DEURES DIMARTS 9 D'ABRIL

SALVADOR ESPRIU

 Llegeix amb atenció els següents poemes de Salvador Espriu i contesta, després,  les preguntes corresponents:

XLVI 

A vegades és necessari i forçós 
que un home mori per un poble, 
però mai no ha de morir tot un poble 
per un home sol: 
recorda sempre això, Sepharad. 
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg 
i mira de comprendre i estimar 
les raons i les parles diverses dels teus fills. 
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats 
i l’aire passi com una estesa mà 
suau i molt benigna damunt els amples camps. 
Que Sepharad visqui eternament 
en l’ordre i en la pau, en el treball, 
en la difícil i merescuda 
llibertat. 

(Dins La Pell de Brau, 1960)

_ Per què et sembla que aquest llibre de poemes es titula La pell de brau?

_ Què creu que vol dir Espriu en els quatre primers versos?

_ En els versos següents, s'adreça a Sepharad. Què li demana?

_ Quins són els desitjos del poeta pel que fa al futur de Sepharad?   

Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.


                                          Salvador Espriu, El caminant i el mur (1954)

_ Quins són els adjectius que serveixen per qualificar el mot terra? I els que qualifiquen el mot pàtria de l'últim vers?

_ Per què Espriu ha utilitzat aquests adjectius? Relaciona-ho amb el context de l'època.

_ Què és el que té ganes de fer el poeta? Per què?

_ Quins adjectius acompanyen el mot gent?  Per què els ha utilitzat?

_ Què decideix fer al final? Per què? 

EL MÈTODE GRÖNHOLM

EL MÈTODE GRÖNHOLM. TREBALL

El treball d'aquesta lectura teatral haurà de constar de dues parts obligatòries:

1. CREACIÓ D'UN BOOK-TRÀILER PER A LA PROMOCIÓ DEL LLIBRE

2. ENREGISTRAMENT D'UNA ESCENA TEATRAL. LA GRAVACIÓ HAURÀ DE SER D'UN MÍNIM DE 5 MINUTS. ÉS NECESSARI QUE LA INTERPRETACIÓ DELS DIFERENTS PERSONATGES SIGUI CREÏBLE I QUE ES MEMORITZIN ELS DIÀLEGS.

3. PART OPCIONAL DEL TREBALL. Redacció d'una escena teatral que escenifiqui una trobada entre quatre o cinc personatges en una sala d'espera. Què hi poden fer allà els diferents personatges? Esperar-se per una entrevista laboral, esperar el seu torn a la consulta d'un metge o psicòleg... Els grups que optin per aquesta darrera part del treball no hauran d'enregistrar aquest creació pròpia, però sí que l'hauran de representar davant la resta del grup-classe.

Un Book tràiler és:

“El book trailer és un vídeo promocional d’un llibre, normalment fet per l’editorial que el publica. Acostuma a tenir una durada breu, una mitja d’un minut i mig, i està format per tres elements: imatge, paraula i so.

La imatge pot ser estàtica (ho era en els primers book trailers i en els més senzills) però acostuma a ser animada. Pel que fa a la paraula pot aparèixer escrita a la pantalla o bé escoltar-se a través d’una veu en off. El text, ja sigui escrit o llegit, acostuma a estar format per: fragments del llibre, breus frases que introdueixen la història, extractes d’opinions de crítics sobre el llibre (poden anunciar premis literaris, per exemple), missatges que apel·len directament a l’espectador (“una historia que te enganchará”)… Finalment el so acostuma a ser una música que serveix per crear l’atmosfera que descrigui el to del llibre.” Font: Estudiantliteraturadigital.blogspot.com.es

Aquests podrien ser alguns exemples de book-tràilers:

L'any 1887, Bioko és encara una illa remota perduda al golf de Guinea. Un presidi gegant, una illa on confinar els homes a qui se'ls nega el futur. Allà és on destinen, després d'haver reptat tots els seus superiors, Moisès Corvo, soldat intrèpid, dissolut i cràpula, llibertí i bevedor. Allà hi coneixerà la més desafiadora de les aventures, la que té a veure amb la sang i també amb la història. Perquè, estigueu avisats, a Bioko només hi ha una llei: si un salva la vida, algú altre ha de morir.

