¿A dónde van las palabras que se pierden en todas las lenguas? En castellano, en catalán, en gallego, en eusquera, en portugués, en nuestras lenguas peninsulares tan cercanas, las de cada día, pero también en otras muchas, en inglés, en francés, en alemán, en chino, en ruso… ¿A dónde van las palabras que no se utilizan, las que nadie pronuncia, las que no tienen quien las diga, las que duermen entre las páginas de los libros que nadie lee, las que ya no registran los repertorios?
diumenge, 23 de gener del 2011
CANÇONS I COMPLEMENTS
Vull cosir-te tots els botons Vull fer-te la vora dels pantalons
Vull sargir-te amb fil vermell els pedaços del teu cor,
aquest cop vull brodar-la
Vull saber-me tots els patrons
Vull que siguin del millor vellut els teus petons
Regalar-te aquest hivern la bufanda i els mitjons , aquest cop vull brodar-la
Fer cadeneta, per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar.
La millor merceria del mon és amb tu volta’m al farbalans,
perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts, si vols anar sobre segur cusa’m un gafet, cusa'm la butxaca i el canalé d'aquella jaqueta que et queda tan bé.
Vull que emportis enganxadeta amb velcro de passeig, aquest cop vull brodar-la i amb tisores retallaré les vetes que et molestin te’ls trauré
Fins que notis que aquest vestit més a mida no pot ser, aquest cop vull brodar-la
Fer cadeneta, per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar.
La millor merceria del món és amb tu volta’m al farbalans,
perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts, si vols anar sobre segur cusa’m un gafet
Ressegueix-me amb puntetes, cremalleres si cal , sedalina agulla i didal i si vols imperdible per assegurar el trau, si t’ha sobrat algun trosset pots fer-me un llacet fils pels descosits i amb els cinc sentits. ELS GUAPOS SÓN ELS RAROS
Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d’una hora que la seva dona l’espera el Doctor Ramon.
Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.
Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson.I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.
I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.
El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat al llit.
Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.
I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.
I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell.
I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.
No saben que els guapos són els raros.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.
I no passa res.
I no passa res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada