ÚLTIMA CANÇÓ DEL GRUP ANTÒNIA FONT

REPÀS ORACIONS SUBORDINADES. MOLTA SORT. SEGUR QUE LA PROVA SURT BÉ. ÀNIMS

Afegeix la llegenda

Us proposo els següents exercicis que potser us poden ajudar a entendre els tipus d'oracions subordinades. (De moment no hi trobareu la resposta. M'interessa que ho proveu, feu l'esforç de resoldre els exercicis vosaltres "solets". Dijous sí que hi penjaré les solucions).

1. Identifica el tipus de substantiva i la funció que realitza.Em sap greu perdre el temps

Acostumeu-los que mengin bé or. sub. subs. conjuntiva. Fa la funció de CRV Acostumeu-los-hi

Això és viure bé or. sub. subs. d'infinitiu. Fa la funció d'atrib. Això ho és.

De vegades em prenen per la que viu a sota de casa or. sub. subs. de relatiu. Fa la funció de CRV. A vegades m'hi prenen

Aquesta noia sembla que estigui malalta or. sub. subs. conjuntiva. Fa la funció d'atrib. Aquesta noia ho sembla.

Hem dut torrons per a qui no n'hagi comprat Or. sub. subs de relatiu. Fa la funció de CI. Els n'hem dut.

Tu només veus el que vols or. sub. subs. de relatiu. Fa la funció de CD. Tu només ho veus.

Ben cert és que no ho he fet. or. sub. subs. conjuntiva. Fa la funció d'atrib. Ben cert ho és

Ens han demanat que deixem la porta oberta or. sub. subs. conjuntiva. Fa la funció de CD. Ens ho han demanat.

M'agrada que em consultin els seus dubtes or. sub. subs. conjuntiva. Fa la funció de subjecte.

Estic content que hagis aprovat

La meva opinió és que s'ha esforçat molt. or. sub. subs. conjuntiva. Fa la funció d'atrib. La meva opinió ho és.

El tutor suggeria entrevistar-se amb els pares. or. sub. subs d'infinitiu. Fa la funció de CD. El tutor ho suggeria.

2.  Subratlla l'oració subordinada , localitza el pronom relatiu i tot seguit digues quina funció sintàctica fa dins l’oració subordinada.

· La portera, que estava molt enfadada, els va renyar. El pronom relatiu que fa la funció de subjecte. La portera (que) estava enfadada.

·El llibre que he comprat parla de Darwin. El pronom relatiu que fa la funció de CD. Jo he comprat el llibre (que)

·La casa on viu té les persianes verdes. El pronom relatiu on fa la funció de CCLloc. Viu a la casa (on)

· La clau amb què has obert la porta és antiga. El pronom relatiu què fa la funció de CC d'instrument. Has obert la porta amb la clau ( què)

· El noi a qui han regalat el cotxe no té carnet. El pronom relatiu qui fa la funció de CI. Han regalat el cotxe al noi (qui).

·   Els periodistes van anar a tots els centres on hi havia un       representant sindical El pronom relatiu on fa la funció de CCLloc. Hi havia un representant sindical al centre (on)

·  Anirà a parlar amb la directora de qui t’he donat les dades.

2.  Ompliu els espais amb totes les formes de relatiu possibles:

· La Maria, amb qui/ amb la qual ens vam associar de seguida, ens va dur ràpidament al triomf.

· Es tractava d’un negoci  on el meu germà havia invertit molts diners.

· La situació  que volíeu evitar ara ja s’ha resolt

· El Magí s’ha casat amb una noia el pare de la qual fa de pelleter.

· La pel·lícula que vam veure ahir i la que hem vist avui no tenen res a veure.

· El llibre que t'interessa està exhaurit.

· Aquesta és l’actriu de qui/de la qual de joves ens identificàvem.

· La botiga no li anava com volia, per la qual cosa va decidir tancar-la.

· El club d'on / del qual era soci només admetia membres del món de la faràndula.

·Si us sembla, organitzarem una festa amb els beneficis______ anirem de viatge.

· He escrit dos contes que tenen un argument semblant.

· La noia per qui/ per la qual sospira l’Ignasi és veïna meva.

·No es van atenir a la llei, cosa que/ la qual cosa els representava nombrosos problemes.

·L’ideal a què/ al qual  aspirem tots és un tòpic.

· Van tornar aquell dia que feia tantíssima calor.

· El premi serà per a la noia que expliqui més acudits.

· Els soldats, que/ els quals havien desertat, els van enxampar a la frontera.