LITERATURA DE POSTGUERRA

LA LITERATURA DE POSTGUERRA

jo no sé què faràs tu quan

s’acabi la guerra i, lògicament, ignoro si tu i jo en

veurem el final, si no espetegarem
nosaltres primer que la guerra, vull dir. Si hi sóc, el dia mateix que això s’acabi tornaré a ser el merdós pixatinters que vaigdeixar abandonat en un despatx del carrer de Casp i continuaré amb segament de

cames quan em facin anar a una matança del porc. O em cagaré a les calces el dia que hagi de dur la meva Caterineta a cal dentista, com m’hi vaig cagar quan la Caterina la va portar al món. [...]
 Les bales no duen firma, tu, però una sola signatura: la República! Hem vingut a defensar-la, oi?

 Disparo per ella, per lameva dona i la meva filla. Les que surten d'aquí davant vénen directament per escabetxar republicans i si són catalans, encara millor. Hòstia, tu!!!!

“...Nosaltres avorrim la guerra

i si la fem és perquè ens

obliguen a fer-la.
 L’instint de conservació del nostre poble ens mena a acarar-nos amb la ferocitat dels

generals feixistes i a ésser tan implacables com ells. Però la guerra no ens agrada

ni la sentim, i ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes

podem explicar a les nacions com n’és d’estúpida, de cruel i de bestial la guerra

que ens donen com a bona els militars imperialistes... (Calders, 1990, 155)

MERCÈ RODOREDA

JOSEP PLA

SALVADOR ESPRIU

DIJOUS 21 DE FEBRER

ESCRIURE UNA RESSENYA!!! AQUESTA ÉS LA FEINA PEL PROPER DIJOUS!

Escriu una crítica d'una pel·lícula que hagis vist darrerament. Procura que el text tingui aquesta estructura:

_ UN TÍTOL EXPRESSIU que permeti endevinar la teva opinió respecte la pel·lícula, i un avantítol en el qual figuri el nom del film.

_ UNA FITXA TÈCNICA de la pel·lícula (títol, nacionalitat, any, gènere, director, intèrprets, guió, fotografia, duració...)

_ UN COS que informi sobre l'obra ( amb una sinopsi argumental) i que n'analitzi diferents aspectes (treball dels actors, localitzacions, vestuari, fotografia, muntatge, efectes especials, música, fotografia...), de manera que se'n desprengui una valoració positiva o negativa, però argumentada)

_ Afegeix-hi una IL·LUSTRACIÓ.

Al final hi hauràs d'incloure una autoavaluació que inclogui els següents apartats:

_ La ressenya inclou totes les parts? (1-2 punts)

_  La sinopsi aconsegueix en poques línies fer un resum general de la història que planteja el film?
    (1-2 punts)

_ L'ànalisi i valoració de la pel·lícula parla de més d'un aspecte? (1-2-3  punts)

_ El conjunt de tot el text presenta correcció ortogràfica? (0,5-1-2 punts)

_ Has usat correctament els connectors per enllaçar les diferents idees del cos de la ressenya? (1 punt)

 

 

RESSENYES CINEMATOGRÀFIQUES

UNA PISTOLA EN CADA MANO

Al director catalán Cesc Gay se le tiende a olvidar cuado uno hace un repaso mental de los cineastas prominentes en el cine español y catalán, puede que lo difícil de explicar se deba a un cine circunscrito particularmente a la ciudad que lo vio nacer más que a otras consideraciones. Porque en su corta pero encomiable filmografía Barcelona ha sido punto de encuentro para varias de sus historias.

