QUÈ ÉS UNA RESSENYA?

Hi ha llibres que, a mesures avances en la seva lectura, et va creixent una certa sensació de melangia davant la certesa que el llibre s’acaba. És una sensació que s’aconsegueix quan al llibre hi ha uns personatges que es troben dins d’una història que té fonaments i es presentada d’una forma coherent. Aquest n’és un.

«El descobriment de les bruixes» ens presenta un món on hi ha quatre espècies que conviuen: els humans (que només apareixen com a personatges secundaris, ja que aquesta no és la seva història), els vampirs (éssers gairebé immortals de sang freda que s’alimenten de la sang de les altres espècies i d’animals i disposen d’uns sentits extraordinàriament desenvolupats), les bruixes (amb el poder de fer màgia a través de diverses capacitats innates) i els dèmons (que combinen la capacitat artística i plàstica amb un caràcter destructiu que els fa del tot imprevisibles). Aquestes quatre espècies viuen en mons separats els uns dels altrs i tracten d’evitar-se tot allò que poden… la freda mirada d’un vampir provoca esgarrifances en qualsevol bruixa que estigui al voltant.

Diana Bishop és una bruixa… però una bruixa que no ha volgut ser-ho mai. Treballa com a historiadora i està de visita a la Biblioteca Bodleiana d’Oxford (la mateixa biblioteca que, al cinema, ha servit per recrear la Biblioteca de Hogwarts), estudiant llibres sobre alquimistes. Tot i saber que és bruixa, no vol utilitzar la màgia. Quan només tenia set anys, els seus pares –tots dos bruixots– van morir en circumstàncies no del tot clares mentre eren a l’Àfrica, provocant el seu allunyament de la resta de bruixes i el rebuig als poders màgics. Per a la Diana, la màgia representa la raó per la qual els seus pares varen morir.

Els seu rebuig de la màgia fa que, en un any, només l’hagi utilitzat cinc vegades que té perfectament identifcades…  per això quan té un primer contacte amb un manuscrit que ha demanat a la Biblioteca es sorprèn de l’energia màgica que té el llibre i no pot evitar utilitzar una mica els seus poders. Aquesta combinació entre l’energia i l’ús de la màgia no passa desapercebuda per a la resta d’espècies, llevat dels humans que no s’assabenten de res. Així la Biblioteca començarà a omplir-se de tota mena de criatures… diversos vampirs, bruixes, bruixots i dèmons atrets pel que està succeint.

És tanta l’expectació que fins i tot la Diana comença a preocupar-se que amb tant d’enrenou no faci que els humans finalment se n’adonin que està passant alguna cosa. Ara bé, no es capaç d’entendre per quina raó tota aquesta gent ha començat a omplir la Biblioteca.

Aleshores es quan un dels vampirs, en Matthew Clairmont entra en escena. Pels humans és un prestigiós metge especialitzat en la investigació de l’ADN però que també ha conreat altres disciplines, aparentment molt allunyades, entre les que destaca l’estudi de l’etologia del llop salvatge. Per la Diana és un vampir que emet una intensa olor de clau de canyella i encens.

En Matthew primer s’acosta a la Diana amb la intenció de conèixer el contingut d’aquell misteriós llibre envoltat d’una aureola màgica… però a la vegada també sent un interès per la Diana. Un interès, en certa mesura, contra natura. Els seus instints fa que d’una vegada es senti terriblement atret per l’olor que fa la bruixa així com per la por que li produeix. Cada vegada que la Diana el veu, genera una quantitat tan elevada de adrenalina que l’instint caçador del vampir no pot deixar de captar… i això fa que tingui gana.

El vampir no és l’únic que té interès pel manuscrit. La resta de criatures que han aparegut per Oxford també el volen, iniciant una persecució de la Diana. No trigaran en aparèixer les primeres amenaces i situacions de perill. Aleshores en Matthew comença a protegir la Diana, cosa que pot fer fàcilment per la seva imponent presència física i la por que provoca a la resta d’espècies.

Poc a poc la Diana i el Matthew s’aniran apropant. Fins i tot acceptaran quedar per anar a sopar, una acció que pels vampirs no és gens fàcil, ja que tenen uns hàbits alimentaris molt especialitzats i certament difícils d’entendre per a la resta d’espècies. La relació entre la bruixa i el vampir cada vegada es farà més estreta.

Ara bé, l’assetjament que pateix la Diana de les altres espècies cada vegada es fa més aclaparadora. Fins al punt que es troben amb la necessitat de marxar d’Oxford. La Diana primer no vol, però finalment se n’adona que pot ser bo escampar la boira durant uns dies. Per això, finalment accepta la proposta de seguir al Matthew i anar a casa seva. Una casa situada en un castell d’Occitània on hi viu la seva mare acompanyada d’una assistent; totes dues són vampiresses… que parlen occità.

La casa de Matthew és d’allò més espectacular. Una vida de més de mil cinc-cents anys (segurament més en el cas dels altres membres de la família) els hi ha permès recollir una sensacional biblioteca on hi trobem llibres que farien l’enveja que qualsevol institució: des d’un exemplar de la Bíblia de Gutenberg fins als originals de clàssics de la literatura universal o una primera edició de l’«Origen de les Espècies» amb tot de notes i comentaris, acompanyat d’una carta de Darwin agraint els comentaris i observacions realitzades.