4. Subratlla les oracions subordinades adverbials i digues de quin tipus són:

_ És tan gran que no ha cabut al pis. or. sub. adv. consecutiva, la conseqüència o el resultat és que un determinat objecte no cap al pis.
_ Si hi hagués pensat massa, no ho hauria fet. or. sub. adv. condicional.
_Tot i que està malalt assisteix a classe. or sub. adv. concessiva. Malgrat l'obstacle, estar malalt, la persona continua assistint a classe.
_ Treballava deu hores diàries perquè el seu fill pogués anar a Itàlia. or. sub. adv. final el propòsi o l'objectiu és que el fill pugui anar a Itàlia. Fixeu-vos que en les sub. finals el verb de l'or. sub. està en subjuntiu (pogués).
_ Va respondre grollerament perquè estava nerviós. or. sub. adv. causal: el motiu pel qual el subjecte contesta malament és que està nerviós. En les or. sub. adv. causals el verb està en mode indicatiu (estava)
_ Feu-li un regal abans que no marxi a Senegal. or. sub. adv. temporal. Es pot substituir per un adverbi de temps: Feu-li un regal demà.
_ Tenia tanta son que m'he adormit al sofà. or. sub. adv. consecutiva. La conseqüència de tenir tanta son és quedar-se adormit al sofà.
_ Hem arribat d'hora perquè hem sortit aviat de casa. or. sub. adv. causal. És causal perquè el verb de l'oració sub. es troba en mode indicatiu (hem sortit).

MÉS LLIBRES DE LECTURA OPTATIVA

En aquesta novel·la, Martí Gironell ens transporta al món àrab de començaments del segle XX. Tenim dos grans moments: la travessa pel Sinaí damunt d’uns dromedaris (només tres, el mínim imprescindible per a fer el viatge i sense fer cas als funcionaris que volien més animals i així poder cobrar més diners), acompanyat d’uns beduïns i el seu gran coneixement del que significa viatjar per una terra tan aspra com pot ser el desert. Posteriorment, un viatge en cotxe (un Ford T atrotinat on els passatgers representen les grans religions) entre Jerusalem i Bagdad. En tots dos viatges, hi destaca per damunt de tot la fèrria voluntat de Bonaventura Ubach per tal de fer realitat els seus objectius i arribar als diversos llocs que, prèviament, havia planificat.

En la travessa pel desert hi trobem representats alguns dels moments especials que Bonaventura Ubach descriu en explicar els seus viatges: la trobada amb un dels xeics locals que li surt a l’encontre per tal de reclamar-li l’abonament dels “drets per creuar els seus territoris” i del qual se’n desfà amb intel·ligència, fent veure que no l’entén i que només ha sortit al seu encontre per saludar-los,  el coneixement de l’experiència local transmesa per moltes generacions i que li permeten reviure alguns moments bíblics, com les interminables festes per celebrar un matrimoni i que li fan comprendre com devien ser les bodes de Canà.

També tenim ben representada la visita al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, explicant com la gent del país encara segueix el costum d’entrar a l’interior del recinte enfilant-se per una finestra i no pas per la porta, que fins no fa pas massa temps (a l’època en que ells la visiten) estava tapiada. A l’interior es troben amb un retaule d’origen català, la mòmia d’un monjo venerat i un moment esgarrifós en descobrir el costum d’amuntegar els ossos dels monjos morts.

Durant tot el viatge anirem coneixent la saviesa dels seus companys àrabs, els quals també demostren una admiració creixent per Ubach davant el respecte que demostra per la seva cultura, llengua, creences i tradicions. També la novel·la ens transmet l’emoció que, internament, segurament sentia el monjo en trepitjar els mateixos escenaris que, uns segles abans, havien estat l’escenari on transcorria allò que explica la Bíblia.

En definitiva, un llibre del tot recomanable per a tothom a qui li agradi la novel·la històrica.

 En Daniel Vives rep l’avís que la Inquisició està a punt de procedir a la seva detenció acusat de tenir un exemplar de la Bíblia en valencià. Daniel Vives va participar en les tasques de traducció i revisió del text i per aquesta raó tem per la seva vida. Així que agafa l’imprescindible i fuig amb destinació a la casa d’uns jueus conversos, com ell.

En aquesta casa estarà amagat durant mesos, dins d’una sinagoga oculta. Haurà de romandre molt de temps en la foscor més absoluta i sense fer cap mena de soroll, per evitar que pugui ser descobert.

Mentre, la Inquisició segueix investigant on pot trobar-se ell i qualsevol altre persona que amagui un exemplar de la Bíblia. Utilitzarà tots els recursos que té al seu abast, aprofitant-se de personatges grotescs i sense escrúpols capaços de fer qualsevol a canvi d’una bossa de diners.

Durant els mesos en que està amagat Daniel Vives, hi ha un esclat de pesta a València, provocant una gran quantitat de morts. Això obrirà una oportunitat per tal que Daniel Vives pugui fugir de València, gràcies a l’ajuda que li dóna en Pere Torrella, un metge també d’origen jueu.