Si con En la ciudad dibujó un fresco urbanita de la ciudad condal mediante las relaciones interpersonales que unían a un grupo de gente de clase media-alta, y que rondaban la treintena, en su último filme, Una pistola en cada mano, repite la fórmula para trasladar las inquietudes, neuras y sueños que afligían a esos personajes a una nueva generación que rebasa la cuarentena y que combate la crisis de la mediana edad.

Y de entrada aborda esta exploración de su propia generación en un marco socioeconómico muy cambiado al que rodeaba a los personajes de En la ciudad. Esta crisis que zarandea al más pintado, de la que no resultan inmunes ni las clases pujantes ni los profesionales liberales que acostumbran a poblar sus películas, pesa en el contexto de varias de las historias planteadas, y centra el discurso de la primera.

Dividida en cinco segmentos, cada uno protagonizado por un dúo actoral, Una pistola en cada mano puede entenderse como una comedia amarga y coral alrededor de historias aparentemente desligadas, que finalmente, coinciden en una cena epílogo. Un esquema muy propicio para el estilo sobrio y minimalista de Cesc Gay y para el lucimiento de un elenco actoral repleto de estrellas del cine español: Jordi Mollà, Eduard Fernández, Cayetana Guillén Cuervo, Leonor Watling, Luis Tosar, Ricardo Darín, Leonardo Sbaraglia, Javier Cámara, Leonor Watling, Eduardo Noriega, Candela Peña y Alberto San Juan.

Por el humor que destila la película, y las inquietudes y los quebraderos emocionales y sentimentales que pesan como una losa sobre los personajes, se ha comprado al filme de Gay con parte de la obra del neoyorquino Woody Allen, pero creo que la mirada del catalán conjuga mejor con la de otro neoyorquino especializado en retratar a la clase bourgeoise de New York, el director independiente Whit Stillman, con quien precisamente coinciden en carteleras con el estreno de su última película, Damiselas en apuros.

Porque sin duda el gran mérito de la película, atribuible al acierto y al talento de Cesc Gay, recae en el dibujo de los personajes y en su magnifico guión, capaz de recoger los retratos vivaces de un grupo de personajes encerrados en la ciudad con sus preocupaciones de distinta índole, de suficiente profundidad como para pasar desapercibidas ante el común de los mortales. El de Krámpack se camufla de fotoperiodista para poder capturar esos instantes que deslumbran realismo y vida, y que tanto ayudan a ganarse la complicidad del espectador desde los primeros fotogramas.

En ese sentido resultan ejemplares las dos primeras historias con las que abre el filme (con un inmenso Eduard Fernández en la piel de un sarcástico cuarentón en horas bajas), con sus diálogos agudos, sus interpretaciones sentidas, con la brillantez simplista de la puesta en escena, y todo ese naturalismo aflorando por sus poros. Un inicio entusiasta que desacelera con la historia de Tosar y Darín, y que vuelve a reflotar en ese cruce a cuatro bandos entre dos matrimonios, justo antes de la cena que sirve de epílogo a las historias relatadas.

Con una pistola en cada mano, el director de Ficció no solo demuestra ser un excelente cronista de la realidad que afecta a un sector de la población barcelonesa, la chic, bohemia y liberal, sino que además demuestra tener un olfato, tacto y talento para trasladar todo el malestar y desencanto generacional al campo visual, enterneciendo y dibujando sonrisas a su paso. Mucho mérito para alguien que debería tener una posición más reconocida dentro del panorama audiovisual.

