TIPUS D'ORACIONS SEGONS EL SUBJECTE I EL TIPUS DE VERB

TIPUS D'ORACIONS...
2. SEGONS EL SUBJECTE

(PER TROBAR EL SN QUE FUNCIONA COM A SUBJECTE ÉS NECESSARI ESTABLIR LA PROVA DE LA CONCORDANÇA)_ 

_SUBJECTE LÈXIC.  Subjecte que apareix escrit a l'oració.

Els alumnes estan adormits a primera hora del matí.

_ SUBJECTE GRAMATICAL O EL·LÍPTIC. Subjecte que no apareix escrit, però que es pot recuperar mitjançant la informació del verb.

           No m'he cregut les paraules de la tutora.

_ L'oració no té subjecte. Diem que es tracta d'una ORACIÓ IMPERSONAL.

                           Va ploure tota la nit.

  Ha fet molta calor durant tot el setembre.

  Hi ha gent al banc.

  En aquest barri es viu molt tranquil. 

                           En aquest restaurant es menja molt bé.

SEGONS EL VERB

A) ORACIONS AMB PREDICAT NOMINAL O           ORACIONS ATRIBUTIVES 

(VERBS SER, ESTAR, SEMBLAR)

             Els alumnes de 4t D avui no semblen gaire contents.

ORACIONS AMB PREDICAT VERBAL O PREDICATIVES . Són les oracions amb la resta de verbs.

Els polítics queden afònics durant la campanya                       electoral.

LES ORACIONS PREDICATIVES PODEN SER:

TRANSITIVES. El verb necessita un COMPLEMENT DIRECTE perquè si no l'oració tindria un sentit incomplet.

* Els alumnes porten (???) / Els alumnes porten coques per la Fira de Nadal.

INTRANSITIVES. El verb NO necessita un CD perquè l'oració tingui sentit complet.


             Els seus pares han arribat.






EXERCICIS. 


Identifica el subjecte de les següents oracions i digues de quin tipus és (subjecte lèxic, subjecte el·líptic, oració impersonal):


_ Es viu molt tranquil en aquest barri.
_ Tancàvem la botiga a les deu del vespre.
_ La boira és molt espessa.
_ De seguida sortirà el sol.
_ El foc s'ha apagat.
_ A mi em molesta el fum.
_ Cada dia fa més fred.
_ Aquest treball no m'agrada.
_ Se m'ha acabat la paciència.

2.Aquesta activitat et proposa distingir entre verbs copulatius, verbs transitius i verbs intransitius.

copulatiu transitiu intransitiu Em vaig acostar a frec d'aigua.       L'home era un vell pescador.       Em va explicar que anava a dinar.       Vaig seure prop seu.       No recordo com es deia.       El Manel era metge.       M'explicava la seva pròpia vida.       La veu s'afeblia per moments.

EXERCICI 3

Hi ha verbs que poden fer funció transitiva i intransitiva, segons els contextos.

Menjo --> funció intransitiva

Menjo pomes --> funció transitiva (amb complement directe)

Determina quina funció fan els verbs en negreta de les següents frases.

transitiva intransitiva De seguida acabaré el tapís.     Acabava sempre tard     Baixava el pic lentament.     Baixava els últims esglaons.     Bufa amb més força.     No bufis l’espelma.     Mirava la pluja que queia a poc a poc.     Mirava cap al fons de la vall.     Obre, que fa calor!     Obre totes les finestres.

LA DIÈRESI (CLICA AQUÍ I PODRÀS PRACTICAR)

PERE CALDERS

ELS CONTES DE PERE CALDERS TRANSFORMATS EN CANÇONS

ORACIONS SUBORDINADES

1. Subratlla les oracions subordinades adjectives de les següents oracions i identifica quina és la funció del pronom relatiu:

_ L'herència a què va renunciar la Roser era una misèria.

_ Totes les empreses on havia treballat l'Oleguer van fer fallida.

_ M'han fet una petició que no puc acceptar.

_ L'incident de què tothom parla es produí ahir a la nit.

_ Aquesta és la germana amb qui confiem  més que ningú.

_ Els temes que parlàvem a l'hora de l'esbarjo eren intranscendents.

