l'illa de les paraules perdudes

dimecres, 30 d’abril del 2014

ORACIONS COMPOSTES 4t C/D

ORACIONS COMPOSTES

1. Classifica les frases cèlebres següents en simples o compostes. Indica, després, de quin tipus són les compostes:

_ La inspiració és el treball (Charles BAUDELAIRE)
_ Jo no busco, jo trobo. (Pablo PICASSO)
_ Barallar-se amb un igual és perillós; amb un superior, insensat; amb un inferior; lleig. (SÈNECA)
_ Si la felicitat pogués comprar-se amb dines, tots seríem lladres (GOETHE)
_ La majoria de les persones gasten més temps i energia a parlar dels problemes que afrontar-los. (Henry FORD)
_ Les arrels de l'estudi són amargues, els fruits dolços (CICERÓ)
_ No mosseguis l'esquer del plaer fins que no estiguis segur que no amaga un ham. (Thomas JEFFERSON)
_ Si els jutges després dels judicis fossin jutjats, alguns anirien a la presó (Santiago RUSIÑOL)
_ La saviesa no s'adquireix amb l'edat, sinó amb la intel·ligència (PLAUTE)

2. Llegeix les oracions següents i classifica-les en simples i compostes. Indica, després, de quin tipus són les compostes.

_ Les caixes que has deixat al passadís fan molta nosa.
_ L'equip de bàsquet del nostre centre participarà en un campionat juvenil a França
_ Si no vols que volin els papers, tanca la finestra.
_ Han instal·lat aire condicionat a l'empresa perquè tothom es moria de calor.
_ Avui han vingut els tècnics que s'encarreguen del manteniment de la calefacció.
_ El cap de setmana que ve hi ha una trobada de totes les corals del país.
_ Diuen que han desaparegut les fronteres.
_ La nova llei prohibirà la construcció d'edificis més alts de quinze pisos.
_ En Mateu ha fet els deures mentre mirava la televisió.
_ Aquesta nit, la calmarsa ha trencat la claraboia de casa meva.

3. Entre les oracions juxtaposades, de vegades hi ha un ellaç implícit, és a dir sobreentès. Fes-lo explícita, convertint les següents oracions juxtaposades en coordinades o subordinades.

_ Tenim davant dels ulls els vicis dels altres; els nostres, a l'esquena.
_ Totes fereixen; la darrera mata.
_ El metge cura; la natura guareix.
_ Veuen els arbres; no veuen pas el bosc.
_ La lectura no és neutra; sempre és interpretativa.
_ El formatges abans de l'àpat és aliment; després és medicina.

4. Escriu si és veritable (V) o fals (F) cadascun dels enunciats següents:
_ Les oracions simples tenen un verb; les oracions compostes, més d'un.
_ Hi ha dos tipus d'oracions compostes: les coordinades i les subordinades.
_ Les oracions compostes estan formades per dues o més proposicions amb significat complet.
_ Les oracions subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials.
_ En el llenguatge escrit, les proposicions d'una oració juxtaposada se separen mitjançant la coma, els dos punts o el punt i coma.

dilluns, 28 d’abril del 2014

CORRECCIÓ EXERCICIS SUBORDINADES. EXERCICIS DE REPÀS

ORACIONS SUBORDINADES. EXERCICIS DE REPÀS

EXERCICI 1.

_ El detectiu ha de descobrir qui és l'autor del crim. Or. sub. subs. interrogativa.

CD

El detectiu ho ha de descobrir.

_ A l'Aina li agrada molt llegir novel·les d'acció. Or. sub. subs. d'infinitiu.
SUBJECTE

_ En Joel no acabava d'entendre què passava. Or. sub. subs interrogativa

CD

En Joel no ho acabava d'entendre.

_ En aquell moment vaig tenir la sensació que m'enganyava. Or. sub. subs. conjuntiva
CN

_ Em penedeixo d'haver intervingut en la discussió. Or. sub. subs d'infinitiu
CRV
Me'n penedeixo

_ No estic d'acord de gastar tants diners. Or. sub. subs d'infinitiu.
CRV
No hi estic d'acord.

_ Està molt contenta que l'hagin felicitat. Or. sub. subs conjuntiva.
C. Adj

_ Hem de ser conscients que aquesta és l'última oportunitat. Or. sub. subs. conjuntiva.

_ Preguntaré a informació on és la deixalleria més propera. Or. sub. subs interrogativa.
CD
Ho preguntaré a informació.

_ Em pregunto si la seva decisió és la correcta. Or. sub. subs. conjuntiva
CD
M'ho pregunto.

