¿A dónde van las palabras que se pierden en todas las lenguas? En castellano, en catalán, en gallego, en eusquera, en portugués, en nuestras lenguas peninsulares tan cercanas, las de cada día, pero también en otras muchas, en inglés, en francés, en alemán, en chino, en ruso… ¿A dónde van las palabras que no se utilizan, las que nadie pronuncia, las que no tienen quien las diga, las que duermen entre las páginas de los libros que nadie lee, las que ya no registran los repertorios?
_ ELS CONSTITUENTS DE L'ORACIÓ pp. 39 i 40. Recordeu que teniu la informació resumida en el mateix bloc. A més a més teniu tres exercicis per poder practicar.
_ L'ACCENTUACIÓ: ACCENT I ÚS DE LA DIÈRESI. pp. 52 i 53. (Us poso exercicis d'ortografia a continuació dels exercicis sobre subjectes i predicats).
_ NEOLOGISMES I ABREVIACIONS. pp. 46 i 47. A part del llibre de text recordeu que havíeu de buscar uns manlleus al diccionari, aquestes paraules poden entrar. D'aquest apartat de neologismes pot sortir una part teòrica i una altra part més pràctica.
_ Finalment, recordeu-vos de revisar el text fotocopiat: ESTUDIAR SENSE ESFORÇ , OBJECTIU IMPOSSIBLE. Entraran preguntes de comprensió lectora.
Els mitjans de comunicació crec que és una cosa fantàstica.
La policia avui dematí han trobat els tres lladres.
Els tres delinqüents han capturat a son Banya la policia.
L’article que fa referència l’autora parla de...
La meva opinió sobre pilar Rahola crec que sí que hi ha homes que el fet que la dona tengui més èxit laboral o personal sigui un motiu d’orgull per l’home que tengui una dona brillant i que les coses li vagin bé.
Sincerament, abans per massa poca informació i ara per molta.
Pel·lícules de guerra, por, sexe, això influeix en els nostres fills i la innocència es perd massa aviat, que també podríem ser responsables del que els nostres fills miren per la televisió.
Els homes ens consideren rivals, en canvi les dones busquen homes de nivell.
La ministra va fer un discurs brillant i després es va pirar de la sala perquè havia d’agafar un avió.
2. Fes els canvis que consideris per tal que el resultat sigui un text cohesionat
En Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe. “Sí, senyor Nicolau, com el senyor Nicolau mani”. Després pujà la senyora Teresa. Sempre el senyor Nicolau, la senyora Teresa i en Vicenç ho feien així, primer el senyor Nicolau, després la senyora Teresa, perquè a l’hora de baixar havien d’aguantar el senyor Nicolau entre en Vicenç i la senyora Teresa. (...) El senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicenç valia molt, que si el senyor Nicolau no tingués en Vicenç el senyor Nicolau es vendria la berlina perquè el senyor Nicolau no es fiaria de cap més cotxer. I com que el senyor Nicolau era generós, en Vicenç treia molt de profit del senyor Nicolau.
Mirall trencat de Mercè Rodoreda.
AQUÍ HI TROBAREU LA CORRECCIÓ DELS EXERCICIS. 3. Corregeix les frases següents: Les llengues romanicas son molt semblants entre sí. Les llengües romàniques són molt semblants entre sí Es una dóna digne de admiracio. És una dona digne d'admiració Maria, escolte, aquesta taula es massa ample, no passara per la porta. Maria, escolta, aquesta taula és massa ampla, no passarà per la porta. Tenim l’intenció de anar a fer-nos un anàlisi de sang. Tenim la intenció d'anar a fer-nos una anàlisi de sang. Aquesta corbate es iguala a la de en Jaume. Aquesta corbata és igual a la d'en Jaume. Ta mara no es capaça de fer res tota sola. Ta mare no és capaç de fer res tota sola. M’agrade veure que les vemes fies son feliças. M'agrada veure que les meves filles són felices. Aquest xocolate farcid es diferent del que dugueres air. Aquesta xocolata farcida és diferent de la que dugueres ahir. Pobre Rosa! Te un gran sufriment: les deutes l’ufeguen Pobra Rosa! Té un gran sofriment: els deutes l'ofeguen. Si continuas jugant de aquesta manera contreuràs una deuta molt grossa. Si continues jugant d'aquesta manera contrauràs un deute molt gran. Si en aquest banc no et fan el prestamo, ves a l’altra. Si