dimarts, 19 de gener del 2016

ELS COMPLEMENTS VERBALS

Aquí teniu tres exercicis que us poden ajudar a revisar els complements verbals de l'oració simple. ÀNIMS

Subratlla els complements verbals i/o els atributs que hi hagi en les oracions següents i digui la funció sintàctica que realitzen.



a) Ahir va arribar en Joan a la ciutat.
b) Escric un carta a la meva cosina amb l’ordinador.
c) Caminava tranquil•lament amb les noves sabates.
d) Això és bo per a nosaltres.
e) Escric pausadament a l’escriptori.
f) He anat a València amb els meus pares.
g) Què fa el teu germà?
h) Hi ha molta gent al carrer.
i) Dos i dos són quatre.
j) Una carta va ser escrita pel president del Comitè a la Comissió investigadora.
k) Em recordo de tu cada matí.
l) Ja penses en aquell problema?
m) Vaig portar el dossier al Parlament.
n) Els estudiants obren la llibreta ràpidament amb l’entrada del professor.
o) El públic mira les models de la passarel•la.
p) Eren els teus cosins.
q) Té trenta anys, però no els aparenta.
r) Qui ha portat això?
s) Aquest xicot és de Vic.
t) Telefonarem als nostres amics.
u) Porta els plat a l’aigüera ara mateix!
v) Enviava la correspondència dels amics a Viladrau cada estiu.
w) Recorda’t de nosaltres.
x) Ara, a causa d’aquest escrit, dubteu de les nostres paraules.
y) Es fixa en els petit detalls.
z) Vesteix elegantment.
aa) Al davant, plantarem arbres i al darrera, una jardinera.
bb) Aquella senyoreta sembla la secretària de l’Institut.
cc) Un pallasso va espantar la pobra criatura al Circ Cric.
dd) Es dedica a la música contemporània.
ee) Et passeges amb el amics.
ff) Qui baixa l’escala? Jo.
gg) Aquest edifici del centre de la ciutat no és alt.
hh) Accediren a la prohibició de la manifestació, els jutges.
ii) Ho faig per a tu amablement.
jj) El públic mira les models de la passarel•la.
kk) Hem tornat els llibres a la biblioteca el dia convingut.
ll) M’he acostumat a l’escriptura amb ploma.


2. Analitza la funció sintàctica de les següents oracions 
a) Aquest matí, el jugador de beisbol, Robert Puigdallonses, ha llançat la pilota al seu company, amb la força del bat, des d’un costat del camp a l’altre.
b) Els aspirants a la plaça de presentador han estat col•locats al seu lloc pel regidor del programa.
c) Des de temps immemorials i amb el seu poder, la riquesa tempta els humans cobejosos.
d) En l'inici de la reunió, l'experimentat escalador parlà de l'excursió del diumenge següent.



3. Relaciona les frases de la columna de l'esquerra amb les combinacions pronominals de la columna de la dreta que substitueixen els complements en negreta.


Ens envieu el paquet   per correu urgent                   a) -la-hi
Comprarem un tortell  a la pastisseria                           b) li'n
Dona'm l'abric                                                            c) -los-els
Ara es penedeix de no venir                                        d) ens l'hi
A en Pere li donen crema per postres                            e) n'hi
Compraré llibres per a les meves filles                         f) se'n
Regaleu aquests discos   a les cosines                         g) ens ho
No ens vam creure que sortiríeu a la classe                  h) els en
Posa la camisa   a l'armari                                           i) me'l 


dijous, 29 d’octubre del 2015

POSA' T A PROVA. DE QUIN ARGUMENT ES TRACTA?







a. És el millor joc de consola del mercat. Ho he llegit en una revista especialitzada.