EXERCICI 2
_ L'arribada d'en Daniel , que no parar de xerrar ni un minut, va fer canviar l'humor de tots els convidats. Or. sub. adjectiva

QUE (En Daniel ): subjecte

_ No reconeixien l'idioma en què parlaven.
Or. sub. adjectiva

QUÈ (l'idioma): CRV

_ Vaig tornar a veure el pescador a qui vam llogar la barca
Or. sub. adjectiva

QUI (El pescador): CI

_ L'aigua que havia caigut s'evaporava ràpidament
                 Or. sub. adjectiva
QUE (l'aigua): Subj

_ És una pel·lícula que he vist molts cops.
   Or. sub. adjectiva
QUE (pel·lícula): CD

EXERCICI 4

_ Em va dir que el lampista vindria dilluns.
                       Or. sub substantiva conjuntiva . Fa la funció de CD. M'ho va dir.

_ L'han fet president de la companyia perquè és un gran expert.
Or. sub. adverbial impròpia causa.

_ En Pau volia sortir cada cap de setmana.
Or sub subs. d'infinitiu. Fa la funció de CD. En Pau ho volia.

_ Els cotxes que circulaven per la carretera van haver d'aturar-se
                       Or. sub. adjectiva. QUE: subjecte

_ En cas que no retorni el llibre, l'hi anirem a buscar a casa seva.
    Or sub adverbial impròpia condicional

_ No em preocupa què diran.
   Or. sub. subs. interrogativa. Fa la funció de subjecte.

dimarts, 25 de febrer del 2014

AVANTGUARDISME

Unitat 4 La Poesia Davantguarda

Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers.

Joan Salvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 1920.

View more presentations from Fàtima

"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del				nom i cognoms i lloc de naixement: - Profesión. - Poeta. - ¿Paleta? - Hombre, no, paleta, no. - Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero. I jo el vaig deixar fer, és clar que sí." JOAN BROSSA

MANIFEST FUTURISTA

El Manifest del futurisme, publicat al diari francès Le Figaro l'any 1909 per Filippo Tommaso Marinetti,poeta i novel·lista italià, fou l'escrit que va determinar les bases del futurisme i la inauguració d'aquestmoviment avantguardista.

Contingut

Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.
Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que laVictòria de Samotràcia.
Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, la llança ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita.
Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials.
No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha d'ésser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per reduir-les a postrar-se davant l'home.
Nosaltres estem damunt el promontori més elevat dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut, perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent.
Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona.
Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre elmoralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària.
Nosaltres cantarem a les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem al vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; a les estacions àvides, devoradores de serpents que fumegen a les fàbriques penjades als núvols pels recargolats fils dels seus fums; als ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejats al sol amb resplendor de ganivets; als vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, a les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i al vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla que aplaudeixi com una boja massa entusiasta.
És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència atropelladora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris.
Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.

Filippo Tommaso Marinetti, "Le Figaro", 20 de febrer de 1909

EL MANIFEST GROC

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT	tota argumentació
HEM ELIMINAT	tota literatura
HEM ELIMINAT	tota lírica
HEM ELIMINAT	tota filosofia a favor de les nostres idees
ENS LIMITEM	a la més objectiva enumeració dels fets
ENS LIMITEM	a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
PREVENIM	de la infecció als encara no contagiats. Afer d'estricta asèpsia espiritual.
SABEM	que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.
EL MAQUINISME	ha revolucionat el món
EL MAQUINISME	-antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.
UNA MULTITUD	anònima -anti-artística- col·labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
ELS ARTISTES	d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.
ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA
	PASTURANT IDÍL·LICAMENT
LA CULTURA	actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEM ALS INTEL·LECTUALS CATALANS
- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.
AFIRMEM	que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel·lectuals.
AFEGIREM	que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel·lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..
PER NOSALTRES	Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.
ANOTEM	que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom
ANOTEM	que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
PER CONTRA	nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA	el cinema
HI HA	l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
HI HA	la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
HI HA	el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
HI HA	els jocs i les platges
HI HA	els concursos de bellesa a l'aire lliure
HI HA	la desfilada de maniquins
HI HA	el nu sota l'electricitat en el music-hall
HI HA	la música moderna
HI HA	l'autòdrom
HI HA	les exposicions d'art dels artistes moderns
HI HA	encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics
HI HA	una arquitectura d'avui
HI HA	útils, objectes, mobles d'època actual
HI HA	la literatura moderna
HI HA	els poetes moderns
HI HA	el teatre modern
HI HA	el gramòfon, que és una petita màquina
HI HA	l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquina
HI HA	diaris de rapidíssima i vastíssima informació
HI HA	enciclopèdies d'una erudició extraordinària
HI HA	la ciència en una gran activitat
HI HA	la crítica, documentada i orientadora
HI HA	etc., etc., etc.,
HI HA	finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret

DENUNCIEM	la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà
DENUNCIEM	la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)
DENUNCIEM	la manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM	la manca absoluta de decisió i d'audàcia
DENUNCIEM	la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
DENUNCIEM	el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art
DENUNCIEM	l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
DENUNCIEM	els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
DENUNCIEM	els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
DENUNCIEM	l'arquitectura d'estil
DENUNCIEM	l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat
DENUNCIEM	els pintors d'arbres torts
DENUNCIEM	la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians
DENUNCIEM	les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)
DENUNCIEM	la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."
DENUNCIEM	la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories

PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.

SALVADOR DALÍ		LLUÍS MONTANYÀ
SEBASTIÀ GASCH

Barcelona, març de 1928

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

dimarts, 11 de febrer del 2014

JOSEP CARNER. L'HEROI EN EL DESERT

EL PRÍNCEP DELS POETES, JOSEP CARNER

Llegeix amb atenció el següent poema de Josep Carner i respon a les preguntes que es plantegen a continuació:

L’heroi en el desert

Cega la llum; les bàrbares sagetes

de l’or fos atueixen la ciutat,

La gent és tota fora, per les pletes

de l’estiueig. Un home arremangat,

sota la persiana, branda enlaire

una tallada de meló daurat.

En un quint pis, un que vol ser cantaire

repeteix quatre notes sense fi.

Una vídua (n’és de no fa gaire)

es gronxa una miqueta per pair.

Una cuinera diu amb altivesa

que la seva senyora és a Rubí.

Tot pernejant entre la calda encesa,

Un noi que engega la primera dent

Botzina contra la naturalesa.

A la dispesa un conco impenitent,

buròcrata pansit, amb melangia

pensa que, lluny de la ciutat candent,

Hi ha xicots joves com ho fou un dia,

però molt rics, duent pijames clars,

entre cosines folles d’alegria,

bevent xampany glaçat als berenars,

vinclant cintures sota les pinedes

o omplint de besos la dolçor d’un braç.

¡ Terra d’encís, fantàstiques arbredes

i clara font en un misteri bru !

Hi vessen noies les maternes cledes

I hi volteja Amor, déu insegur.

¡Oh, conco, plora, car les belles hores

ni l’or, mai no lluïren per a tu!

¡ Plora, que et tornes tot sagrat quan plores!

Llavores s’esvaeix a ton voltant

de l’oficina gris. Llavores

revius secret la joventut fragant.

(Melangia es fa dir la Jovenesa

quan torna al cor.) ¡ Llavores tot el cant

de l’Alighierei sembla mesquinesa

vora de ton sanglot d’emoció,

que en homenatge al pler i a la bellesa

s’ha emmenat un elàstic i un botó !

Amb ton deler tot el real afues

oh vell sucantinters corprenedor;

Tu, que ames d’un esclat de cacatues

les corbates, que compres a parells,

i duus al coll un mocador quan sues,

i tens per al reumàtic cent consells

i et queixes tot sovint de la planeta

i t’eixugues la ploma amb els cabells.

I en la morta ciutat ets el poeta

i hi ha en tos ulls una claror immortal.

¡ Petjant l’angoixa d’una vida estreta,

ets l’últim Cavaller de l’Ideal!

(Josep Carner, Auques i ventalls)

Petit glossari:

Pleta : lloc en què és tancat el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.

Brandar: aixecar.

Pernejar: caminar.

Conco: solter que ja és gran.

Emmenar: descordar

Planeta: la fortuna, el destí.

Sucatinters: oficinista, auxiliar administratiu.

1. Busca informació sobre el títol de l’obra de Josep Carner, Auques i ventalls.

2. Aquest poema es pot dividir en tres parts. Identifica les parts i justifica el perquè d’aquesta divisió.

3. Analitza la mètrica del poema.

4. Busca paraules que facin referència a un mateix camp semàntic: la calor.

5. Qui creus que és el protagonista d’aquest extens poema? Fes un retrat d’aquest personatge.

6. En aquest poema hi ha un figura retòrica que apareix més d’una vegada, la ironia. A quins versos la localitzem?

7. Creus que aquest poema podria ser un retrat de la societat catalana del moment? Per què? Justifica la teva resposta.

dijous, 6 de febrer del 2014

NOUCENTISME

EL NOUCENTISME EN IMATGES

l'illa de les paraules perdudes

Pàgines