en aquest banc no et fan el préstec, ves a l'altre. Aquest exàmen no és apta per aprobar. Aquest examen no és apte per aprovar. Son dues persones ben diferentes. Són dues persones ben diferents. E avisat el mecànic per què adobi la averia del meu cotxo. He avisat el mecànic perquè arregli l'avaria del meu cotxe. L’història tracte de un assessinat producte de una passió molt forte. La històra tracta d'un assassinat, producte d'una passió molt forta. Les teves germanes son tant iguales que semblen dues gotas de aigua. Les teves germanes són tan iguals que semblen dues gotes d'aigua. Les dones traballadores es reuneixen en una assamblea els dimartsos Les dones treballadores es reuneixen en una assamblea els dimarts. No havia vist mai unes bessones tan iguales. No havia vist mai uns bessons tan iguals. Quina al·lota més audaça! Quina al·lota més audaç! Lleve’t el devantal i vés a passetjar una mique. Lleva't el davantal i ves a passejar una mica. Quan venïem, em vist uns núvols bren frisos. Quan veníem, hem vist uns núvols ben grisos. Té un nas perfecta. Té un nas perfecte. Sense ells no podrieu fer res mes. Sense ells no podríeu fer res més. El costumbrisme és un corrent literari. El costumisme és una corrent literari. Digues quines senyals de tràfic indiquen perill. Digues quins senyals de trànsit indiquen perill. L’artiste va retxassar el premi. L'artista va refusar el premi. No arribarà en lloc coduïnt tan ràpit. No arribarà enlloc conduint tan ràpid. No sé que tenc que fer avui per dinà. No sé que he de fer avui per dinar. No vull que hem fàcigues riure devant totom. No vull que em facis riure davant tothom. La seva novela té mes de docentes fulles. La seva novel·la té més de dos-cents fulls. Les plaies del Mediterràni son comodes pels turistes europeus. Les platges del Mediterrani són còmodes pels turistes europeus. Diuen que als trenta anys les dones son a la plenitut de la vide. Diuen que als trenta anys les dones són a la plenitud de la vida. Disfruta nadant a la pixina. Disfruta nedant a la piscina.
Analitza els deu primers minuts d'aquest episodi i troba diferents exemples de modalitats oracionals. Anota els exemples a la llibreta. És necessari trobar tres exemples de cada modalitat.
ALUMNE. Paraula d'origen grec. A significava sense i lumen, llum. L'alumne és, pertant, el sense llum, aquell que necessita ser il·luminat amb el saber i el coneixement.
BITÀCORA. Paraula que vindria del francès "bitacle" i que designava, en l'àmbit marítim, el quadern de viatges. Actualment defineix l'espai web que l'usuari pot emprar com a diari personal. La paraula correponent en anglès seria weblog (log equival a viatge).
Ara m’agradaria explicar-vos, senyors, tan si us ve de gust sentir-ho com si no, per què ni tan sols vaig ser capaç de convertir-me en un insecte. Dostoievski
Sosté una engruna de pa amb les potes i l’arrastra quilòmetres lluny seguint les petjades que deixen els altres cossos calents.
No es gira, no es qüestiona, no s’atura.
Si es topa amb una pedra hi passa pel damunt, si es tracta d’una branca s’acota i segueix traçant camí.
Desconeix què hi ha vingut a fer al món, la humana que es creu formiga.
Llagrimal
Llega el poeta que nos dice que el mundo no tiene límites. Llega el poeta y hacemos lo posible por olvidar las preguntas que nos hace. Paul Éluard
Viatjar per les línies de les mans fins que la pluja esborri el recorregut que aquests dies prenc descalça.
Indigent, muda, sorda i cega, tinc el món sota la roba i un vers que m’ennuega.
RECORDEU QUE EL PROPER DILLUNS M'HAUREU D'ENTREGAR EL COMENTARI DEL CAL·LIGRAMA "DRAMA EN EL PORT" DE JOAN SALVAT-PAPASSEÏT.
PARTS QUE HAURIA DE TENIR EL VOSTRE COMENTARI POÈTIC:
1. INTRODUCCIÓ
Explicar qui és l'autor del poema i a quin llibre o etapa pertany la poesia escollida.
Tema del poema.
2. ANÀLISI DEL CONTINGUT
Explicar amb les vostres paraules què diu el poema.
Dividir el poema en parts i justificar aquesta divisió.
3. ANÀLISIS FORMAL DEL POEMA
Comentar les principals tècniques avantguardistes que apareixen en el poema.