b. No et convenen aquestes sabatilles. Són massa cares. Amb la diferència de preu te'n pots comprar unes altres per a anar a la muntanya.
c. Si vols aprovar hauràs d'estudiar els caps de setmana. Ja veus Maria, que sempre aprova. El cap de setmana passat no va voler eixir, perquè tenia examen d'Història.
d. Demà és l'últim dia per a presentar el treball. Hem de quedar‐nos aquest diumenge i acabar‐lo. Si no l'acabem i el presentem, les dues setmanes que fa que hi treballem no hauran servit per a res.
e. Sigues diferent. Beu tònica X.
f. Els joves només pensen a beure i ballar en les discoteques. El meu nebot passa els caps de setmana borratxo i de discoteca en discoteca.
g. Tots ens indignem davant la discriminació que pateixen les dones obligades a cobrir‐se el cos i la cara amb un burca. I doncs, per què no ens indignem davant l'esclavitud que
pateixen les xiques occidentals obligades per la moda a morir‐se de fam i a destruir‐se la salut per a poder lluir uns cossos esquelètics?
h. Compra detergent X. Recomanat pels principals fabricants de rentaplats.
i. Hauries de fer com la teua germana. Mai no faltava a classe i sempre tenia els deures fets; per això, treia bones notes.
j. Dóna sang. Salvaràs vides.
k. No conduïsques si has begut alcohol. Pots matar‐te tu o matar algú.
l. No abandones el curs ara! Tens les dues primeres avaluacions aprovades i només queda un mes de curs.
m. Val més que compreu aquesta edició del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, perquè és una versió que utilitza un llenguatge més adaptat als vostres coneixements que les altres.
n. Els funcionaris són tots uns ganduls. L'altre dia vaig anar a fer una gestió i el funcionari de torn xarrava amb el company en lloc d'atendre 'm.
o. El meu suspens de Matemàtiques és una injustícia. He tret un 4 en l'examen final; la mateixa nota que ha tret Júlia, i a ella sí que l'ha aprovada.
p. Assegurances X. La majoria de les llars espanyoles ens han confiat la seua protecció.
q. La visió androcèntrica del món rebaixa la imatge de les dones: si són decidides i defensen amb fermesa les seues posicions, són considerades agressives i poc femenines; però si utilitzen la cortesia lingüística i moderen les seves afirmacions i peticions, són acusades de no tenir les idees clares.
r. El 25% dels alumnes demana les classes en valencià.
s. El 75% de los alumnos quiere recibir las clases en castellano.

diumenge, 26 d’abril del 2015

ÚS DELS TEMPS VERBALS


1. LLEGEIX AMB ATENCIÓ EL SEGÜENT TEXT I USA ELS TEMPS VERBALS CORRECTAMENT:

 La mare sempre deia que al Nino li (1. AGRADAR) massa les cerveses. La mare tenia raó i ell ho (2. RECONÈIXER), somrient i fent una mica el fatxenda. Quan ens (3.TROBAR) al Cafè explicava que el millor d'aquesta vida (4. SER) les cerveses i les nenes. Això era molt abans que el fotessin a la presó.
Aleshores ell i jo érem amics i, abans que s'(5.EMBOLICAR) en política les havíem fetes de l'alçada d'un campanar. Però després, quan més endavant tot es (6.FER) difícil i van sorgir els primers problemes, el Nino va acomençar a dir que (7.ESTAR) equivocats i  que "els dies meravellosos són ara, és aquest temps de canvis que estem vivint", i els ulls se li feiem més clars i d'acer.
Jo no hi (8.ESTAR) d'acord. Jo(9.PREFERIR) recordar els caps de setmana a Barcelona, quan fèiem el mico amb la colla fins a la matinada i (10. TORNAR) a casa ben pets.
També eren terribles les històries que, de menut, (11.SENTIR) explicar al senyor Daniel. El pare havia mort quan jo encara era molt nano, i la mare no (12.PARAR) de cosir en aquell màquina que feia un soroll tan absurd. A les nits (13.TREBALLAR) fins tard i jo, del llit estant, pensava en la sort que teníem de la tieta, que  (14. VIURE) al pis de dalt i ens ajudava. La mare era com una roca: anava a comprar, (15. COSIR), pujava a dinar i afer el cafè al pis de la tieta, es passava la tarda cosint, ella i jo (16.SOPAR) sols i els diumenges (17. ANAR) a casa del senyor Daniel i de la senyora Elena. Al senyor Daniel li agradava explicar què (18.FER) els falangistes als anys quaranta i em deia que el vell de la sabateria era una mala bèstia i que, acabada, la guerra, (19.CÓRRER) amb la banda dels falangistes que s' (20.ENDUR-SE) un pobre home al cementiri. Quan el ( 21.TENIR) arrambat als nínxols li van fer prendre una ampolla de purgant i el (22. PELAR) al zero. Quan es (23. CANSAR) d'espantar-lo, de clavar-li calbots i empentes, el (24.DEIXAR) anar amb l'advertència que tenia dos dies per desaparèixer, i que si el (25.TORNAR) a veure li (26.FER) saltar el cervell a puntades de peu.