Aquí a l’Occitània la relació entre el Matthew i la Diana cada vegada es fa més propera, fins al punt de trencar una barrera. En aquest punt hi ha una inflexió en la història: ara ja només la Diana serà perseguida per haver trobat el llibre encantat a Oxford, sinó també ho serà per la nova situació creada, que no és acceptada per la resta de bruixes i vampirs. Tot això mentre comença a prendre consciència que no pot defugir el seu destí i que caldrà que comenci a comportar-se com una bruixa, fent ús de la màgia per a defensar-se.

I poc més puc explicar sense trencar l’encís en el llibre. «El descobriment de les bruixes» ens planteja el primer capítol del que, amb tota probabilitat, serà una llarga sèrie de llibres d’aventures en un món de màgia i éssers fantàstics enfrontats per dues concepcions totalment diferents del que han de ser les relacions entre espècies. Aquest llibre, de fet, acaba deixant tots els fronts oberts i sense arribar a un final… tot just estem al començament de l’aventura.

Hi ha qui ha volgut veure en aquest llibre com el més seriós aspirant a oferir un relleu de la sèrie Harry Potter. Tot i que els personatges i les accions són ben diferents, segurament és el llibre més ben situat per aconseguir que aquells que varem llegir tots els volums escrits per la J.K. Rowling ens enganxem dins d’una nova sèrie. Els personatges són diferents, però amb la mateixa capacitat per a crear uns llaços amb el lector que l’obliga a seguir per tal de conèixer com acabarà la història.

Així doncs, si us agrada la literatura fantàstica, no dubteu en llegir aquest llibre. Ben segur que ràpidament us enganxareu a l’aventura de les bruixes i els vampirs.

A la contraportada

Al cor de la Biblioteca Bodleiana d’Oxford, la doctora Diana Bishop consulta un manuscrit anomenat Ashmole 782. Descendent d’una llarga i distingida nissaga de bruixes, la Diana s’adona que aquest llibre tan antic conté poders màgics. Però ella fa anys que no en vol saber res d’aquests encantaments.

El que la Diana no sap, però, és que la sobtada aparició d’aquest manuscrit ha despertat un submón fantàstic. Atrets pel descobriment aviat una munió de dèmons, bruixes i vampirs envaeixen les sales de lectura de la biblioteca. Una d’aquestes criatures és Matthew Clairmont, un misteriós i eminent especialista en genètica, practicant de ioga i expert en vins i… també, vampir.

Malgrat segles d’animositat entre les dues espècies, a mesura que la relació entre el Matthew i la Diana es consolida i intimen, la Diana ha d’afrontar vells tabús i reconciliar-se amb el màgic llegat dels seus ancestres. Junts han de lluitar pel seu futur incert.

Sota la premissa «La màgia és el desig fet realitat», Deborah Harkness ha escrit una novel·la absorbent i imaginativa que ens descobreix un nou món. Novel·la històrica, novel·la fantàstica, novel·la romàntica i de suspens,  El descobriment de les bruixes conté l’alè èpic de les grans obres.

Títol: «El descobriment de les bruixes» («Discovery of Witches»)
Autora: Deborah Harkness
Traducció: Xevi Solé Muñoz
Edicions 62, col·lecció «Èxits» 92
Primera edició, març del 2011
780 pàgines
ISBN 978−84−297−6768−1
Preu: 24,90 €


RESSENYA DE CINEMA

Avisamos a los espectadores de que la película comienza con lágrimas, para terminar con sonrisas en una película considerada como comedia optimista, con unas pequeñas dosis gamberras termina  dejando el sabor simpático. Sin olvidar los escenarios de rodaje, habituales en este cineasta, recorriendo su Cantabria natal.

Quim Gutiérrez, de Sangre de mayo; Raúl Arévalo, de Los girasoles ciegos; Adrián Lastra y el maestro Antonio de la Torre son los protagonistas que ponen toda su ilusión en esta nueva oportunidad para demostrar su talento. Actuación que consigue eso, el éxito en taquilla ante una película simpática, entretenida y divertida. Éxito conseguido por el talento de este joven reparto unida a la experiencia del veterano protagonista.

Primos tiene chispa. Su humor esta a base de golpes puntuales desarrollados durante su guión. Narra la historia de tres jóvenes  que se juntan para olvidar que a uno de ellos la novia le ha dejado plantado en el altar de la iglesia. Con este objetivo se van a Comillas para vivir emotivas y simpáticas experiencias que harán reír como el cine americano en sus comedias realizadas por cómicos especializados.

En resumen, una película ligera, divertida, entretenida. No es arte, no es una gran película, pero cumple con el objetivo del dinero. Van a multiplicar los costos por beneficios, porque con independencia de la calidad que tiene el filme, la propuesta es para sacar rentabilidad al trabajo y eso lo consiguen. Afortunados los actores, tendrán la oportunidad de que muchos vean sus esfuerzos en la gran pantalla.

Primos

• Título Original: Primos
• Género: Comedia
• País: España
• Formato: Color
• Año: 2011
• Estreno en Cines en España: 04/02/2011

Sinopsis: Diego es abandonado por su novia cinco días antes de su boda. Ante este contratiempo, decide hacer lo más maduro y sensato que se le ocurre para superarlo: Presentarse en la iglesia el día de la boda,   emborracharse y despotricar, e intentar recuperar el amor de su adolescencia...