Explicar les figures retòriques més rellevants d'aquest cal·ligrama.
4. CONCLUSIÓ
Resumir la idea bàsica del poema.
Comentar els aspectes que us han agradat o els que no us han agradat.
a
Recordeu que heu de penjar les següents tasques en el bloc per aquest 3r trimestre:
_ Dos textos descriptius de "Sóc lletja"
_ La narració amb la variació de punt de vista de "Els dimarts amb Morrie"
_ Ressenya del llibre "Indigneu-vos" de Stephane Hessel.
_ Dos imatges de poesia visual o poesia objecte amb un breu comentari de la idea que transmeten i el perquè les heu escollit.
A MOLTS DE VOSALTRES ENCARA US FALTEN MOLTES TASQUES. NO US DESPISTEU!!!t i el perquè de les vostres opinions.
dijous, 19 de maig del 2011
"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ..."
La gent no s'adona del poder que té: amb una vaga general d'una setmana n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia, paralitzar l'Estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries.
JOAN BROSSA
Carta de José Luis Sampedro para todos los que
queremos una Democracia real
Queridos amigos:
Ante la imposibilidad de asistir a vuestra convocatoria, deseo con estas líneas manifestar mi adhesión a la iniciativa ¡Democracia real ya! Naturalmente interpretando la palabra "real" como adjetivo referido a realidad y no a realeza.
Hace unos meses me uní a Stéphan Hessel prologando su panfleto, "Indignaos". Era un llamamiento a no aceptar sin más la tiranía del poder financiero y el abandono de los valores que encarnaba nuestra civilización (Europa).Poco después, Rosa María Artal tomó el relevo y bajo el título "Reacciona" nos invitó a unos cuantos estudiosos a profundizar en las razones para actuar frente a la crisis económica, política y social del sistema.Ahora es vuestro turno, mucho más importante. Me ilusiona ver que los receptores del mensaje, muy certeramente, habéis comprendido que no basta con indignarse, que es necesario convertir la indignación en resistencia y dar un paso más. El momento histórico impone la acción, la movilización, la protesta, la rebelión pacífica. El llamamiento a indignarse no debe quedarse en un best-seller fácilmente digerible por el sistema y así lo estáis demostrando con esta convocatoria.
Por eso me adhiero a vuestras reivindicaciones, hago mío el manifiesto, me solidarizo y deseo un clamoroso 15-M. Pero sobre todo, os animo a avanzar en la lucha hacia una vida más humana. Los medios oficiales no se van a volcar con vosotros y encontraréis muchos obstáculos en el camino, pero está en juego vuestro futuro. El 15 de mayo ha de ser algo más que un oasis en el desierto; ha de ser el inicio de una ardua lucha hasta lograr que, efectivamente, ni seamos ni nos tomen por "mercancía en manos de políticos y banqueros". Digamos NO a la tiranía financiera y sus consecuencias devastadoras.
Hi ha llibres que, a mesures avances en la seva lectura, et va creixent una certa sensació de melangia davant la certesa que el llibre s’acaba. És una sensació que s’aconsegueix quan al llibre hi ha uns personatges que es troben dins d’una història que té fonaments i es presentada d’una forma coherent. Aquest n’és un.
«El descobriment de les bruixes» ens presenta un món on hi ha quatre espècies que conviuen: els humans (que només apareixen com a personatges secundaris, ja que aquesta no és la seva història), els vampirs (éssers gairebé immortals de sang freda que s’alimenten de la sang de les altres espècies i d’animals i disposen d’uns sentits extraordinàriament desenvolupats), les bruixes (amb el poder de fer màgia a través de diverses capacitats innates) i els dèmons (que combinen la capacitat artística i plàstica amb un caràcter destructiu que els fa del tot imprevisibles). Aquestes quatre espècies viuen en mons separats els uns dels altrs i tracten d’evitar-se tot allò que poden… la freda mirada d’un vampir provoca esgarrifances en qualsevol bruixa que estigui al voltant.
Diana Bishop és una bruixa… però una bruixa que no ha volgut ser-ho mai. Treballa com a historiadora i està de visita a la Biblioteca Bodleiana d’Oxford (la mateixa biblioteca que, al cinema, ha servit per recrear la Biblioteca de Hogwarts), estudiant llibres sobre alquimistes. Tot i saber que és bruixa, no vol utilitzar la màgia. Quan només tenia set anys, els seus pares –tots dos bruixots– van morir en circumstàncies no del tot clares mentre eren a l’Àfrica, provocant el seu allunyament de la resta de bruixes i el rebuig als poders màgics. Per a la Diana, la màgia representa la raó per la qual els seus pares varen morir.