2. Completa la sèrie amb la primera persona del singular del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperfet de subjuntiu:
a. No l'entenc ni crec que l' .......... Tant de bo l'.......... !
b. No el .......... ni crec que el reconegui. Tant de bo el ........ !
c. No ......... en qui pot ser ni crec que hi .............. Tant de bo hi  caigués !
d. No us veig ni crec que us ............... mai. Tant de bo us ........... algun cop!
e. No ........... pacient ni crec que ho sigui mai. Tant de bo ho .........!
f. No hi cabo ni crec que hi ............ tant de bo que hi ...............!
g. No ............ cap perill ni crec que en corri cap. Mai no he pensat que en ................. cap.


3. Canvia les formes del passat perifràstic pe les del passat simple.
a) Jo hi estic molt bé. Tu també hi vas estar bé?
b) No em moc d'aquí. Ella tampoc se'n va moure.
c) Ara ja ho sé. Ho vam saber ahir al vespre.
d) Jo desaparec quan crida. Vosaltres també vau desaparèixer quan cridava?
3) Fa dies que no el veig. Oi que ahir ells van veure?









El dia despertava mandrosament i les finestres de l'habitació de la Maria  (1. TENIR), com sempre, els porticons oberts de banda a banda per poder fruir des del llit de la reconfortant companyia del massís del Port de Tortosa i Beseit, que mai es (2.CANSAR) de mirar. I el que més li agradava de tot era la sortida del sol. Un instant màgic en què l'astre rei, demostrant una vegada més la seva generositat, (3.REGAR) de vida els racons més amagats d'aquesta terra.
Tot i estar envoltada de tanta bellesa, la natura (4. CONVERTIR-SE) amb el pas dels anys en la seva millor confident; els seus somnis, una nit més, (5. ESTAR) plens de boires i d'ombres.
_ Quina broma més pesada! _es (6. DIR) a si mateixa mentre s'estirava com un gat per treure's la mandra del damunt.
S'havia despertat amb la desagradable sensació de tenir un nus a la boca de l'estómac que fins i tot li (7.ARRIBAR) a provocar arcades. Des de feia uns mesos, li (8.COSTAR) descansar a la nit. Primer (9.PENSAR) que aquest malestar era degut al seu estat. Esperava el seu primer fill i durant les darreres setmanes s'havia convençut que el mal cos que (10.TENIR) i les dificultats per dormir eren a causa del seu avançat embaràs. Potser el fill del Martí començava a tenir pressa per sortir.
Però la crua realitat era que la nit fosca, el nom que s'havia inventat per descriure llargues nits plenes de paisatges desconeguts, personatges enigmàtics, missatges indesxifrables, suors i patiment, no (11.TENIR) cap relació amb el fill que es feia notar, cada cop més belluguet, al seu interior.