Un cop en Vives ha pogut fugir de València amb destinació a Perpinyà, en Pere Torrella pensa també en abandonar la ciutat. És requerit, però, a curar el fill d’una de les màximes autoritats de la ciutat, que ha contret la malaltia. Se’n surt i entra a formar part del cercle de persones al voltant de les màximes autoritats civils. Això li dóna un cert marge de protecció davant les possibles actuacions de la Inquisició.

En aquest paper, en Pere Torrella formarà part del seguici reial que entra a Perpinyà per certificar el retorn dels comtats nordpirinencs a la corona, després d’uns anys sota domini francès. Aquí es retrobaran i estudiaran de quina forma en Vives pot tornar a València tot conservant la llibertat.

"Ens trobem amb una de les millors novel·les històriques que he llegit en força temps."

INDIGNEU-VOS

Un nonagenari encén la fúria juvenil a 'Indigneu-vos!'

El francès Stéphane Hessel va ser membre de la Resistència i després diplomàtic, i és l'únic signant de la Declaració dels Drets Humans viu. Als 93 anys torna a la càrrega amb Indigneu-vos! , un boom editorial.

JOSEP LAMBIES

Barcelona. | Actualitzada el 31/03/2011 00:00

Stéphane Hessel va omplir a vessar l'auditori de l'Institut Francès de Barcelona de públic de totes les edats, sobretot estudiants, per presentar Indigneu-vos! PERE TORDERA

Stéphane Hessel ja té 93 anys, però el seu cap encara bull com el d'un jovenet. Té la ment clara i serena, i és molt conscient de quines són les flaqueses del món en què viu, sobretot perquè s'ha mirat amb lupa la seva evolució al llarg de l'últim segle. Va ser membre de la Resistència francesa i l'any 1948 va treballar en la redacció de la Declaració dels Drets Humans. Arribat a determinada edat, potser el més senzill hauria estat recollir-se en una caseta al sud de França i passar els últims anys de la seva vida bressolat pel record d'antigues batalles. Però Hessel ha optat per seguir a les trinxeres. La prova és el seu últim llibre, que s'ha convertit en el rei del mercat editorial.

Indigneu-vos! és un pamflet de 50 pàgines que ha revolucionat les llistes de vendes. En els cinc mesos que fa que la petita empresa de Montpeller Indigène Editions el va publicar, ja ha venut més d'un milió i mig d'exemplars. "Aquest llibre té un públic molt heterogeni. Des d'un avi que al mes de febrer va fer 100 anys -creieu-nos, ens va enviar una foto!-, fins a un adolescent de primària", explica Sylvie Crossman, la fundadora d'Indigène Editions. Destino és la responsable de les edicions en català i en castellà, que ahir va presentar Hessel a l'Institut Francès de Barcelona; també hi ha versions en basc i gallec.

Si bé és cert que aquesta obra va arribar a les llibreries franceses en ple temporal social, no és fàcil discernir per quins intricats camins ha aconseguit transformar-se en un bestseller . Potser perquè Hessel ha maquinat un format que s'apropa més a les octavilles que al discurs assagístic, molt capaç de batallar contra el desinterès generalitzat pels temes que cada dia amaren les pàgines de diari. "Nosaltres lluitàvem contra Hitler, i jo sé que les amenaces d'avui no es poden personalitzar tan fàcilment. Però la nostra societat és fràgil, i està sotjada per molts perills", diu Hessel referint-se, per exemple, al canvi climàtic, a la causa palestina i a la crisi econòmica.

"Comprometeu-vos!"

Indigneu-vos és un escrit sobre l'esperança i la raó, una crida a la lluita pacífica. Com diu l'autor, el llibre té "l'esperit de Gandhi". Hessel es pronuncia amb calma i prudència, però no li fa res alçar la veu quan l'ocasió ho requereix: "Afilieu-vos! Comprometeu-vos! Indigneu-vos!", exclama, davant d'un auditori ple de gom a gom.

La indignació, segons el pensador francès, és la primera passa per diagnosticar els mals de la societat. "El món és un jardí que ha de ser cuidat amb ajuda de la natura", diu. Amb el llibre -o "petit llibre", com repeteix amb modèstia-, fa una crida a les noves generacions perquè s'aixequin i continuïn la lluita que ell i uns quants més van iniciar fa anys. Però això és només la guspira que fa cremar el gas. El següent pas és visitar una llibreria i buscar els noms de Morin o Sloterdijk. "Jo no parlo dels mitjans de la lluita. Però si he incitat algú a seguir llegint, per mi ja és una gran fita", diu Hessel somrient.