Els seu rebuig de la màgia fa que, en un any, només l’hagi utilitzat cinc vegades que té perfectament identifcades… per això quan té un primer contacte amb un manuscrit que ha demanat a la Biblioteca es sorprèn de l’energia màgica que té el llibre i no pot evitar utilitzar una mica els seus poders. Aquesta combinació entre l’energia i l’ús de la màgia no passa desapercebuda per a la resta d’espècies, llevat dels humans que no s’assabenten de res. Així la Biblioteca començarà a omplir-se de tota mena de criatures… diversos vampirs, bruixes, bruixots i dèmons atrets pel que està succeint.
És tanta l’expectació que fins i tot la Diana comença a preocupar-se que amb tant d’enrenou no faci que els humans finalment se n’adonin que està passant alguna cosa. Ara bé, no es capaç d’entendre per quina raó tota aquesta gent ha començat a omplir la Biblioteca.
Aleshores es quan un dels vampirs, en Matthew Clairmont entra en escena. Pels humans és un prestigiós metge especialitzat en la investigació de l’ADN però que també ha conreat altres disciplines, aparentment molt allunyades, entre les que destaca l’estudi de l’etologia del llop salvatge. Per la Diana és un vampir que emet una intensa olor de clau de canyella i encens.
En Matthew primer s’acosta a la Diana amb la intenció de conèixer el contingut d’aquell misteriós llibre envoltat d’una aureola màgica… però a la vegada també sent un interès per la Diana. Un interès, en certa mesura, contra natura. Els seus instints fa que d’una vegada es senti terriblement atret per l’olor que fa la bruixa així com per la por que li produeix. Cada vegada que la Diana el veu, genera una quantitat tan elevada de adrenalina que l’instint caçador del vampir no pot deixar de captar… i això fa que tingui gana.
El vampir no és l’únic que té interès pel manuscrit. La resta de criatures que han aparegut per Oxford també el volen, iniciant una persecució de la Diana. No trigaran en aparèixer les primeres amenaces i situacions de perill. Aleshores en Matthew comença a protegir la Diana, cosa que pot fer fàcilment per la seva imponent presència física i la por que provoca a la resta d’espècies.
Poc a poc la Diana i el Matthew s’aniran apropant. Fins i tot acceptaran quedar per anar a sopar, una acció que pels vampirs no és gens fàcil, ja que tenen uns hàbits alimentaris molt especialitzats i certament difícils d’entendre per a la resta d’espècies. La relació entre la bruixa i el vampir cada vegada es farà més estreta.
Ara bé, l’assetjament que pateix la Diana de les altres espècies cada vegada es fa més aclaparadora. Fins al punt que es troben amb la necessitat de marxar d’Oxford. La Diana primer no vol, però finalment se n’adona que pot ser bo escampar la boira durant uns dies. Per això, finalment accepta la proposta de seguir al Matthew i anar a casa seva. Una casa situada en un castell d’Occitània on hi viu la seva mare acompanyada d’una assistent; totes dues són vampiresses… que parlen occità.
La casa de Matthew és d’allò més espectacular. Una vida de més de mil cinc-cents anys (segurament més en el cas dels altres membres de la família) els hi ha permès recollir una sensacional biblioteca on hi trobem llibres que farien l’enveja que qualsevol institució: des d’un exemplar de la Bíblia de Gutenberg fins als originals de clàssics de la literatura universal o una primera edició de l’«Origen de les Espècies» amb tot de notes i comentaris, acompanyat d’una carta de Darwin agraint els comentaris i observacions realitzades.
Aquí a l’Occitània la relació entre el Matthew i la Diana cada vegada es fa més propera, fins al punt de trencar una barrera. En aquest punt hi ha una inflexió en la història: ara ja només la Diana serà perseguida per haver trobat el llibre encantat a Oxford, sinó també ho serà per la nova situació creada, que no és acceptada per la resta de bruixes i vampirs. Tot això mentre comença a prendre consciència que no pot defugir el seu destí i que caldrà que comenci a comportar-se com una bruixa, fent ús de la màgia per a defensar-se.