_ Els diners amb què comptàveu van desaparèixer del calaix de dalt.

_ La llitera on heu transportat el malalt és de disseny.

_ Són temptacions juvenils que tothom hi ha caigut un dia o l'altre.


2. Corregeix, si cal, les oracions següents:

_ Hi ha una casa que tots els balcons són florits.

_ Vam viure en el pis en què ara viviu vosaltres.

_ Les idees a les que us oposeu són molt argumentades.

_ El parany en el que has caigut demostra que ets massa influenciable.

_ El futbolista al qui aclamaven les multituds es deia Alexander.

_ No l'han admès per culpa d'aquella pregunta en la que ha dubtat.

_ Vam estrenar una obra l'autora de la qual és afroamericana.


3. Digues si es tracta de la partícula que conjunció o de que pronom relatiu.

_ Us prego que tanqueu les finestres que donen al carrer.

_ La noia que vaig saludar l'altre dia diu que és veïna teva.

_ Ja m'ha dit que les úniques persones que m'aplaudien en el recital éreu tu i el teu xicot.

_ La dona que ens porta els comptes creu que tenim la situació molt magra.

_ L'article que publica aquesta revista exigeix que s'aclareixin ertes afirmacions que va fer un conseller.

_ Han dimitit la representant dels sindicats que va assegurar que els acords que s'havien pactat amb el govern no s'arribarien a complir mai.


4. Subratlla les oracions subordinades adverbials i digues de quin tipus són.

_ Com que les allaus havien esborrat el camí, el guarde ens va acompanyar fins al refugi.

_ Enviaran l'Ona a París vuit mesos per tal que hi aprengui francès.

_ Vosaltres heu de comportar-vos com si no hagués passat res.

_ En cas que vulgueu esquiar a les pistes vermelles, poseu-vos el casc.

_ Atès que no hi havia proves, ningú els va poder acusar de res.

_ Van ser expulsats del país tot i que havien demostrat davant del jutge la seva innocència.

_ En Bernat ens ha enganyat massa vegades perquè encara puguem confiar en ell.

_ Sempre m'ha interessat més l'escalada que no pas practicar el senderisme.

_ Contractarem un guia professional per tal que dirigeixi la travessia.

_ T'ho explicaré tot sempre que em guardis el secret.

_ T'ajudaré perquè tinc un deute amb tu.

_ La Pilar durà el cotxe al mecànic així que arribin les vacances d'estiu.

_ Una bicicleta et durà on vulguis.

_ El nen plorava tant que els avis estaven molt preocupats.

_ Van obrir les finestres perquè sortís el fum.

_ Van obrir les finestres perquè hi havia molt de fum.                          

DEURES DIMARTS 9 D'ABRIL

SALVADOR ESPRIU

 Llegeix amb atenció els següents poemes de Salvador Espriu i contesta, després,  les preguntes corresponents:

XLVI 

A vegades és necessari i forçós 
que un home mori per un poble, 
però mai no ha de morir tot un poble 
per un home sol: 
recorda sempre això, Sepharad. 
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg 
i mira de comprendre i estimar 
les raons i les parles diverses dels teus fills. 
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats 
i l’aire passi com una estesa mà 
suau i molt benigna damunt els amples camps. 
Que Sepharad visqui eternament 
en l’ordre i en la pau, en el treball, 
en la difícil i merescuda 
llibertat. 

(Dins La Pell de Brau, 1960)

_ Per què et sembla que aquest llibre de poemes es titula La pell de brau?

_ Què creu que vol dir Espriu en els quatre primers versos?

_ En els versos següents, s'adreça a Sepharad. Què li demana?

_ Quins són els desitjos del poeta pel que fa al futur de Sepharad?   

Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.


                                          Salvador Espriu, El caminant i el mur (1954)

_ Quins són els adjectius que serveixen per qualificar el mot terra? I els que qualifiquen el mot pàtria de l'últim vers?

_ Per què Espriu ha utilitzat aquests adjectius? Relaciona-ho amb el context de l'època.

_ Què és el que té ganes de fer el poeta? Per què?

_ Quins adjectius acompanyen el mot gent?  Per què els ha utilitzat?

_ Què decideix fer al final? Per què? 