La nit passada (12.ESTAR) especialment fosca i, mentre (13.MIRAR) per la finestra, tapada fins al nas amb el llençol i la manta de llana que (14.ESTRENAR) el darrer hivern, intentava fer memòria. Li (15. COSTAR) recordar exactament tots els detalls, però el que no podia oblidar er la imatges, gravada a foc al seu cervell, de la cara cruel i sinistra d'un home d'ulls clars i penetrants que li (16.XIUXIUEJAR) a cau d'orella: " (17. MORIR)  a la foguera, bruixa !"
Durant uns moments li (18.SEMBLAR) sentir, com portada pel vent de ponent que s'acabava d'aixecar amb violència i que feia ballar els porticons, la veu seca i autoritària de l'home que (19.VEURE) en somnis. Fins i tot (20.CREURE) ensumar la desagradable olor que desprenia. Una flaire que li va recordar, sense cap mena de dubte, la mort mateix.
Malgrat la pell de gallina que li (21.PROVOCAR) la por, (22.DECIDIR) pensar en altres coses. Amb certa dificultat es (23. AIXECAR) del llit, amb una mà al ventre, mentre amb l'altra s'agafava d'una barra del capçal de fusta, per no perdre l'equilibri.
Era indubtable que el seu fill no (24.TRIGAR) gaire a néixer, i el simple fet d'imaginar-lo entre els seus braços la (25.RECONFORTAR) a l'instant i va fer allunyar, com si fos un encanteri, tots els fantasmes nocturns.
Després de rentar-se la cara amb aigua ben freda, es (26.RECOLLIR)en una cua els cabells rinxolats, rebels i negres com les seves nits fosques, i es va mudar la roba de dormir per una faldilla i una brusa ben amples. Gairebé arrossegant-se , es (27.DIRIGIR) fins a la cuina, on (28. FER) estona que sentia com la seva mare (29. FEINEJAR) amunt i avall.
En treure el cap per la porta, (30.MIRAR), divertida, la cara de la seva mare, la Magdalena, tota pintada de blanc per la farina que (31.ESTAR) espolsant sobre la taula per fer el pa. Més tard, com era costum, el (32. PORTAR) a cal forner, que (33.ESTAR) ben a prop de casa, per coure'l.

dimecres, 18 de març del 2015

CURRÍCULUM CANTAT



El periodista valencià que cantava el seu currículum al metro ja té feina

Enzo Vizcaíno ha penjat una altre vídeo a la xarxa cantant al metro, ara, a Madrid, per explicar ja té un contracte de treball
ALBERT SOLÉ

Barcelona | Actualitzada el 23/05/2013 12:46
Ha passat poc més d'una setmana des que Enzo Vizcaíno va penjar un vídeo on apareixia cantant el seu currículum al metro de Barcelona, i ja ha trobat feina. Encara no vol revelar qui li ha ofert un contracte −ho farà aquest divendres−, però ha penjat un altre vídeo, aquest cop, cantant al metro de Madrid, en què anuncia que gràcies a la repercussió del primer vídeo, ja no és a l'atur.
Enzo Vizcaíno té 24 anys (Petrer, Alacant), és llicenciat en periodisme per la Universitat d'Elx i fart de no trobar feina va dedicir cantar el seu currículum al metro i penjar el vídeo a YouTube.

