LES AVANTGUARDES

LES AVANTGUARDES

Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial va sorgir un altre fenomen, una reacció contra el poder i els gustos estètics de la burgesia, les avantguardes. Seria un dels moviments més representatius del segle XX. Els avantguardistes posaven l'èmfasi en la recerca de la modernitat i pretenien crear un llenguatge nou, que permetés trencar amb la tradició immediata, reflectir les noves formes de vida i superar les barreres de la creació artística.
Les avantguardes van esclatar a Europa en el terreny pictòric però, de seguida, es van estendre a la resta de manifestacions artístiques i culturals, com la literatura, el cinema, la publicitat, el disseny i les arts plàstiques (Kandinsky o Dalí), l'arquitectura (Bauhaus i GATPAC) o la música (Satie, Schönberg o Gerhard). Els artistes avantguardistes defugien la racionalitat i cercaven la subjectivitat i la impressió.
La situació literària catalana entre el 1914 i el 1930 era força complexa perquè se solapaven diferents tendències literàries; d'una banda, les darreres manifestacions del naturalisme i del modernisme i, de l'altra, el Noucentisme el 1920 ja es trobava a les acaballes. En aquest escenari, la nova literatura emergent es va convertir en una experiència de cultura alhora irracional i d'aventura. Els principals moviments d'avantguarda van ser els següents:
CUBISME (1907-1914). El moviment cubista va néixer en l'àmbit pictòric i escultòric. Una de les principals aportacions va ser una nova interpretació de l'espai i l'ús d'un llenguatge de formes geomètriques. En el camp de la literatura, el representant més destacat va ser Guillaume Apollinaire, que va introduir el cal·ligrama en la poesia. Apollinaire va entrar a Catalunya per via del galerista Josep Dalmau, en una exposició a les seves galeries el 1912.
FUTURISME. Va néixer a Itàlia de la mà de Filippo Tommaso Marinetti, autor del primer 'Manifest futurista' (1909), que apostava perquè l'art recollís els temes de la ciutat moderna sintetitzats en la màquina i la velocitat, en un clar desafiament als cànons de la bellesa clàssica. En el camp de la literatura, Marinetti proposava la destrucció de la sintaxi.
DADAISME. Va ser impulsat a Zuric el 1915 per un grup d'intel·lectuals, dels quals destaquen Tristan Tzara i Francis Picabia. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa. A Catalunya, la relació amb el dadaisme va ser molt directa, a causa d'un grup d'artistes d'avantguarda que per mitjà de les Galeries Dalmau van donar a conèixer les obres del moviment i també per la presència de Picabia, que va viure a Barcelona (1916-1917) i hi va fundar la revista '391', portaveu de la nova tendència.
SURREALISME. Va ser el moviment més sòlid dels d'avantguarda. La definició la va fer André Breton el 1924 amb la publicació del primer 'Manifest del surrealisme'. Entre aquesta data i el 1929 va viure un dels períodes més brillants. S'exaltaven la inconsciència i l'absència de control racionalitzador com a espais òptims per a la creació artística. En aquest marc sobresurt l'obra de Sigmund Freud i les teories sobre l'inconscient i el somni, exposades el 1917. En pintura destaquen els noms de Chagall, Dalí o Miró, i en el cinema, Buñuel.

La primera etapa de l'avantguardisme català va ser bàsicament futurista i se situava entre el 1916 i el 1925. Després de l'exposició cubista del 1912, les Galeries Dalmau van editar la revista 'Trossos' (1916-1918), dirigida per Josep M. Junoy, que va publicar el cal·ligrama 'Oda a Guynemer'. El 1917 Joan Salvat-Papasseit es va convertir en el centre de rotació del futurisme. Altres poetes futuristes van ser Carles Sindreu o Sebastià Sánchez-Juan. En el terreny de la crítica, van destacar noms com Sebastià Gasch i Lluís Montanyà.
Les avantguardes no es poden deslligar de trets com el replegament interior, la idea de moviment associada a la velocitat, distanciament humorístic, creació d'una iconografia urbana associada a l'asfalt, l'urbanisme, l'electricitat, la publicitat, la màquina (automòbil, aeroplà, telègraf, tramvies, etc.), l'esport o el cinema, que emprava un llenguatge molt en sintonia amb l'avantguardisme, pel que fa a la fragmentació del llenguatge, sense obviar la creació de l''star-system' encarnat per noms com Rodolfo Valentino, Greta Garbo, Charlot o Buster Keaton.
Les avantguardes literàries catalanes, a diferència de les italianes o les plàstiques, no van constituir mai una ruptura violenta, sinó que van tendir a col·laborar amb els grups institucionalitzats. Això s'explica perquè des de mitjan segle XIX el país lluitava per reconstruir una cultura i consolidar la codificació d'una llengua en desús a causa de diversos condicionants històrics. Poetes com Josep M. Junoy o J.V. Foix, conscients de la situació cultural, van compaginar la subversió literària amb el respecte pel llenguatge, però anteposant la continuïtat i la construcció a les idees de ruptura i recerca.



La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l’èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l’insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny.”
                                                                                      F.T. Marinetti, Manifest del futurisme

FUTURISME

CUBISME

DADAISME

SURREALISME