. Vam repenjar-nos-hi.

3. Podrem donar-los-en

4.Volia fer-me'ls a mida.

5. Han de trametre'ls-les

6. Va aparèixer-se-li.

7. Puc dir-li-ho avui.

8. Va portar-nos-en tres.

9. Podríeu enviar-los-hi.

10. Volem regalar-los-el.

COM HAN ANAT ELS EXERCICIS DE L'HORA DE GUÀRDIA ,DIFÍCILS? 

Us afegeixo la correció del primer exercici que heu fet avui a l'hora de classe:

a) Van posar mitjons a si mateixos.  CD /CI Se'n van posar.

b) La noia pentina el serrell a si mateixa. CD/CI La noia se'l pentina

 c) Van escriure cartes l'un a l'altre. CD/CI Se'n van escriure

 d) Buscaven a tu pel bosc. CD (porta preposició perquè va seguit d'un pronom personal tònic) /CCLloc  T'hi buscaven.

 e) Lliurarà les notes a tu. CD/CI Te les lliurarà.

 f) Han vist a mi a l'estadi. CD/ CCLloc M'hi han vist.

 g) Enviaran a mi l'enciclopèdia. CI/CD Me l'enviaran.

 h) Escoltaran a vosaltres per ràdio. CD/ CCInstrument. Us hi escoltaran.

 i) No portis berenar per a nosaltres. CD/CI No ens en portis.

 j) Venia cansadament de la feina. CCMode /CCLloc ( se substituirà pel pronom en perquè va precedit de la preposició de ) N'hi venia.

 k) Penjo la llonganissa al rebost. CD/ CCLloc  La hi penjo.

l) Prego als alumnes que no fumin. CI/ CD Els ho prego.

 m) Els nens dibuixen el mapa al full. CD/CCLloc. Els nens l'hi dibuixaven.

 n) Donaré tot el que pugui als necessitats. CD /CI Els ho donaré tot .

o) Avisen als convidats que arribin d'hora. CI/ CD Els ho avisen.

 p) Vull regalar unes ulleres a l'àvia. CD/CI Li'n vull regalar unes.

  r) Preguntarem als oncles si vindran. CI/CD Els ho preguntarem.

 s) Donaran tot això al drapaire. CD/CI Li ho donaran tot.

 t) Han posat deu pessetes a la guardiola. CD/ CCLloc. N'hi han posat deu.

 u) Compro un panet per al nen. CD/CI Li'n compro.

 v) Portaré pomes a la mestressa. CD/CI Li'n portaré.

 w) Guardarem la fruita per a l'Anna. CD/ CI La hi guardarem.

 y) Tanquen a la gàbia tots els conills.CCLloc/ CD Els hi tanquen tots.

 z) Compraràs pa al supermercat.  CD/CCLloc N'hi compraràs.

aa) Deixaré l'abric al penjador. CD/CCLloc. L'hi deixaré.

 bb)Porto els llibres per als nois. CD/CI Els els portaré. 

cc) Demanava aquella clau al porter. CD/CI L'hi demanava.

 dd)Empaiten la canalla pel carrer. CD/ CCLloc La hi empaiten.

 ee) Demanaré aquells horaris al conductor.CD/CI Els hi demanaré.

 ff) Diu el que sap als companys. CD/CI Els ho diu.

 gg)Porto el sopar al pare.CD/CI L'hi porto

 hh)Envia les cartes als seus cosins. CD/CI Els les envia.

 ii) Colliu l'esborrador de terra. CD/CCLloc Colliu-l'en

 jj) Doneu els cromos al meu fill CD/CI Doneu-los-hi.

ELS COMPLEMENTS VERBALS

Aquí teniu tres exercicis que us poden ajudar a revisar els complements verbals de l'oració simple. ÀNIMS

Subratlla els complements verbals i/o els atributs que hi hagi en les oracions següents i digui la funció sintàctica que realitzen.

a) Ahir va arribar en Joan a la ciutat.
b) Escric un carta a la meva cosina amb l’ordinador.
c) Caminava tranquil•lament amb les noves sabates.
d) Això és bo per a nosaltres.
e) Escric pausadament a l’escriptori.
f) He anat a València amb els meus pares.
g) Què fa el teu germà?
h) Hi ha molta gent al carrer.
i) Dos i dos són quatre.
j) Una carta va ser escrita pel president del Comitè a la Comissió investigadora.