divendres, 17 d’octubre del 2014

MODELS ARTICLES D'OPINIÓ












La corda de l'educació s'ha tensat massa
No és la primera vegada que s'arriba a un punt de tensió en l'educació, però és potser el cop que amb més força s'ha estirat la corda. S'està fent de l'austeritat el principal objectiu de la política educativa i així no anem bé. Les darreres accions del Govern, impulsades sota l'excusa de la crisi, han deixat al descobert les seves intencions que, precisament, no se centren a fer de l'educació una de les seves principals apostes. Com pot ser que s'hagi reduit l'aportació pressupostària quan tenim més alumnes que anys enrere?
Hem perdut la sisena hora a l'escola pública i la totalitat de l'ajut que les associacions de pares i mares rebíem del Departament d'Ensenyament. Pel camí també s'han reduit les beques menjador i l'aportació a les escoles bressol, s'han tancat escoles senceres o s'ha incrementat la ràtio a les aules. Podria continuar. Contràriament, fa temps que no sentim a parlar de com arribar a nivells educatius òptims, de com lluitar contra l'abandonament escolar, de com construir un futur millor per als nostres fills i filles. Lluny queden les promeses del president Mas en la seva sessió d'investidura sobre el fracàs escolar i la manera de superar-lo.
Les famílies, com a usuaris del sistema educatiu, hem estés la nostra mà per treballar conjuntament; en tot moment hem apostat pel diàleg perquè nosaltres sí hem entés que el valor de l'educació s'ha de defensar des de tots els fronts. Encara continuem a l'espera d'una resposta. És així com es vol assolir l'èxit escolar? Les mares i pares dels alumnes no podem restar indiferents davant de tanta manca de sensibilitat i tants despropòsits. Un principi tan universal i tan bàsic com és una escola pública equitativa, inclusiva i democràtica està quedant erosionat i d'això sí que ens empenedirem.
Cal dir prou, amb majúscules, per obligar el Govern a no mirar cap a un altre cantó i considerar l'educació com la inversió de futur que és per al nostre país. Ara ha arribat el moment de tensar nosaltres la corda, sortir al carrer i aprofitar la convocatòria de vaga de l'ensenyament per dir la nostra de forma conjunta i unànime.
Àlex Castillo
President de FaPaC Catalunya




ARTICLE D'OPINIÓ






EXÀMENS SAGRATS

Els meus alumnes ho saben. Per a mi els exàmens són sagrats. Els dies que els en faig em poso com una fera si entro a l'aula i encara estan empaitant-se i rient com si fossin al pati. No reparteixo la prova fins que no estan ben asseguts, separats i en fileres. Quan demano, a més, el dossier amb els exercicis del trimestre, alguns encara m'arrenquen fulls de la llibreta o improvisen una portada amb el primer retolador que pispen. Saben que no accepto dossiers amb un clip, ha d'estar grapat. Qui no me'l doni en aquell moment té un punt menys en la mitjana. Aquestes condicions per a mi són sagrades, i com que les saben i no les canvio ningú me les discuteix. Quan per fi reparteixo els exàmens, els recordo que no vull sentir ni una mosca i el que no respecti el silenci tindrà un zero.

SILENCI PER A UN BON EXAMEN
Els insisteixo que sense silenci no hi pot haver concentració, i sense concentració mai surt un bon examen. Si en alguna ocasió faig cara de pocs amics és mentre faig exàmens. Intento transmetre'ls que aquella hora de classe és més important que les altres i que la seva nota sortirà en gran part del que m'escriguin. Sé que hi ha professors que no els donen tanta importància, i fins i tot no en fan. Corregir-los dóna molta feina, però continuo pensant que és la millor manera de saber si han après alguna cosa. També compto l'actitud i el treball a classe, però la nota parteix de l'examen. La pedagogia moderna ha volgut treure-li importància, que no ho és tot, i que comta més el dia a dia de l'alumne, l'avaluació contínua. Jo valoro molt el que és formigueta, però també vull deixar clar que hi ha moments en què et jugues les garrofes.
  D'aquí pocs anys lluitaran per una possible feina amb una entrevista en què, en pocs minuts, se'ls jutjarà si són vàlids  o no. Els hem de preparar per al que es trobaran a fora, un món que t'examina cada dia. Crec que no ens ha de fer por ensenyar-los obertament que hi ha moments en què toca demostrar el que saps i el que vals. Ells saben, per exemple, que al futbol les coses van així, i que hi ha partits que són una final. Per a mi és una manera de motivar-los. A qui vol estudiar, esclar. Al que només escalfa cadira ja li va bé la filosofia del ja m'aprovaran perquè m'he portat bé i fins i tot he fet _alguns dies_ els deures.

                                                                                                         Xavier Gual
 

dimarts, 30 de setembre del 2014

EL TEXT ARGUMENTATIU

AQUÍ PODEU TROBAR DOS EXEMPLES DE TEXTOS ARGUMENTATIUS.