I poc més puc explicar sense trencar l’encís en el llibre. «El descobriment de les bruixes» ens planteja el primer capítol del que, amb tota probabilitat, serà una llarga sèrie de llibres d’aventures en un món de màgia i éssers fantàstics enfrontats per dues concepcions totalment diferents del que han de ser les relacions entre espècies. Aquest llibre, de fet, acaba deixant tots els fronts oberts i sense arribar a un final… tot just estem al començament de l’aventura.
Hi ha qui ha volgut veure en aquest llibre com el més seriós aspirant a oferir un relleu de la sèrie Harry Potter. Tot i que els personatges i les accions són ben diferents, segurament és el llibre més ben situat per aconseguir que aquells que varem llegir tots els volums escrits per la J.K. Rowling ens enganxem dins d’una nova sèrie. Els personatges són diferents, però amb la mateixa capacitat per a crear uns llaços amb el lector que l’obliga a seguir per tal de conèixer com acabarà la història.
Així doncs, si us agrada la literatura fantàstica, no dubteu en llegir aquest llibre. Ben segur que ràpidament us enganxareu a l’aventura de les bruixes i els vampirs.
A la contraportada
Al cor de la Biblioteca Bodleiana d’Oxford, la doctora Diana Bishop consulta un manuscrit anomenat Ashmole 782. Descendent d’una llarga i distingida nissaga de bruixes, la Diana s’adona que aquest llibre tan antic conté poders màgics. Però ella fa anys que no en vol saber res d’aquests encantaments.
El que la Diana no sap, però, és que la sobtada aparició d’aquest manuscrit ha despertat un submón fantàstic. Atrets pel descobriment aviat una munió de dèmons, bruixes i vampirs envaeixen les sales de lectura de la biblioteca. Una d’aquestes criatures és Matthew Clairmont, un misteriós i eminent especialista en genètica, practicant de ioga i expert en vins i… també, vampir.
Malgrat segles d’animositat entre les dues espècies, a mesura que la relació entre el Matthew i la Diana es consolida i intimen, la Diana ha d’afrontar vells tabús i reconciliar-se amb el màgic llegat dels seus ancestres. Junts han de lluitar pel seu futur incert.
Sota la premissa «La màgia és el desig fet realitat», Deborah Harkness ha escrit una novel·la absorbent i imaginativa que ens descobreix un nou món. Novel·la històrica, novel·la fantàstica, novel·la romàntica i de suspens, El descobriment de les bruixes conté l’alè èpic de les grans obres.
Títol: «El descobriment de les bruixes» («Discovery of Witches») Autora: Deborah Harkness Traducció: Xevi Solé Muñoz Edicions 62, col·lecció «Èxits» 92 Primera edició, març del 2011 780 pàgines ISBN 978−84−297−6768−1 Preu: 24,90 €
RESSENYA DE CINEMA
Avisamos a los espectadores de que la película comienza con lágrimas, para terminar con sonrisas en una película considerada como comedia optimista, con unas pequeñas dosis gamberras termina dejando el sabor simpático. Sin olvidar los escenarios de rodaje, habituales en este cineasta, recorriendo su Cantabria natal.
Quim Gutiérrez, de Sangre de mayo; Raúl Arévalo, de Los girasoles ciegos; Adrián Lastra y el maestro Antonio de la Torre son los protagonistas que ponen toda su ilusión en esta nueva oportunidad para demostrar su talento. Actuación que consigue eso, el éxito en taquilla ante una película simpática, entretenida y divertida. Éxito conseguido por el talento de este joven reparto unida a la experiencia del veterano protagonista.
Primostiene chispa. Su humor esta a base de golpes puntuales desarrollados durante su guión. Narra la historia de tres jóvenes que se juntan para olvidar que a uno de ellos la novia le ha dejado plantado en el altar de la iglesia. Con este objetivo se van a Comillas para vivir emotivas y simpáticas experiencias que harán reír como el cine americano en sus comedias realizadas por cómicos especializados.
En resumen, una película ligera, divertida, entretenida. No es arte, no es una gran película, pero cumple con el objetivo del dinero. Van a multiplicar los costos por beneficios, porque con independencia de la calidad que tiene el filme, la propuesta es para sacar rentabilidad al trabajo y eso lo consiguen. Afortunados los actores, tendrán la oportunidad de que muchos vean sus esfuerzos en la gran pantalla.
Sinopsis: Diego es abandonado por su novia cinco días antes de su boda. Ante este contratiempo, decide hacer lo más maduro y sensato que se le ocurre para superarlo: Presentarse en la iglesia el día de la boda, emborracharse y despotricar, e intentar recuperar el amor de su adolescencia...