k) Em recordo de tu cada matí.
l) Ja penses en aquell problema?
m) Vaig portar el dossier al Parlament.
n) Els estudiants obren la llibreta ràpidament amb l’entrada del professor.
o) El públic mira les models de la passarel•la.
p) Eren els teus cosins.
q) Té trenta anys, però no els aparenta.
r) Qui ha portat això?
s) Aquest xicot és de Vic.
t) Telefonarem als nostres amics.
u) Porta els plat a l’aigüera ara mateix!
v) Enviava la correspondència dels amics a Viladrau cada estiu.
w) Recorda’t de nosaltres.
x) Ara, a causa d’aquest escrit, dubteu de les nostres paraules.
y) Es fixa en els petit detalls.
z) Vesteix elegantment.
aa) Al davant, plantarem arbres i al darrera, una jardinera.
bb) Aquella senyoreta sembla la secretària de l’Institut.
cc) Un pallasso va espantar la pobra criatura al Circ Cric.
dd) Es dedica a la música contemporània.
ee) Et passeges amb el amics.
ff) Qui baixa l’escala? Jo.
gg) Aquest edifici del centre de la ciutat no és alt.
hh) Accediren a la prohibició de la manifestació, els jutges.
ii) Ho faig per a tu amablement.
jj) El públic mira les models de la passarel•la.
kk) Hem tornat els llibres a la biblioteca el dia convingut.
ll) M’he acostumat a l’escriptura amb ploma.

2. Analitza la funció sintàctica de les següents oracions 

a) Aquest matí, el jugador de beisbol, Robert Puigdallonses, ha llançat la pilota al seu company, amb la força del bat, des d’un costat del camp a l’altre.
b) Els aspirants a la plaça de presentador han estat col•locats al seu lloc pel regidor del programa.
c) Des de temps immemorials i amb el seu poder, la riquesa tempta els humans cobejosos.
d) En l'inici de la reunió, l'experimentat escalador parlà de l'excursió del diumenge següent.


3. Relaciona les frases de la columna de l'esquerra amb les combinacions pronominals de la columna de la dreta que substitueixen els complements en negreta.


Ens envieu el paquet   per correu urgent                   a) -la-hi
Comprarem un tortell  a la pastisseria                           b) li'n
Dona'm l'abric                                                            c) -los-els
Ara es penedeix de no venir                                        d) ens l'hi
A en Pere li donen crema per postres                            e) n'hi
Compraré llibres per a les meves filles                         f) se'n
Regaleu aquests discos   a les cosines                         g) ens ho
No ens vam creure que sortiríeu a la classe                  h) els en
Posa la camisa   a l'armari                                           i) me'l 

COMPLEMENTS VERBALS DE L'ORACIÓ SIMPLE

Oració simple i complements verbals

View more presentations from kwart

POSA' T A PROVA. DE QUIN ARGUMENT ES TRACTA?

a. És el millor joc de consola del mercat. Ho he llegit en una revista especialitzada.

b. No et convenen aquestes sabatilles. Són massa cares. Amb la diferència de preu te'n pots comprar unes altres per a anar a la muntanya.

c. Si vols aprovar hauràs d'estudiar els caps de setmana. Ja veus Maria, que sempre aprova. El cap de setmana passat no va voler eixir, perquè tenia examen d'Història.

d. Demà és l'últim dia per a presentar el treball. Hem de quedar‐nos aquest diumenge i acabar‐lo. Si no l'acabem i el presentem, les dues setmanes que fa que hi treballem no hauran servit per a res.

e. Sigues diferent. Beu tònica X.

f. Els joves només pensen a beure i ballar en les discoteques. El meu nebot passa els caps de setmana borratxo i de discoteca en discoteca.

g. Tots ens indignem davant la discriminació que pateixen les dones obligades a cobrir‐se el cos i la cara amb un burca. I doncs, per què no ens indignem davant l'esclavitud que

pateixen les xiques occidentals obligades per la moda a morir‐se de fam i a destruir‐se la salut per a poder lluir uns cossos esquelètics?

h. Compra detergent X. Recomanat pels principals fabricants de rentaplats.

i. Hauries de fer com la teua germana. Mai no faltava a classe i sempre tenia els deures fets; per això, treia bones notes.

j. Dóna sang. Salvaràs vides.

k. No conduïsques si has begut alcohol. Pots matar‐te tu o matar algú.