Segons l’Institut Català de Tecnologia, ha augmentat considerablement el nombre de persones que compren, organitzen les seves vacances i fan reserves per a espectacles diversos a través d’Internet. 
 L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments.  D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre. D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones. En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció. 
 Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar a una notable disminució en les relacions humanes directes








Editorial 
ESTUDIAR SENSE ESFORÇ, OBJECTIU IMPOSSIBLE
 Alguna cosa necessita canviar amb urgència l'ensenyament. Els resultats de l'informe PISA, que avalua setanta països pel que saben els seus estudiants, han deixat l'Estat espanyol en evidència. Encara que cadascú s'agafa a destacar la dada que més l'afavoreix, el fet cert és que el nostre sistema educatiu no progressa i altres, com els asiàtics, amb escassetat de mitjans, ens avancen. Estem pagant les conseqüències del que durant aquests anys es va sembrar en les aules. Estudiar sense esforç és un objectiu impossible. Només hi ha un secret perquè els adolescents de Corea del Sud hagin obtingut el primer lloc en els exàmens de PISA: estudien més de deu hores diàries. Tenen culturalment arrelat que és l'única manera de vèncer la pobresa. Entre això i convertir el col·legi en una festa vàcua hi ha un terme mitjà. No es pot progressar sense estudiar, i el sistema espanyol, per les seves obsessions igualitàries, predica el contrari. El desolador resultat: els escolars no comprenen el que llegeixen i davant de qualsevol problema de petitíssima complexitat, s'embussen. Perquè no hi hagi excuses, convé també trencar mites. No hi ha relació entre nivell econòmic i nivell educatiu. País ric i bona educació i país pobre i educació dolenta són associacions passades de moda: aquesta és la raó que Estònia superi amb claredat Espanya. Pel mateix, més recursos no garanteixen millor educació: els xinesos, amb classes massificades i sense ordinadors atresoren un coneixement matemàtic superior al de qualsevol alumne occidental. Replantejar-se el sistema educatiu espanyol, i no només encaixar la universitat en el context europeu, sembla una tasca indispensable en aquest moment. No és qüestió de diners, sinó de claredat d'idees. Amb reformes barates però valentes es pot fer un ús més eficient dels recursos. Uns òptims resultats en l'ensenyament són garantia de desenvolupament econòmic. Els països amb nivells escolars deficients tenen baixos índexs de productivitat i competitivitat. Si se superposa la classificació de prosperitat als resultats PISA hi ha un calc: els estudiants destacats pertanyen a les nacions que més prosperen. Creixement i coneixement viatgen units.




Incendiaris

Crema l’Empordà per culpa d’un incívic que ha llençat una burilla encesa al voral de la carretera. És el mateix, o la mateixa, que quan va a la platja, al parc infantil, pel carrer o on sigui tira les burilles que s’acaba de fumar per terra. Pensa que algú ja ho netejarà i que paga impostos perquè això passi; o pensa que el vent s’ho emportarà o que potser pensa que es descomposarà perquè és tan ingenu que es creu de debò que el que es carda al cos és natural. O potser ni pensa. Els seus fills fan pudor a tabac perquè s’empassen el fum a casa, al cotxe o quan pugen a collibè. Quan llegeix alguna cosa contra el tabac li agafa la paranoia i tracta a tothom de talibà antitabac, diu que se sent perseguit; si llegeix això pensarà que sóc un intolerant oportunista que atempta contra la seva llibertat; sí, com els primers que van proposar -ja fa uns anys- no deixar fumar als hospitals, a les escoles o als restaurants. Per sort no tots els fumadors són així i aquí ho deixo escrit per evitar la fàcil generalització, estic parlant de la part d’incívics que hi ha dins del col·lectiu dels fumadors.DSC_0030.JPG
M’imagino que a la Generalitat algú estarà maquinant una campanya de conscienciació per evitar que els fumadors llencin burilles per la finestra. Veurem un anunci modernet, potser amb to sèpia o blanc i negre, molt maco i amb un eslògan ben trobat. Potser també editaran alguna guia per a fumadors amb recomanacions absurdes perquè seran del sentit comú més elemental. Mentrestant el tertulià de torn a la ràdio dirà que l’escola hauria d’ensenyar això de la mateixa manera que ensenya educació vial, educació per la ciutadania, educació no sexista, contra el consumisme, reciclatge, educació per la salut, respecte pel medi ambient, respecte pels animals, respecte per la cultura, educació sexual,… El mateix tertulià mesos després criticarà els resultats de l’informe PISA i dirà que a l’escola es fan moltes collonades que distreuen la canalla; no com a Finlàndia. Potser el que no sap o no diu el tertulià de torn és que l’escola no pot (ni ha de) substituir la família.
El sentit comú és cosa de la família i l’incivisme és en gran part un dèficit d’aquest sentit 