BIOGRAFIES

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

PRIMER MANIFEST FUTURISTA EN CATALÀ


CONTRA ELS POETES AMB MINÚSCULA
Primer manifest català futurista
1 Cerqueu arreu de la nostra península d'Ibèria -Catalunya, Castella, Galícia-Portugal, Andalusia, Euskadi- i enlloc no trobareu aquesta grossa empenta de nomenats Poetes com aquí entre nosaltres catalans. Separats com estem de la resta d'Espanya per la nostra cultura superior i cremant (cal recordar la influència més que funesta avui als espanyols del Valle-Inclán el "chivo" i del Rubén Darío, gats de vi inflats de vent que és tota la cultura hispanoamericana) ens havem deixat dur per la mateixa empenta, i perquè ells no valien, havem també nosaltres prescindit de valer. Després de Maragall, Poeta ple de fe i de romanticisme, que és el que més escau a tot Poeta, no es troba a Catalunya un Poeta veritat i representatiu. -Quan la cosa bé vol dir que encara que es publiquen trenta o quaranta llibres de versos tots els anys, la majoria inèdits, joves apareguts de suara mateix, no per això es mou res entre nosaltres en un aspecte nou, ni sincer, ni valent.
2 Coneixem el poeta qui publica cada any un o un parell de llibres -proesa matemàtica encara que no ragi; coneixem el poeta qui a dotze anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlem; coneixem el poeta qui jutja els demés per si saben o no embrutat trenta fulls a tall com ho faria la màquina d'escriure, que vol dir que ell els omple o que ell es veu capaç d'omplir-ne més i tot; coneixem el poeta que vota per a que un llibre deixi de publicar-se si no n'admet l'Església el contingut, i en coneixem cent més que així s'hi afegirien; perquè la qüestió és viure, arreplegar el que es pugui i que es tracta d'això precisament. Però no coneixem, fora d'aquests que hem dit i als quals el blanc rebost els ha fet que perdessin tota altivesa digna de Poetes -cap Poeta veritat, ni modern del temps nostre, ni soldat cavaller, i a fe que ens fa una falta que s'acosta a l'angoixa.
3 Entre els pecats mortals que els teòlegs castiguen, hi falta aquest enorme que no mereix perdó i que és el convertir-se en homes pràctics: aquells bons cristians que es feren amb Jesús, no ho saberen mai ésser. -Aquests poetes nostres, s'han penyorat l'espasa pel bastó de passeig, lliberaran un dia Catalunya amb una reverència. La suor que acompanya a les comoditats els ha ablanit la lira. Es així que hom no hi troba ni la virior de Whitman, ni l'alè de D'Annunzio, ni el batec tremolós, imperceptible quasi, però etern, de les nines d'Homer.
No sabríem entendre la petja del Poeta sinó en la dignitat que hi deixa segellada. Perquè com l'entendríem si no en una actitud de dignitat? Si tinguéssim Poeta, aquest seria, amics, un home independent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria versos... Cada gest d'aquest home, cada mot d'aquest home seria com un vers. Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla podria no pertànyer a cap alexandrí, podria no sonar a les pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però amb aquesta ratlla tindríem un Poema. -Si tinguéssim Poeta no hi hauria editor que llances gastaments.
4 Recomanem encara aquell nostre treball que vàrem titular Concepte del Poeta. El Poeta d'avui és el Poeta d'avui i no el d'ahir. Per molt que se'ns repliqui que hi ha quelcom que espera ésser cantat tots els temps, l'estàtic clar de lluna malaltís, nosaltres preferim, sense fugir d'això si ens és indispensable, cantar l'home ferreny qui es capbussa en les ones, a la platja o a alta mar, el que s'ha capbussat tota la vida i el que es capbussarà tota la vida. Homer, si va cantar els rems de la victòria, fou perquè en els seus temps per la força dels rems s'obtenien victòries; en Marinetti avui cantarà els cuirassats, els aeroplans frenètics i les boques de foc dels monstruosos canons. -Lliurarem Catalunya per la força dels rems?

5 Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers. 

Joan Salvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 1920.

IMATGES LITERÀRIES

MODERNISME

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL NOUCENTISME

 

 

 

 

 

 

 

 

AVANTGUARDISMES

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



 

 

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MATERIALS DIGITALS I COMPRENSIÓ LECTORA

LECTURES SEGURES. ACTIVITATS