l. No abandones el curs ara! Tens les dues primeres avaluacions aprovades i només queda un mes de curs.

m. Val més que compreu aquesta edició del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, perquè és una versió que utilitza un llenguatge més adaptat als vostres coneixements que les altres.

n. Els funcionaris són tots uns ganduls. L'altre dia vaig anar a fer una gestió i el funcionari de torn xarrava amb el company en lloc d'atendre 'm.

o. El meu suspens de Matemàtiques és una injustícia. He tret un 4 en l'examen final; la mateixa nota que ha tret Júlia, i a ella sí que l'ha aprovada.

p. Assegurances X. La majoria de les llars espanyoles ens han confiat la seua protecció.

q. La visió androcèntrica del món rebaixa la imatge de les dones: si són decidides i defensen amb fermesa les seues posicions, són considerades agressives i poc femenines; però si utilitzen la cortesia lingüística i moderen les seves afirmacions i peticions, són acusades de no tenir les idees clares.

r. El 25% dels alumnes demana les classes en valencià.

s. El 75% de los alumnos quiere recibir las clases en castellano.

ÚS DELS TEMPS VERBALS

1. LLEGEIX AMB ATENCIÓ EL SEGÜENT TEXT I USA ELS TEMPS VERBALS CORRECTAMENT:

 La mare sempre deia que al Nino li (1. AGRADAR) massa les cerveses. La mare tenia raó i ell ho (2. RECONÈIXER), somrient i fent una mica el fatxenda. Quan ens (3.TROBAR) al Cafè explicava que el millor d'aquesta vida (4. SER) les cerveses i les nenes. Això era molt abans que el fotessin a la presó.

Aleshores ell i jo érem amics i, abans que s'(5.EMBOLICAR) en política les havíem fetes de l'alçada d'un campanar. Però després, quan més endavant tot es (6.FER) difícil i van sorgir els primers problemes, el Nino va acomençar a dir que (7.ESTAR) equivocats i  que "els dies meravellosos són ara, és aquest temps de canvis que estem vivint", i els ulls se li feiem més clars i d'acer.

Jo no hi (8.ESTAR) d'acord. Jo(9.PREFERIR) recordar els caps de setmana a Barcelona, quan fèiem el mico amb la colla fins a la matinada i (10. TORNAR) a casa ben pets.

També eren terribles les històries que, de menut, (11.SENTIR) explicar al senyor Daniel. El pare havia mort quan jo encara era molt nano, i la mare no (12.PARAR) de cosir en aquell màquina que feia un soroll tan absurd. A les nits (13.TREBALLAR) fins tard i jo, del llit estant, pensava en la sort que teníem de la tieta, que  (14. VIURE) al pis de dalt i ens ajudava. La mare era com una roca: anava a comprar, (15. COSIR), pujava a dinar i afer el cafè al pis de la tieta, es passava la tarda cosint, ella i jo (16.SOPAR) sols i els diumenges (17. ANAR) a casa del senyor Daniel i de la senyora Elena. Al senyor Daniel li agradava explicar què (18.FER) els falangistes als anys quaranta i em deia que el vell de la sabateria era una mala bèstia i que, acabada, la guerra, (19.CÓRRER) amb la banda dels falangistes que s' (20.ENDUR-SE) un pobre home al cementiri. Quan el ( 21.TENIR) arrambat als nínxols li van fer prendre una ampolla de purgant i el (22. PELAR) al zero. Quan es (23. CANSAR) d'espantar-lo, de clavar-li calbots i empentes, el (24.DEIXAR) anar amb l'advertència que tenia dos dies per desaparèixer, i que si el (25.TORNAR) a veure li (26.FER) saltar el cervell a puntades de peu.

2. Completa la sèrie amb la primera persona del singular del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperfet de subjuntiu:

a. No l'entenc ni crec que l' .......... Tant de bo l'.......... !

b. No el .......... ni crec que el reconegui. Tant de bo el ........ !

c. No ......... en qui pot ser ni crec que hi .............. Tant de bo hi  caigués !

d. No us veig ni crec que us ............... mai. Tant de bo us ........... algun cop!

e. No ........... pacient ni crec que ho sigui mai. Tant de bo ho .........!

f. No hi cabo ni crec que hi ............ tant de bo que hi ...............!

g. No ............ cap perill ni crec que en corri cap. Mai no he pensat que en ................. cap.