INDIGNEU-VOS, CLICA AQUÍ

TASCA PEL PROPER DIVENDRES 31 DE MARÇ

Llegeix amb atenció el següent text i realitza l'activitat que et proposem a continuació:

Entra a l'aula, s'asseu, no diu res. Ens mira, el mirem. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però Morrie es limita a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos.

Alguns de nosaltres estem agitat. ¿Quan dirà alguna cosa? Ens belluguem, ens mirem el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. Això duran uns bons quinze minuts, fins que finalment Morrie trenca el gel amb un xiuxiueig:

_ Què passa aquí? _pregunta.

Aleshores comença lentament una discussió _que és el que Morrie havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

                                      MITCH ALBOM, Els dimarts amb Morrie

EXPLIQUEU ELS FETS DES DEL PUNT DE VISTA D'EN MORRIE (que és el professor).

EXPOSICIONS ORALS DEL DIMARTS 22 DE MARÇ

A) Comentari corrector textos dels companys. SÓC LLETJA.

_ Llegir en veu alta els textos.

_ Comentar els diferents aspectes de les propietats textuals : coherència (idees ordenades i coherents... El text s’adiu amb les pautes que s’havien donat per la realització de l’exercici?), cohesió (ús dels signes de puntuació) i correcció (errors ortogràfics, precisió del vocabulari, ús de sinònims...)

 _ Idees i solucions que podrien millorar el conjunt del text.

B) Comentari lectura Unitat 5 del llibre de text. MARÇ, MARÇOT, MATA LA VELLA I LA JOVE SI POT.

_ Fer un resum del relat llegit a casa. L’exposició del resum no s’ha d’allargar més de dos minuts.

_ Descriure com són les protagonistes del relat, la vella i la seva nora.

_ Explicar el perquè del suïcidi d’una de les protagonistes. Per què el lector és capaç de deduir que la jove no pot haver assassinat la seva sogra?

_ Creus que el relat integra alguna incoherència? Justifica la teva resposta.

MANLLEUS LINGÜÍSTICS EN EL MÓN DE LA MODA

ANÀLISI I VALORACIÓ DE LLIBRE DE LECTURA OPCIONAL

AQUESTA TASCA S'HAURÀ D'ENTREGAR EN UN DOCUMENT WORD I ADJUNTAR-HO EN EL CORREU ELECTRÒNIC QUE US VAIG DONAR A CLASSE. LA DATA LÍMIT PER ENTREGAR AQUESTA ACTIVITAT ÉS EL DILLUNS 14 DE MARÇ A LA UNA DEL MIGDIA.

AQUESTES SÓN LES PREGUNTES QUE HAURÀS DE RESPONDRE:

_ PER QUÈ HAS TRIAT AQUEST LLIBRE DE LECTURA?

_ REDACTA L'ARGUMENT DE LA NOVEL·LA O RELAT. HA DE TENIR UNA EXTENSIÓ D'UNES 15 LÍNIES. EN EL CAS DELS ALUMNES QUE HAGIN LLEGIT TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS HAUREU DE SELECCIONAR 3 DELS RELATS QUE US HAGIN AGRADAT MÉS I FER UN RESUM D'UNES 6 LÍNIES DE CADA UN D'ELLS.

_ DETALLA QUINES SÓN LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PROTAGONISTES DE LA HISTÒRIA: QUI SÓN, COM SÓN FÍSICAMENT, QUIN ÉS EL SEU CARÀCTER, COM ACTUEN... (HAS DE DESCRIURE 3 PERSONATGES COM A MÀXIM).

_ QUÈ ÉS EL QUE T'HA AGRADAT MÉS DE LA LECTURA? i EL QUE T'HA AGRADAT MENYS?

_ SI HAGUESSIS D'ACONSELLAR AQUEST LLIBRE A UN COMPANY HO FARIES? PER QUÈ?

(PER A QUALSEVOL DUBTE SOBRE AQUESTA ACTIVITAT US PODEU ADREÇAR A MI MITJANÇANT EL CORREU ELECTRÒNIC. BON CAP DE SETMANA DE CARNAVAL)

TASCA DIMARTS 22 DE MARÇ

SÓC LLETJA

Sóc lletja. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc lletja. No poc agraciada, ni poc afavorida però molt bona noia, ni normaleta tirant a lletgeta, ni gens guapa però té un no sé què, no. Sóc lletja i punt. Espantosament, fastigosament lletja. M'han mirat bé? Fixin-se, no deviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva lletjor en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m'han mirat bé.

                                   Sergi Belbel, Jordi Sánchez i Òscar Roig, Sóc lletja

Text 1.Reescriu el text canviant el concepte lletja i redacta-ho en masculí.

Text 2. Reescriu el text fent servir un to acomplexat i dubitatiu.

EL NOUCENTISME

EUGENI D'ORS