EL MÈTODE GRÖNHOLM

EL MÈTODE GRÖNHOLM. TREBALL

El treball d'aquesta lectura teatral haurà de constar de dues parts obligatòries:

1. CREACIÓ D'UN BOOK-TRÀILER PER A LA PROMOCIÓ DEL LLIBRE

2. ENREGISTRAMENT D'UNA ESCENA TEATRAL. LA GRAVACIÓ HAURÀ DE SER D'UN MÍNIM DE 5 MINUTS. ÉS NECESSARI QUE LA INTERPRETACIÓ DELS DIFERENTS PERSONATGES SIGUI CREÏBLE I QUE ES MEMORITZIN ELS DIÀLEGS.

3. PART OPCIONAL DEL TREBALL. Redacció d'una escena teatral que escenifiqui una trobada entre quatre o cinc personatges en una sala d'espera. Què hi poden fer allà els diferents personatges? Esperar-se per una entrevista laboral, esperar el seu torn a la consulta d'un metge o psicòleg... Els grups que optin per aquesta darrera part del treball no hauran d'enregistrar aquest creació pròpia, però sí que l'hauran de representar davant la resta del grup-classe.

Un Book tràiler és:

“El book trailer és un vídeo promocional d’un llibre, normalment fet per l’editorial que el publica. Acostuma a tenir una durada breu, una mitja d’un minut i mig, i està format per tres elements: imatge, paraula i so.

La imatge pot ser estàtica (ho era en els primers book trailers i en els més senzills) però acostuma a ser animada. Pel que fa a la paraula pot aparèixer escrita a la pantalla o bé escoltar-se a través d’una veu en off. El text, ja sigui escrit o llegit, acostuma a estar format per: fragments del llibre, breus frases que introdueixen la història, extractes d’opinions de crítics sobre el llibre (poden anunciar premis literaris, per exemple), missatges que apel·len directament a l’espectador (“una historia que te enganchará”)… Finalment el so acostuma a ser una música que serveix per crear l’atmosfera que descrigui el to del llibre.” Font: Estudiantliteraturadigital.blogspot.com.es

Aquests podrien ser alguns exemples de book-tràilers:

L'any 1887, Bioko és encara una illa remota perduda al golf de Guinea. Un presidi gegant, una illa on confinar els homes a qui se'ls nega el futur. Allà és on destinen, després d'haver reptat tots els seus superiors, Moisès Corvo, soldat intrèpid, dissolut i cràpula, llibertí i bevedor. Allà hi coneixerà la més desafiadora de les aventures, la que té a veure amb la sang i també amb la història. Perquè, estigueu avisats, a Bioko només hi ha una llei: si un salva la vida, algú altre ha de morir.

LITERATURA DE POSTGUERRA

LA LITERATURA DE POSTGUERRA

jo no sé què faràs tu quan

s’acabi la guerra i, lògicament, ignoro si tu i jo en

veurem el final, si no espetegarem
nosaltres primer que la guerra, vull dir. Si hi sóc, el dia mateix que això s’acabi tornaré a ser el merdós pixatinters que vaigdeixar abandonat en un despatx del carrer de Casp i continuaré amb segament de

cames quan em facin anar a una matança del porc. O em cagaré a les calces el dia que hagi de dur la meva Caterineta a cal dentista, com m’hi vaig cagar quan la Caterina la va portar al món. [...]
 Les bales no duen firma, tu, però una sola signatura: la República! Hem vingut a defensar-la, oi?

 Disparo per ella, per lameva dona i la meva filla. Les que surten d'aquí davant vénen directament per escabetxar republicans i si són catalans, encara millor. Hòstia, tu!!!!

“...Nosaltres avorrim la guerra

i si la fem és perquè ens

obliguen a fer-la.
 L’instint de conservació del nostre poble ens mena a acarar-nos amb la ferocitat dels

generals feixistes i a ésser tan implacables com ells. Però la guerra no ens agrada

ni la sentim, i ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes

podem explicar a les nacions com n’és d’estúpida, de cruel i de bestial la guerra

que ens donen com a bona els militars imperialistes... (Calders, 1990, 155)

MERCÈ RODOREDA

JOSEP PLA

SALVADOR ESPRIU