3. Canvia les formes del passat perifràstic pe les del passat simple.

a) Jo hi estic molt bé. Tu també hi vas estar bé?

b) No em moc d'aquí. Ella tampoc se'n va moure.

c) Ara ja ho sé. Ho vam saber ahir al vespre.

d) Jo desaparec quan crida. Vosaltres també vau desaparèixer quan cridava?

3) Fa dies que no el veig. Oi que ahir ells van veure?

El dia despertava mandrosament i les finestres de l'habitació de la Maria  (1. TENIR), com sempre, els porticons oberts de banda a banda per poder fruir des del llit de la reconfortant companyia del massís del Port de Tortosa i Beseit, que mai es (2.CANSAR) de mirar. I el que més li agradava de tot era la sortida del sol. Un instant màgic en què l'astre rei, demostrant una vegada més la seva generositat, (3.REGAR) de vida els racons més amagats d'aquesta terra.
Tot i estar envoltada de tanta bellesa, la natura (4. CONVERTIR-SE) amb el pas dels anys en la seva millor confident; els seus somnis, una nit més, (5. ESTAR) plens de boires i d'ombres.
_ Quina broma més pesada! _es (6. DIR) a si mateixa mentre s'estirava com un gat per treure's la mandra del damunt.
S'havia despertat amb la desagradable sensació de tenir un nus a la boca de l'estómac que fins i tot li (7.ARRIBAR) a provocar arcades. Des de feia uns mesos, li (8.COSTAR) descansar a la nit. Primer (9.PENSAR) que aquest malestar era degut al seu estat. Esperava el seu primer fill i durant les darreres setmanes s'havia convençut que el mal cos que (10.TENIR) i les dificultats per dormir eren a causa del seu avançat embaràs. Potser el fill del Martí començava a tenir pressa per sortir.
Però la crua realitat era que la nit fosca, el nom que s'havia inventat per descriure llargues nits plenes de paisatges desconeguts, personatges enigmàtics, missatges indesxifrables, suors i patiment, no (11.TENIR) cap relació amb el fill que es feia notar, cada cop més belluguet, al seu interior.
La nit passada (12.ESTAR) especialment fosca i, mentre (13.MIRAR) per la finestra, tapada fins al nas amb el llençol i la manta de llana que (14.ESTRENAR) el darrer hivern, intentava fer memòria. Li (15. COSTAR) recordar exactament tots els detalls, però el que no podia oblidar er la imatges, gravada a foc al seu cervell, de la cara cruel i sinistra d'un home d'ulls clars i penetrants que li (16.XIUXIUEJAR) a cau d'orella: " (17. MORIR)  a la foguera, bruixa !"
Durant uns moments li (18.SEMBLAR) sentir, com portada pel vent de ponent que s'acabava d'aixecar amb violència i que feia ballar els porticons, la veu seca i autoritària de l'home que (19.VEURE) en somnis. Fins i tot (20.CREURE) ensumar la desagradable olor que desprenia. Una flaire que li va recordar, sense cap mena de dubte, la mort mateix.
Malgrat la pell de gallina que li (21.PROVOCAR) la por, (22.DECIDIR) pensar en altres coses. Amb certa dificultat es (23. AIXECAR) del llit, amb una mà al ventre, mentre amb l'altra s'agafava d'una barra del capçal de fusta, per no perdre l'equilibri.
Era indubtable que el seu fill no (24.TRIGAR) gaire a néixer, i el simple fet d'imaginar-lo entre els seus braços la (25.RECONFORTAR) a l'instant i va fer allunyar, com si fos un encanteri, tots els fantasmes nocturns.
Després de rentar-se la cara amb aigua ben freda, es (26.RECOLLIR)en una cua els cabells rinxolats, rebels i negres com les seves nits fosques, i es va mudar la roba de dormir per una faldilla i una brusa ben amples. Gairebé arrossegant-se , es (27.DIRIGIR) fins a la cuina, on (28. FER) estona que sentia com la seva mare (29. FEINEJAR) amunt i avall.
En treure el cap per la porta, (30.MIRAR), divertida, la cara de la seva mare, la Magdalena, tota pintada de blanc per la farina que (31.ESTAR) espolsant sobre la taula per fer el pa. Més tard, com era costum, el (32. PORTAR) a cal forner, que (33.ESTAR) ben a prop de casa, per coure'l.