dimecres, 30 d’abril del 2014

ORACIONS COMPOSTES 4t C/D

ORACIONS COMPOSTES

1. Classifica les frases cèlebres següents en simples o compostes. Indica, després, de quin tipus són les compostes:

_ La inspiració és el treball (Charles BAUDELAIRE)
_ Jo no busco, jo trobo. (Pablo PICASSO)
_ Barallar-se amb un igual és perillós; amb un superior, insensat; amb un inferior; lleig. (SÈNECA)
_ Si la felicitat pogués comprar-se amb dines, tots seríem lladres (GOETHE)
_ La majoria de les persones gasten més temps i energia a parlar dels problemes que afrontar-los. (Henry FORD)
_ Les arrels de l'estudi són amargues, els fruits dolços (CICERÓ)
_ No mosseguis l'esquer del plaer fins que no estiguis segur que no amaga un ham. (Thomas JEFFERSON)
_ Si els jutges després dels judicis fossin jutjats, alguns anirien a la presó (Santiago RUSIÑOL)
_ La saviesa no s'adquireix amb l'edat, sinó amb la intel·ligència (PLAUTE)


2. Llegeix les oracions següents i classifica-les en simples i compostes. Indica, després, de quin tipus són les compostes.

_ Les caixes que has deixat al passadís fan molta nosa.
_ L'equip de bàsquet del nostre centre participarà en un campionat juvenil a França
_ Si no vols que volin els papers, tanca la finestra.
_ Han instal·lat aire condicionat a l'empresa perquè tothom es moria de calor.
_ Avui han vingut els tècnics que s'encarreguen del manteniment de la calefacció.
_ El cap de setmana que ve hi ha una trobada de totes les corals del país.
_ Diuen que han desaparegut les fronteres.
_ La nova llei prohibirà la construcció d'edificis més alts de quinze pisos.
_ En Mateu ha fet els deures mentre mirava la televisió.
_ Aquesta nit, la calmarsa ha trencat la claraboia de casa meva.


3. Entre les oracions juxtaposades, de vegades hi ha un ellaç implícit, és a dir sobreentès. Fes-lo explícita, convertint les següents oracions juxtaposades en coordinades o subordinades.

_ Tenim davant dels ulls els vicis dels altres; els nostres, a l'esquena.
_ Totes fereixen; la darrera mata.
_ El metge cura; la natura guareix.
_ Veuen els arbres; no veuen pas el bosc.
_ La lectura no és neutra; sempre és interpretativa.
_ El formatges abans de l'àpat és aliment; després és medicina.

4. Escriu si és veritable (V) o fals (F) cadascun dels enunciats següents:
_ Les oracions simples tenen un verb; les oracions compostes, més d'un.
_ Hi ha dos tipus d'oracions compostes: les coordinades i les subordinades.
_ Les oracions compostes estan  formades per dues o més proposicions amb significat complet.
_ Les oracions subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials.
_ En el llenguatge escrit, les proposicions d'una oració juxtaposada se separen mitjançant la coma, els dos punts o el punt i coma.